Antonio Pelegrín es va acomiadar el dimecres del Terrassa FC. Poques hores després, jugava el seu primer partit al camp del Peralada amb el Manresa, el seu nou destí. Va disputar els 90 minuts i el seu equip va sumar tres punts de gran valor que el situen tercer a la classificació. Un dia de contrastos i una setmana de mudança d’objectius i emocions de complicada gestió. “Necessitava il·lusionar-me de nou, tornar a gaudir del futbol”, explica en relació al canvi. “Ferran Costa, l’entrenador, m’ha transmès la gana i l’ambició que hi ha en el club.”
Pelegrín complia la tercera temporada en el Terrassa FC. En les dues primeres havia estat una peça clau en la defensa egarenca i un dels futbolistes més utilitzats. I seu va ser el gol contra el Girona “B” que va acabar sent decisiu per l’ascens a Segona RFEF. Aquesta temporada va començar sent titular i era el tercer capità de la plantilla. Però després dels primers encontres va perdre la plaça en l’equip inicial en favor de Castillo. Aquest diumenge, al camp de l’Ejea, Jordi López no va comptar amb ell malgrat presentar una defensa de cinc jugadors, amb Ramón Marimón com a novetat en el centre de la defensa. “Estava frustrat. Esperava gaudir de la categoria i no estava sent així. Creia que per l’esforç fet en els anys anteriors ho mereixia, però l’entrenador ha fet una altra elecció i cap acceptar-ho. Quan vaig veure aquesta setmana que no entrava a l’equip ni amb una defensa de cinc vaig pensar que el millor era buscar una sortida. Vull seguir gaudint del futbol i volia sortir bé del Terrassa. No sé si hauré encertat, però els jugadors som egoistes i el que volem és jugar.”
Pelegrín només té paraules d’agraïment cap a l’afició i el club en tota la seva extensió. Diu que només ha trobat facilitats a l’hora de demanar la sortida. “Sé que amb una defensa de cinc, si es manté en el futur, podia tenir més opcions. Però un necessita la confiança de l’entrenador i no l’estava tenint. Així es el futbol, s’ha d’acceptar i ja està. La millor opció ara era marxar.”
El defensa de l’Hospitalet de Llobregat admet que no esperava aquesta poca participació aquesta temporada. “No ho esperava, és cert. És una barreja de frustració i impotència. Jo vaig venir al Terrassa amb l’objectiu de pujar i vaig apostar pel club després de no fer-ho el primer any. Vaig arribar a parlar amb l’entrenador i em va dir que estava content amb el meu treball, però la realitat és que no m’he guanyat la seva confiança.”
