El dia 26 de març el CN Terrassa va participar en el primer partit de waterpolo ability disputat a Espanya. Va ser a la piscina del CN Barcelona, el club pioner a Catalunya d’aquesta modalitat adaptada en una data que quedarà marcada a la història d’aquest esport. El de menys era el resultat (11-7 pel CN Barcelona) i el de més el fet d’obrir la porta als esportistes amb capacitats diverses al waterpolo, situació que fins ara no es donava.
“És qüestió de temps que el waterpolo ability arreli. I, fins i tot, que formi part dels Jocs Paralímpics.” La reflexió la fa l’entrenador de l’equip del CN Terrassa, Dani Nart, que comparteix aquesta responsabilitat amb Jordi Bosch, responsable de natació adaptada del club egarenc. En el seu equip s’apleguen esportistes que havien jugat a waterpolo convencional en etapes formatives, com el nedador sord Mario Guillén que havia estat porter o els jugadors Arnau Tricas i Oriol Abenoza, i un grup important de components de l’equip de natació adaptada del club egarenc.
El naixement d’aquesta modalitat a Catalunya, molt implantada a Itàlia i amb força impacte als Estats Units, va venir impulsat per Gabi Villarrubia. Aquest exjugador de waterpolo va ser qui va consolidar un primer grup d’entrenament al CN Atlètic Barceloneta amb procedències diverses, entre ells el nedador egarenc Enrique Lupiáñez. Aquest col·lectiu es va traslladar després al CN Barcelona, on van trobar més franges d’entrenament.
Lupiáñez va exportar l’activitat al CN Terrassa. I una setmana abans del partit de l’estrena, es va articular un equip per iniciar el camí. “Molts dels components de l’equip no havien jugat mai a waterpolo. El primer entrenament va ser quasi d’explicació del reglament. Però el rendiment a l’aigua va ser molt bo, ens va sorprendre. I ara estem entrenant un dia a la setmana per consolidar aquest grup. Tothom està demostrant un gran interès, malgrat que al principi hi havia molts dubtes.”
El reglament del waterpolo ability és quasi igual que el del waterpolo convencional. Es juga en un espai una mica més reduït, és un esport mixt i encara ha d’adaptar les seves regles per fer-ho més accessible. En els equips tenen cabuda components amb discapacitats iguals o superiors al 33%.
“Estem parlant d’un esport molt indicat per a persones discapacitades”, explica Dani Nart. “L’aigua dona moltes possibilitats a les persones amb problemes motrius. És molt aconsellable. Si la natació ja té un recorregut important, pensem que el waterpolo també pot tenir el seu espai si els clubs donen el suport necessari.”
