Tota una generació de jugadores terrassenques han deixat la selecció espanyola absoluta de hockey quan falten menys de cinc mesos per a la celebració a Terrassa de la Copa del Món femenina. I no ho han fet per voluntat pròpia. El seleccionador espanyol femení, l’anglès Adrian Lock, ha comunicat a sis internacionals que no compta amb elles per a seguir a la selecció. En la pràctica totalitat dels casos, la notícia les ha agafat per sorpresa.
Les sis jugadores que s’han vist forçades a dir adeu a la selecció són: Júlia Pons, Marta Grau, Carola Salvatella i Maria Tost (totes elles de 27 anys), Berta Bonastre (29 anys) i Carlota Petchamé (31).
Cap dels seus noms no apareixia a les darreres convocatòries celebrades a València. Tampoc no van ser cridades per debutar en els dos partits davant dels Països Baixos a la Pro League femenina. Podia semblar, com en el cas del conjunt masculí, que el seleccionador preferia veure en acció altres jugadores. Però no era així. Lock els va comunicar que no comptava amb elles de cara al futur. Per motius estrictament tècnics.
Un gerro d’aigua freda
Les sis terrassenques van viure amb tristor aquest adeu al combinat espanyol. Totes somniaven a poder prendre part en el Mundial de Terrassa per, en alguns casos, acomiadar-se, i en d’altres poder continuar a l’equip, com a mínim fins als Jocs Olímpics de París 2024. Les sis seguiran jugant als seus clubs.
Adrian Lock no ha volgut parlar públicament sobre la seva decisió. S’ha limitat a dir que és “molt poc probable” que l’actual llista de 25 jugadores que es concentraran dilluns a València pateixi modificacions de cara al Mundial del juliol i a les futures competicions. Ara per ara, són cinc les jugadores egarenques que formen part d’aquesta nova llista. Cap d’elles juga a un club terrassenc.
Es tracta de Georgina Oliva i Júlia Strappato (Júnior); Marta Segú (RC Polo); Clara Ycart (Düsseldorfer) i Clara Badia (Mannheimer). Per a les altres sis, la selecció ha acabat.
Una de les jugadores que es mostrava ahir més decebuda és Júlia Pons, que milita actualment al Braxgata belga. “Em va dir que no comptava amb mi per al nou cicle. No m’ho esperava. Penso que havia fet el millor estiu de la meva vida amb la selecció. Fa tres anys, potser sí que tenia al cap deixar la selecció després dels Jocs, però ara em trobo en el meu millor moment”, assenyala.
D’esquerra a dreta, Júlia Pons, Berta Bonastre i Carola Salvatella
Prendre decisions
Pons no fa, però, cap retret a la decisió del seleccionador. “Està clar que volíem seguir, però la feina del seleccionador és prendre decisions i això és el que ha fet. A totes ens hagués fet molta il·lusió poder gaudir d’un Mundial a casa, però no podrà ser. Serà trist veure que al Mundial no hi hagi cap jugadora de cap club de la ciutat”, comenta.
La seva companya Marta Grau, assenyala: “És el final d’una etapa. Estic molt contenta per tots aquests anys que he pogut gaudir de la selecció. Volia seguir a la selecció, però malauradament s’ha acabat”, comenta.
En una línia similar s’expressa la jugadora del Club Egara Carola Salvatella. “Cap de nosaltres volia deixar-ho abans del Mundial. Ja em vaig quedar fora de la llista per als Jocs de Tòquio i això ha estat un altre cop dur. Però l’esport té aquestes coses. Em dedicaré al cent per cent al meu club, l’Egara, i als estudis. Sabia que no em quedava massa temps, però em feia molta il·lusió poder-me retirar al Mundial de Terrassa i potser aguantar fins als Jocs de París. Però l’esport té aquestes coses. I cal acceptar-les”, assenyala.
De les sis terrassenques que no seguiran a la selecció, l’única que es va avançar a la decisió del seleccionador va ser Maria Tost, del Club Egara, que va comunicar-li a Lock la seva decisió d’abandonar de moment l’equip espanyol. Tost es va quedar fora al darrer moment dels Jocs de Río 2016 i Tòquio 2020. Dimecres, Berta Bonastre ja va anunciar en una carta pública el seu adeu “en un moment i d’una forma inesperada”.
Les sis terrassenques no són les úniques internacionals de les quals ha prescindit el seleccionador. Adrian Lock tampoc no compta amb Anna Gil i Mariona Serrahima (Júnior), Alicia Magaz i Carmen Cano (Club de Campo) ni amb la valenciana Lola Riera (Sanse Complutense). Aquesta última, especialista en el penal-córner, és una de les màximes golejadores.
