Berta Abellan (Terrassa, 17 d’octubre de 1999) és un dels grans noms propis del moment en l’esport terrassenc. Tercera del Mundial de trial que va finalitzar el passat cap de setmana i campiona del Trial de les Nacions amb Espanya, el seu somni no és cap altre que coronar-se campiona universal en el futur. De moment, ja ha estat subcampiona en tres oportunitats quan encara no ha complert els 22 anys. Abans que no acabi la temporada, encara ha de competir en les dues darreres curses del Campionat d’Espanya, que encapçala en la categoria femenina.
Quina valoració fa del seu paper en el darrer Campionat del Món? Estic satisfeta del tercer lloc a la classificació final. Sabia que aquest any, en córrer la Laia Sanz que feia anys que no competia en trial, era complicat repetir el segon lloc dels darrers tres anys. En tot cas, penso que he complert els objectius que m’havia proposat, perquè sabia que el títol estava entre ella i l’Emma Bristow, que havia estat la campiona en els darrers anys. En alguna oportunitat he guanyat l’Emma i penso que he estat a bon nivell competitiu.
No ha baixat del podi en cap de les sis proves del Mundial. I va ser segona en el Gran Premi d’Espanya i en el de Portugal. Vaig començar una mica espessa, però he fet dos segons llocs ara al final i molt a prop de la Laia. Això és el que valoro més. M’ha faltat poc.
Això és un bon indicador de futur? Penso que demostra que tinc la capacitat de guanyar-la en el futur. Falta fer-ho des del principi i ser constant durant tot el Mundial.
També va guanyar el diumenge el Trial de les Nacions amb la Laia Sanz i la Sandra Gómez. La segona vegada que assoleix aquest títol. És una prova per gaudir-la, així m’ho prenc. M’ho vaig passar molt bé. Sabíem que érem favorites i la veritat és que les tres ens vam complementar de forma perfecta. El trial femení espanyol i català té un gran nivell com s’ha demostrat.
Vostè ha explicat que una de les diferències amb relació a les pilots que dominen el Mundial és que no és professional. Com s’entén? Doncs és així, aquesta és la realitat. Jo faig altres coses per la meva edat: vaig preparar-me per bombera, he fet un grau superior, el batxillerat. I les altres, que porten més anys, es dediquen al cent per cent. Entrenen cada dia, tenen motxiller, un mecànic. Se centren al cent per cent en el trial.
Cal que faci aquest pas en el futur? Tant de bo que sí. Fa molts anys que entreno com si fos professional, però no ho soc al cent per cent. M’agradaria que de cara al 2022 alguna marca confiï en mi i faci una aposta plena de cara al futur.
Això és un indicador que encara hi ha moltes coses a millorar en el trial femení? Si, moltes. El trial femení ha de millorar. Fins fa poc tenia moltes rivals i gran part d’elles eren catalanes, però ho han anat deixant perquè les fàbriques no els acaben d’ajudar. Si no guanyes el Mundial no tens aquests ajuts. En el Campionat d’Espanya, per exemple, només competim dues pilots a la meva categoria. Per aquest motiu competeixo també amb els nois. Costa comprovar aquesta realitat. Jo, en tot cas, estic molt agraïda a Vértigo, que és la meva marca. I tinc l’esperança que en el futur em pugui sentir plenament com a una professional.
Laia Sanz és un referent en el món del motor. En el futur li agradaria, com ella, provar alguna altra especialitat motociclista? Sí, tinc ganes de provar l’Enduro un cop arribi al màxim en el món del trial. Primer m’agradaria guanyar el Mundial i després provar-ho. Però encara tinc anys al davant per fer-ho.
Tothom coincideix en dir que en el seu futur està escrit que serà campiona mundial. Això és una motivació o una pressió? Comparteixo aquesta opinió. Fa molts anys que és un objectiu que persegueixo i és cert que en alguna oportunitat això m’ha suposat una pressió extra. Però ho tinc com a un repte a complir, un somni de tota la vida. Afronto el futur amb moltes ganes i molt motivada per ser algun dia la millor del món.
I que li falta per fer aquesta passa definitiva? Una mica més de professionalitat en tots els sentits. Confio que ho podré aconseguir, no sé quan.
Va pujar per primer cop a la moto als 4 anys
Berta Abellan va pujar per primer cop a una moto quan només tenia 4 anys. Va heretar la passió del seu pare per aquest món i als 6 anys ja va començar a competir. No va trigar a destacar i en la seva carrera acumula un bon nombre de campionats d’Espanya, un d’Europa, tres subcampionats del món, un tercer al Mundial i dos Trial de les Nacions.
