El Mundial de Goyang, a Corea del Sud, s’havia convertit en la font de motivació i en el punt final de trajecte del terrassenc Álex Marín i de la madrilenya Ainhoa Delgado, ambdós del Gimnàs Cos Olímpic de Terrassa. Campions d’Europa de poomsae de taekwondo (la modalitat de formes en aquest esport), somniaven a proclamar-se campions universals en l’especialitat de parelles en la categoria de menys de 40 anys. I ho van aconseguir en un dels paradisos de les arts marcials, a Corea, on l’Álex va disputar el seu primer Mundial, en categoria júnior, l’any 2006. Han deixat, això sí, una enorme quantitat d’esforç personal i un munt d’hores d’entrenament en el camí. A més, l’Álex Marín es va penjar la medalla de plata individual.
“La primera intenció era plegar després del Mundial”, explica l’Álex, un esportista de 32 anys que a més de la seva feina en el sector sanitari dona classes a les tardes al Cos Olímpic, el negoci familiar que va posar en marxa el seu pare, José Manuel, i on ell, als 3 anys, va començar a practicar el taekwondo, un esport que s’ha convertit “en la meva forma de vida”. Però el títol mundial li ha fet canviar els plans. O no. Encara ho ha de decidir. “He patit moltes lesions, convius amb el dolor. I creus que ha arribat el moment de deixar la competició. Però a Corea he competit amb l’elit, he guanyat i això fa que et replantegis les coses. Encara no sé si continuaré competint. Ha estat una gran felicitat aconseguir aquest títol, perquè hem treballat molt dur.”
En edat júnior va ser campió d’Espanya, cinquè d’Europa i quart al Mundial. Ja s’havia decidit per la modalitat de poomsae en lloc del combat. “Vaig pensar que tindria moltes més possibilitats”.
Entre 2011 i 2019, a la categoria de menys de 30 anys, va acumular títols estatals, un d’Europa, dues plates i dos bronzes continentals i una plata al Mundial de 2012 a Colòmbia. A la categoria sènior 2 (entre 31 i 40 anys) va ser campió d’Europa individual i per parelles l’any 2021, ja formant equip amb l’Ainhoa Delgado.
Aquesta esportista madrilenya, també de 32 anys com l’Álex, va deixar la seva terra i es va traslladar a Terrassa fa cinc anys impulsada per un desig de millora en el seu esport. “L’Álex és un dels millors del món. I volia entrenar amb ell, millorar al seu costat. Per això vaig decidir deixar Madrid i venir a Terrassa. Després del Mundial volia tornar a casa amb la família, però ara tinc dubtes. Ens ho estem pensant”.
De Madrid a Terrassa
Quan va obtenir el títol europeu amb l’Álex l’any 2021 feia poc més de sis mesos que havia patit una lesió molt greu al genoll. I aquest últim any, fins i tot, va demanar una excedència com a gerent en una cadena de cafeteries per preparar el Mundial de forma exclusiva. “Tota la meva vida ha girat al voltant del taekwondo”, explica mentre li venen a la memòria les llargues sessions d’entrenament que els havien de conduir al títol universal. “Hem entrenat cada dia de la setmana, excepte el diumenge. I només ens vam donar un descans de dues setmanes al mes d’agost durant un any i mig. Ha estat un gran esforç, un trajecte molt dur en el qual les lesions també afecten perquè la nostra és una modalitat molt exigent en l’aspecte físic”.
Els dos gaudeixen ara de l’èxit. Íntim i personal, allunyat dels grans focus mediàtics, amb escassos altaveus per visualitzar una vida dedicada al taekwondo. “Sacrifiques moltes coses per arribar fins aquí”, diu l’Álex. “T’has de preparar tu els entrenaments, les dietes, pagar-te els viatges. I tot sense ajudes. El taekwondo de combat té més visibilitat, per ser olímpic, però el poomsae té menys repercussió”.
L’Ainhoa admet que ells no poden viure del seu esport. Ni amb un Mundial a la butxaca. “Ho fas per amor a l’esport. I sabent que no tindràs cap més recompensa que la moral. Així i tot a mi m’ha valgut la pena aquest esforç. Soc feliç. I podem dir que som campions del món”.
Els poomsaes en l’esport del taekwondo
Els poomsaes són combinacions de moviments que representen atacs i defenses executats en un ordre concret. Simulen atacs i defenses contra un o diversos atacants imaginaris. Actualment, en les competicions de poomsae s’avalua l’execució dels mateixos des de diversos punts de vista com són l’estètic i el simètric (equilibri, coordinació, etc.).