Oliver Ballabriga ha estat l’arquitecte del projecte guanyador del San Cristóbal. Amb tones de feina i il·lusió, ha situat un equip modest entre els millors de la Tercera Divisió. Va arribar al club fa sis anys, quan acabava de pujar a Primera Catalana, i en unes setmanes pugnarà per l’ascens a Segona RFEF. Un èxit espectacular.
Ha assimilat ja el que han fet? Soc una persona que passa aviat les coses bones i dolentes. Sabem que el que hem fet és històric, però també és cert que gairebé ho teníem fet i que era una qüestió de temps perquè ens faltaven tres punts en tres partits. El del diumenge passat no era un partit a vida o mort. Vam gaudir el diumenge i el dilluns, però el dimarts ja vam tornar a entrenar i pensant en el futur més immediat que són els dos partits de lliga que encara hem de disputar i en el “play-off”.
Què li va dir el dimarts a la plantilla? El missatge és que encara manquen dos partits, que aquest últim a casa l’hem de guanyar per acomiadar-nos amb una victòria i que hem d’aspirar al tercer lloc. Ara no li donem molta importància, però pot ser un aspecte clau en el futur perquè en cas d’empat a la pròrroga guanya l’equip més ben classificat. A més, hem d’arribar al “play-off” en les millors condicions, sense desconnectar-nos.
Quan mira pel retrovisor quin sentiment li queda d’aquesta temporada? Sobretot, observes el treball que hem fet. I no només aquest any sinó en els sis que portem al club. Sempre hem volgut superar la temporada anterior. Aquest any estàvem molt satisfets de l’equip que s’havia format, però sabíem que estar a dalt era molt complicat. I ara, quan veus que has entrat en un “play-off” en un club com el nostre et queda l’orgull i la felicitat de la feina feta.
Vostè sempre ha dit que aquest èxit no ha estat un miracle, sinó una conseqüència de la feina feta. Això no és una casualitat. En tot cas, és cert que perquè passi una cosa així s’han de donar moltes circumstàncies. Aquesta temporada ha sortit tot perfecte, però no oblidem que és el resultat de sis anys. El talent es compra amb diners, i si no el tens has de potenciar altres aspectes. Hem prioritzat treure el màxim rendiment possible dels nostres jugadors i s’ha millorat dia a dia. La realitat és que hem competit els 30 partits que hem jugat, que era el nostre principal propòsit. I ningú ens ha regalat res. La sort et pot acompanyar un dia, però no a llarg termini.
L’aposta pel col·lectiu sempre ha estat el seu segell. Incorporar jugadors que poden aportar molt en l’aspecte individual també ajuda. Però nosaltres no tenim un jugador, per exemple, que faci 20 gols perquè això val diners. L’important és tenir un pla i saber com pots guanyar a equips que sí que es poden permetre aquest luxe. Sempre hem apostat per un equip en el qual tothom participi, en el que els futbolistes se sentin importants i en el que tothom sàpiga el que ha de fer i que el treball està per sobre de tot.
Molta gent ha destacat del seu equip la seva capacitat de sacrifici i de competir. Però aquesta temporada, aquest San Cristóbal ha afegit un bon futbol a aquestes virtuts. No és un tema que em preocupi massa. Quan es parla del San Cristóbal es diu que és un equip que treballa molt, que és molt físic, que corre i que lluita. Jo penso que això és bàsic en el futbol i que en aquest esport el treball sempre li pot guanyar al talent. Aquesta temporada teníem futbolistes que podien fer coses diferents i el canvi de gespa al nostre camp t’ajudava a millorar en aquest sentit. Hem intentat tenir més registres, sense obligar els jugadors a adoptar un estil diferent per penjar-nos nosaltres una etiqueta determinada. El millor estil és guanyar.
Quan s’adona que aquest equip pot lluitar pet tot? A la pretemporada ja vaig dir que teníem l’equip més complet des que estic al San Cristóbal. I li vaig comentar als jugadors que podíem competir contra tothom. A partir de gener o febrer, sense marcar objectius, comencem a veure que no hem estat inferiors a ningú i que si competim igual a la segona volta podem estar a dalt.
Des del diumenge, el missatge del vestidor, el seu i el del president és ambiciós. I parlen vostès de lluitar per l’ascens. Nosaltres entrenem per guanyar tots els partits. El que hem fet és molt maco, però ja estem al “play off” i ara el que hem de fer és mirar endavant amb la màxima ambició. Però també sabem que serà molt difícil, que jugarem contra rivals molt potents alguns dels quals tenen l’obligació de pujar. El que diem és que, ja que hi som lluitarem pel màxim. Ja hem jugat contra aquests equips a la lliga i els hem guanyat. No li tenim por a ningú. Anem a competir per pujar de categoria perquè estem capacitats. Si ho fem com ho hem fet al llarg de la temporada tindrem moltes opcions.
El Girona “B” sembla el rival amb més opcions que els hi toqui. Li va bé? Qualsevol rival té un gran potencial. Els vam guanyar a casa i vam empatar al seu camp. Probablement, és el millor equip del grup amb pilota. És un gran equip, amb jugadors de molt nivell que en alguns casos ja han debutat a Segona Divisió. En tot cas, no tinc preferències.
Li agrada el sistema de “play-off” o prefereix el d’abans? Havia seguit alguns com a espectador i el fet de jugar davant el teu públic és molt maco. Però l’actual també té les seves coses bones. Penso que està bé que es doni un cert avantatge a l’equip que ha obtingut una millor classificació a la lliga.
Han posat vostès el llistó molt alt. Aquest projecte té marge de millora? El meu objectiu sempre és millorar. Vam arribar al San Cristóbal amb un equip que acabava de pujar de Segona Catalana i en sis anys el club ha crescut a una velocitat i a un nivell molt gran. Igualar el que s’ha fet és complicat, però aquest és l’objectiu. Si en el futur continuo serà perquè estic convençut que es pot millorar i tinc forces i il·lusió per fer-ho.
El president ha dit que vostè pot continuar a la banqueta de l’equip fins que vulgui. Estar tantes temporades en un club de futbol no és el més normal. Estic molt agraït als dos presidents que he tingut, primer el Miguel Ángel Moreno que em va fitxar i ara el Francesc Manchado. Treballo amb molta llibertat però quan acabi la temporada cal fer una valoració. En tot cas, això ja arribarà. Ara mateix el que vull és preparar el “play-off”, que és la prioritat, i després descansar una mica perquè això és molt maco, però també és esgotador.
