La Federació Espanyola de Hockey ha presentat aquest divendres el seu ambiciós pla estratègic, que sota el lema #cambiarparacrecer aborda un canvi integral de cara al futur proper del hockey espanyol, concretament fins l’any 2030. En un acte que s’ha dut a terme a l’auditori MGS de Barcelona, els jugadors Oriol Salvador i Flor Amundson han exercit de mestres de cerimònia d’una trobada de la gran família del hockey espanyol. Els directius de la Federació Espanyola Oriol Cortada i Quim Martínez i el seu director general, Llorenç Arnau, han exercit de mestres de cerimònia.
Han explicat un projecte que pretén posar els jugadors en el centre de tot el projecte. La Federació s’ha proposat arribar a les 50.000 fitxes de jugadors i construir 100 camps nous de hockey l’any 2030. Aquestes dues són les xifres més rellevants de l’extensa presentació d’un pla estratègic que pretén donar una empenta definitiva a l’esport del hockey, digitalitzar-lo, apropar-lo a la societat i posar-lo en el camí del futur. En el capítol esportiu, la Federació ha deixat clar que vol optar per l’excel·lència. I s’ha plantejat col·locar totes les seves seleccions entre les quatre primeres de totes les competicions que disputin, tant en les categories absolutes com en les formatives.
A l’inici de l’acte ha pres la paraula Santi Deó, president de la Federació Espanyola, que ha posat les bases del que s’escoltaria després. “Enguany commemorem el centenari del nostre esport. Tenim una història d’èxits al costat de les grans nacions a nivell mundial. Ningú no ens supera en dedicació i treball, però ha arribat el moment d’aspirar a més. Molts esports han continuat una constant evolució i hem de reconèixer que el nostre no ha fet tant. Ens cal traçar un camí. No podem quedar-nos enrere. Hem de ser ambiciosos. La Federació ha de liderar aquest canvi imprescindible al costat de les diferents federacions territorials, els clubs, els àrbitres, els jugadors, els patrocinadors i els mitjans de comunicació. Hem de caminar tots junts per construir un futur esplendorós. Per nosaltres, el hockey és i ha de seguir sent una forma de ser i de viure”, ha assenyalat.
Actualment, Espanya disposa de 117 clubs i 1.566 equips, però un 60% d’aquests estan repartits entre Catalunya (40,9%) i Madrid (18,8%). Un dels aspectes que cal millorar és el de la paritat entre homes i dones. Falten directives i entrenadores, per bé que un 43% dels jugadors federats són dones. El creixement de jugadors i infraestructures serà sostingut. Pel que fa als camps, la previsió és tenir-ne 56 (anys 2022), 60 (2023), 69 (2024), 79 (2025), 91 (2026) i 160 (2030). I pel que fa a les fitxes, es vol passar de les 15.00 actuals a 16.500 (2023), 19.000 (2024), 21.800 (2025(), 25.100 (2026) i 50.200 (2030).
“El nostre model s’ha quedat obsolet i cal avançar” ha assenyalat l’exdirector general de l’Atlètic Oriol Cortada. “Som una comunitat. Això és el principi que ens uneix. Hem de canviar molts aspectes. Aquest nou ordre del hockey ha de girar entorn del jugador. I no només del jugador d’elit sinó de tots els jugadors”, comenta.
Quim Martínez ha destacat que aquesta mena d'”auditoria interna” es fonamenta en valors com la sostenibilitat, la inclusió, els aspectes paritaris, la competitivitat, l’objectivitat i la innovació. No farem res que vagi contra aquests valors Necessitem créixer i fidelitzar nous jugadors i aficionats. Hem de ser cada vegada més per tenir cada vegada més recursos”, assenyala. I s’ha citat també la Copa del Món femenina de hockey que tindrà com a seu principal l’Estadi Olímpic de Terrassa els 17 primers dies de juliol com a un dels motors fonamentals d’aquest projecte. Es duran a terme un total de 64 accions ja planificades per tal de renovar el hockey i la manera com el percebem.
Taula rodona
L’acte s’ha tancat amb una interessant taula rodona on han pres part els directius de la Federació Mercedes Coghen, David Serrahima, Pablo Sánchez, Ana Escalante, la jugadora internacional terrassenca Júlia Strappato i els seleccionadors Adrian Lock (femení) i Max Caldas (masculí). Coghen ha destacat que el més important del projecte és “creure-se’l i fer-nos pesats amb tothom per tal de buscar suports”. David Serrahima destaca que cal assumir el canvi de paradigma a l’hora de buscar patrocinadors: “Fins ara, la Federació se centrava en les dues seleccions nacionals i les organitzacions de les Copes i les “finals-four”. Ara tenim un projecte transversal i molt important que hem d’anar implementant”. Des de l’àrea esportiva, Pablo Sánchez, ha comentat: “Les seleccions han d’entrenar millor. Potser també més, però fonamentalment millor. Al camp i fora del camp. I a nivell de clubs, els més sòlids han de gosar sortir de la seva zona de confort i els més incipients recolzar-se en la Federació Espanyola”.
La terrassenca Júlia Strappato ha assenyalat: “Assistir tan jove a aquest projecte de canvi és importantíssim per a mi. Els jugadors hem de ser, com s’ha dit, el centre de la història, però no sempre ho hem sentit així”. Pel que fa als seleccionadors, el femení, Adrian Lock ha comentat: “Tenim una gran il·lusió de jugar el Mundial a casa, a Terrassa. Els organitzadors ho estan donant tot. Segur que l’equip estarà a l’alçada. Recomano als aficionats que ens vinguin a veure. No hi ha res com veure l’espectacle en viu”. El seu homòleg masculí, l’argentí Max Caldas, ha assenyalat: “París 2024 és molt a prop. I tots els jugadors han de saber que hi poden ser. A l’Índia, per exemple, va debutar Edu de Ignacio-Simó, que juga a la Divisió d’Honor “B”. Tant me fa on juguin els jugadors i l’edat que tingun. Ser internacional és una decisió íntima que cada jugador ha de prendre. Ha de preguntar-se a ell mateix si està disposat a fer tots els sacrificis necessaris”. I va acabar amb mots premonitoris: “Amb poques fitxes, Espanya va ser una potència. Ho vam ser i ho tornarem a ser. La tàctica no guanya partits. Ho fan sempre, sempre, els jugadors, amb el seu talent”.
