L’atleta egarenca del FC Barcelona Geena Stephens, de 22 anys, va formar part del relleu espanyol de 4×400 metres llisos en el Mundial de pista coberta de Belgrad. Van fer la segona millor marca espanyola de la història.
Entrava en els seus plans anar al Mundial de Belgrad? En absolut. Vaig anar al Campionat d’Espanya amb la idea de millorar la meva marca personal, que en aquell moment era de 55”02 que havia fet la setmana abans. Aquest temps em situava molt lluny d’entrar a la final. Vaig córrer la semifinal a Ourense, vaig fer marca personal i vaig entrar a la final. Vaig acabar sent quarta i és quan la gent em va començar a parlar del relleu del Mundial. Quan em van convocar va ser una alegria enorme.
No havia estat internacional mai, en cap categoria. Ha estat un pas endavant, molt ràpid i molt intens. M’ha fet moltíssima il·lusió i malgrat que em faltava experiència tampoc ho he notat massa. El fet de debutar com a internacional disputant un Mundial ha estat increïble.
Amb què es queda de tot el que ha viscut? A part del fet d’estar a la pista, de viure tot el que envolta un Mundial en primera persona, de veure els campions al teu costat, em quedo
amb l’equip, amb el fet d’haver compartit aquest campionat amb atletes superbones que m’han aportat molt personalment. He descobert que en l’atletisme, a part del seu component personal, també es tracta de fer equip, de donar-nos suport en els moments difícils. Els valors de l’atletisme van molt més enllà de la pista de competició.
El relleu és una prova molt tècnica grupalment i tampoc van tenir massa temps
de preparació. Vam fer una concentració prèvia a València i allà vaig aprendre molt. Havia fet relleus al club, però mai m’havien ensenyat a canviar un relleu. Vam perfeccionar alguns detalls i ens vam acabar de conèixer bé amb la resta de components de l’equip. No van entrar a la final, però van fer la segona millor marca espanyola de la història. En un Mundial no es regala cap plaça en una final i menys en pista coberta on només la disputen sis equips. Sabíem que era molt difícil, així i tot, ho vam donar tot. Cada atleta va estar en les seves marques i va sortir el segon millor temps de la història.
Finalitza la temporada en pista coberta i ara comença l’aire lliure en la seva prova que són els 400 tanques. Amb quines expectatives? El propòsit és millorar les meves
marques. I veient el que he fet en els 400 llisos en pista coberta crec que hi ha marge de millora. Puc pensar a participar en campionats internacionals a l’aire lliure.
És ambiciosa en relació amb el plantejament esportiu de la temporada. Aquest estiu hi ha moltes coses: mundials, europeus, Jocs del Mediterrani. I m’agradaria poder ser-hi tant en els relleus com individualment. Encara haig de demostrar que el ritme que tinc en els llisos el puc traslladar a les tanques. Són proves diferents, i em tocarà treballar molt.
El seu creixement en els darrers anys ha superat les seves expectatives? Fa molts anys que entreno i jo i el meu entorn sabíem que alguna temporada sortirien les marques que fa tants anys que treballo. Aquesta temporada de pista coberta m’ha sorprès. Jo pensava que anar a un Mundial potser m’arribaria en algun moment, però és una d’aquelles coses que somies i que li passen a poca gent.
Vostè estudia gestió esportiva i fa atletisme. És una tasca complicada? Passo moltes hores fora de casa. Estudio als matins, treballo a les tardes i cap a la nit entreno. Tinc els dies molt plens, però no em puc permetre el luxe de viure de l’atletisme. I t’has de crear una vida i un futur paral·lel a l’esport.
El salt al Barça va ser clau per entendre el seu creixement atlètic? Sí. Va ser una gran oportunitat per estar en un dels millors clubs d’Espanya. Això et dona un plus de motivació. I m’ha ajudat a centrar-me i a clarificar els meus objectius.
Li he preguntat pels seus propòsits a curt termini. Però si li pregunto més enllà que em respon? Qualsevol atleta li dirà que els seus somnis són olímpics. No obstant això, cal ser realista, pensar en el que tenim ara per endavant i anar a poc a poc. Si ha de sortir, ja sortirà.
L’atletisme femení a Terrassa està vivint un moment extraordinari. A més de la seva presència en el Mundial, la marxadora Cristina Montesinos també ha estat mundialista i Carla Domínguez és campiona d’Europa sub-20. La Cristina Montesinos va ser la meva primera entrenadora a la Unió Atlètica Terrassa. I el fet de ser les dues internacionals per primera vegada aquest any m’ha fet molta il·lusió. L’esport femení a Terrassa està creixent i em fa molt feliç ser una part d’aquest èxit
