El sabadellenc Óscar Carrillo (30 anys) ha abandonat la pràctica activa del waterpolo per dedicar-se de manera exclusiva a les seves responsabilitats professionals. Just després de l’aturada nadalenca, El waterpolista ha deixat el club i l’esport al qual ha dedicat la seva vida. El dissabte 18 de desembre, Carrillo va retirar-se de manera definitiva en la victòria del CN Terrassa a la piscina de l’Àrea Olímpica davant del Waterpolo Navarra. Els seus companys el van aplaudir al final de l’encontre. Carrillo ha militat durant dues temporades a l’entitat terrassenca, en dues etapes diferents: 2003-2014 i 2020-2021. Óscar Carrillo Gemar va néixer a Sabadell el 18 d’octubre de l’any 1991. Actualment, resideix a Sant Esteve Sesrovires. Va iniciar-se al CN Sabadell i a la temporada 1997-1998, amb només 6 anys va començar a jugar a waterpolo. La temporada 2002-2007 va debutar a la primera plantilla, a les ordres de Manel Silvestre. L’exercici 2013-2014 va fitxar pel CN Terrassa. S’hi va estar una temporada i va passar les dues següents a la lliga francesa, a l’Aix-en-Provence. L’estiu del 2016 va tornar al CN Sabadell i quatre temporades després s’ha retirat al Club Natació Terrassa.
Fa molt de temps que tenia prevista la seva retirada? La veritat és que sí. Estava buscant el moment oportú. És una retirada per motius professionals. M’encanta el waterpolo i per part meva, hauria jugat cinc o deu anys més. Però a la vida has d’establir prioritats i ara era el moment de dedicar-me al tema professional. No ha estat una decisió senzilla. Porto tota la vida jugant a waterpolo. En absolut.
Feia temps que ho meditava. Sí. De fet, quan vaig tornar al club, l’estiu de l’any 2020, ja ho vaig comentar al meu entrenador, Dídac Cobacho. Al club sabien perfectament que podia haver de marxar en qualsevol moment. Ara o després havia de passar.
Trobarà a faltar els companys de l’equip? Segur. El CN Terrassa és com casa meva. Sempre que arribes a un club, hi crees uns vincles molt especials. I això m’ha passat a Terrassa. L’equip és una autèntica pinya. Tots els que ens dediquem a l’esport ho vivim amb una gran passió. I jo no soc cap excepció.
Té previst jugar en una categoria menys exigent en un futur pròxim? No ho sé. De moment segur que no. Tinc el focus fixat en l’aspecte professional. Però en un futur no descarto tornar a jugar. Evidentment, no serà al màxim nivell.
Com definiria el seu pas pel Club Natació Terrassa en aquestes dues etapes? Ha estat extraordinari en tots els sentits. M’he sentit molt còmode, amb els companys i amb els entrenadors que he tingut, tant amb en Dani Nart primer com amb en Dídac Cobacho ara. La complicitat ha estat sempre molt bona i he viscut un ambient boníssim amb ells i amb els companys.
Veu l’equip amb opcions de guanyar la lliga enguany? Sabem que serà molt difícil, perquè els rivals s’han reforçat molt. Aquesta temporada ha estat molt igualada. Qualsevol rival et pot posar en problemes. Espero que el Terrassa arribi a la final com a mínim.
El domini del Barceloneta en aquest segle és un gran impediment, suposo. Sí. Ho ha estat i ho és. Des de fa 20 anys, la seva hegemonia és absoluta. Quan passa això, comences les lligues tenint com a objectiu acabar segon. M’ha passat amb el Terrassa i també amb el Sabadell. És el que passa a la lliga d’handbol amb el Barça, per exemple.
En només dos mesos, el CN Terrassa ha perdut dos referents com Víctor Gutiérrez i vostè. És un contratemps important. I tant! Però estic convençut que, com sempre ha fet, l’equip se sabrà refer. Amb esforç i la gent que ve de la pedrera se’n sortirà segur. En aquest equip, no hi ha ningú imprescindible.
Parlant del treball que es fa des del club amb la base, destacaria algun jugador dels que pugen? Hi ha jugadors joves de molta qualitat que cada vegada van assumint més protagonisme. El Terrassa sempre ho ha sabut fer molt bé això. Tenim, per exemple, el Pol Garcia, un boia que va començar la temporada com a quinzè home i ara és el tretzè. Té qualitat i segur que substituirà molt bé en Víctor. És un boia de garanties.
Quin és el millor record que guarda de les seves dues etapes al CN Terrassa? N’hi ha moltíssims. No sabria destacar-ne un de sol. He estat molt a gust i molt feliç en aquest club. La gent m’ho ha posat molt senzill. La veritat és que me’n vaig enormement agraït.
I el pitjor? Les dues vegades que he hagut de sortir. Quan estàs a gust a un lloc és complicat haver de dir adeu.
