Josep Pi, Eduard Cadafalch, Josep Grapí, Paco Dinarès, Francisco Pons, Antonio Carreras, Jordi Rovira, Cesc Llongueras, Joan Comerma, Jaume Comerma, Jordi Llobet, Salvador Roset i Francisco Solano com a massatgista. Els seus noms han passat a la història. És l’equip del Club Egara que es va proclamar campió d’Espanya de hockey a València el 13 d’abril de l’any 1952. Enguany s’han celebrat els 70 anys d’aquest primer títol del club del Pla del Bon Aire.
Aquell partit en què van derrotar per 2 a 1 el Club de Campo va constituir tota una gesta per als joves jugadors de l’Egara, ja que durant la dècada dels 40 del segle passat, el gran dominador del hockey espanyol era el degà, el CD Terrassa. Els de Les Pedritxes havien guanyat els quatre anys anteriors de manera consecutiva. I entre 1945 i 1951, el Terrassa va sumar sis títols. Només el del 1947 se’l va endur el Barça. L’Egara va ser capaç de trencar aquesta hegemonia. Va derrotar el Jolaseta (4-0), l’Atlético de Madrid (1-0), el CD Terrassa (1-0) i a la final el Club de Campo (2-1).
“Prop de dues hores ha necessitat el Club Egara per a proclamar-se campió d’Espanya, enfrontat a la final al Club de Campo”. Així començava la crònica del Mundo Deportivo del dia següent a la final, el dilluns 14 d’abril del 1952. L’Egara va classificar-se pel Campionat d’Espanya en finalitzar tercer al Campionat de Catalunya. A València, l’Egara va guanyar els quatre partits, anotant 8 gols i rebent-ne només un.
Una final moguda
Jaume Comerma (esquerra) i Cesc Llongueras) van anotar els dos gols del Club Egara a la final del 1952
La final va tenir de tot. Un espectador i un jugador madrileny es van barallar i Carbonell, un dels àrbitres, va ser agredit al final del duel. Després de diverses ocasions, Jaume Comerma va inaugurar el marcador a passada de Cesc Llongueras. Als dos minuts de la represa, Martínez Rivas va empatar per als madrilenys. El marcador no es movia. I no hi havia “shoot-outs”. Es va disputar una primera pròrroga i res no es va moure. A les 14.20 va començar la “pròrroga indefinida”. Fins que Cesc Llongueras va marcar d’”scoop” el 2 a 1 definitiu.
