L’empresari terrassenc Guillermo Cabello, president del Terrassa FC en els primers anys d’aquest segle, va projectar la construcció d’un gran centre esportiu a l’Àrea Olímpica que havia de garantir la supervivència econòmica de l’entitat en el futur. Un complex amb dos camps de futbol, un modern gimnàs i deu pistes de pàdel. L’any 2003 s’inaugurava el Terrassasports en els terrenys coneguts com a Les Palmeres i la ciutat es convertia en pionera pel que fa a espais destinats a un esport poc conegut, de certa rellevància social i que havia arribat a Catalunya a mitjans dels anys 80 per convertir-se actualment en un dels esports amb major nombre de llicències tant a la comunitat com a l’Estat.
Cabello va convertir el Terrassasports en un dels principals centres del pàdel català. Ell ja gestionava el club Can Berardo a Sabadell, que comptava amb sis pistes de pàdel i on havia comprovat l’èxit d’aquesta modalitat esportiva. I no dubtava de la rendibilitat de futur d’aquesta inversió. “A Barcelona el pàdel estava tenint molt èxit. I a Madrid era una bomba. Vaig veure que era un esport amb molt futur i per això vaig fer aquesta aposta”, explica Cabello. “Es tractava d’esport en el qual podien participar quatre persones, de qualsevol sexe i de qualsevol edat. I no necessitaves massa coneixement previ per iniciar-te, podia jugar qualsevol.”
Una potència
El pàdel terrassenc ha experimentat una línia ascendent imparable fins a convertir-se actualment en punt central d’aquest esport a Catalunya. Terrassa és la segona ciutat catalana en nombres absoluts pel que fa a llicències, pistes de joc i clubs adscrits a la Federació Catalana. Malgrat que Barcelona supera a Terrassa pel que fa a les xifres totals, percentualment Terrassa lidera aquests apartats en funció del seu nombre d’habitants. Cap altra ciutat catalana del seu volum d’habitants s’acosta al potencial del pàdel terrassenc.
Segons les dades de la Federació Catalana de Pàdel, que es refereixen a l’activitat de les entitats federades, Terrassa compta en l’actualitat amb un total de 63 pistes de joc. Barcelona és la que disposa de més espais, amb 144 pistes. Però altres ciutats grans catalanes es troben lluny: Sabadell té 46 pistes, Badalona 22 i l’Hospitalet 18. En aquest apartat, però, cal dir que Terrassa disposa d’altres espais no contemplats en aquest registre, com poden ser les pistes dels camps de futbol de Sant Llorenç o Can Boada, entitats esportives privades o centres escolars. En total, són 76 espais a diferents localitzacions.
Un partit a les instal·lacions del CN Terrassa / Alberto Tallón
De fet, l’expansió del pàdel en els barris de la ciutat ha estat molt notable en els darrers anys, ampliant el ventall social dels seus practicants i actuant com a eina de suport econòmic en les entitats que gestionen aquests espais. Si bé en un principi la seva pràctica se centrava en els clubs privats que havien invertit en noves instal·lacions (Atlètic Terrassa, Club Egara o CN Terrassa), la xarxa es va estendre a altres sectors de la ciutat. El poliesportiu municipal de la Maurina, sense anar més lluny, ofereix tres pistes i una activitat competitiva continuada.
Un exemple clar en aquesta direcció el protagonitza el Centre Parroquial San Cristóbal. El club de futbol de Ca n’Anglada explota deu pistes de pàdel en les seves instal·lacions i compta amb una secció competitiva federada amb un equip femení a la Divisió d’Honor “A” de la lliga catalana a més d’altres equips masculins i femenins en altres categories. “És un esport socialment molt agraït. I per l’entitat significa un gran ajut gràcies a l’esforç de les persones que ho gestionen”, explica el president, Francesc Manchado.
Pel que fa al volum de concentració de les pistes de pàdel, a Terrassa hi ha quatre recintes que ofereixen als seus usuaris deu espais de joc, una xifra més que apreciable i que parla de la demanda existent. A més del Terrassasports i del CP San Cristóbal, tant el Club Natació Terrassa com l’Atlètic Terrassa disposen d’aquesta quantitat.
Gran demanda
“Cada setmana es fan mil reserves per jugar a les nostres pistes. La demanda és molt gran, més del doble del que podem oferir”, afirma el vicepresident del CN Terrassa, Eduard Ros, que també és jugador i membre de la comissió de pádel d’un club amb 11 equips federats i 180 jugadors. “No sé explicar el gran èxit del nostre esport a la ciutat. Però és evident que és fàcil començar a jugar i gaudeixes des d’un principi.”
Pel que fa a llicències federatives, a Terrassa hi ha 1.007 jugadors i jugadores de pàdel reconeguts per la Federació Catalana. Barcelona lidera el rànquing amb 2.924, a Sabadell el nombre és de 743 i a Badalona de 225. La xifra baixa de forma molt notable a l’Hospitalet amb 74. I en clubs afiliats, Barcelona en té 15 per 9 Terrassa. Sabadell compta amb 6, Badalona amb 4 i l’Hospitalet amb 1.
L’activitat competitiva a Terrassa és enorme. Un total de 30 equips femenins, per exemple, competeixen en les diferents categories de la lliga catalana. Cal destacar la presència de quatre equips a la Divisió d’Honor “A”: CN Terrassa, Tot Pàdel, CP San Cristóbal i Terrassasports. I de dos més a la Divisió d’Honor “B”: CD Terrassa i Atlètic. Pel que fa a l’apartat masculí, hi ha 26 equips de Terrassa participant en la lliga catalana. La ciutat compta amb tres equips a la Divisió d’Honor “A”: dos del Terrassasports (és l’únic club amb dues formacions a la màxima categoria) i un de l’Atlètic Terrassa. A la Divisió d’Honor “B” participen el CD Terrassa i el Tot Pàdel. A aquest destacat volum de competidors cal afegir 15 equips femenins i 25 masculins en la competició de veterans. I també hi ha presència local a la lliga sub-13 i sub-16.
“Una de les claus és que parlem d’un esport que està a l’abast de tothom”, explica Sílvia Marcos, jugadora del CN Terrassa. “Jo competeixo, però m’ho prenc més com a lleure. Parlem d’un joc que ens fa gaudir.”
El Terrassasports és un dels centres de major nivell competitiu, amb dos equips a la Divisió d’Honor masculina i un a la femenina. El club compta amb uns 200 jugadors federats i catorze equips. I a la seva escola es fomenta la promoció d’aquest esport amb 120 nens i nenes a l’etapa d’iniciació a més del grup de competició. Jorge Altuna, coordinador tècnic del Terrassasports, considera que l’expansió del pàdel no ha tocat sostre. “Potenciar la base és fonamental i un dels aspectes en què més treballem.”
En tot cas, el pàdel compta amb una àmplia base de practicants que no consten com a federats i que han trobat en aquest esport una pràctica ideal per mantenir la forma i fer una activitat física continuada des d’un vessant d’esport de lleure.
