ENTREVISTA
Max Llovera (24 anys, Andorra la Vella) va arribar aquest estiu al San Cristóbal procedent del Granollers. El futbolista ha disputat un total de 44 partits amb la selecció absoluta andorrana. Els darrers, de classificació per al Mundial de Qatar, contra San Marino amb victòria per 2 a 0, Anglaterra (4-0 a Wembley) i Hongria (2-1 a Budapest). En aquest últim va marcar el seu primer gol com a internacional. Max Llovera González-Adrio ha arribat aquesta temporada al CP San Cristóbal. Ha jugat al futbol base de l’Espanyol i el Lleida. Amb aquest equip va jugar a Segona “B”. Ha passat per Horta, Santboià i Granollers.
Per a un futbolista de Tercera Divisió, quin significat té jugar aquests partits en aquests escenaris? Passem de jugar una competició catalana, com és el meu cas, a viatjar per Europa i competir i conèixer un futbol molt diferent, un entorn professional, davant de jugadors pels quals es paguen grans quantitats de diners. És quelcom que qualsevol desitjaria fer.
Aquesta darrera finestra de partits ha estat molt especial per a vostè. Va marcar el seu primer gol i va jugar a Wembley. Aquesta ha estat la setmana més especial per a mi amb la selecció. Començant per la victòria, perquè per a nosaltres guanyar un partit en competició oficial és una fita històrica malgrat que sigui contra San Marino, després passant per un estadi mític com Wembley i acabant a Budapest en un partit en el qual vam tenir opcions i marcant jo el gol. Per a mi ha estat rodó.
Què ha estat el més especial? Tot plegat. A Wembley et trobes jugant contra el subcampió d’Europa i amb 70.000 espectadors a l’estadi, que podríem dir que són els habitants que té Andorra. Però fer un gol amb la selecció és molt especial. Quan acabi la meva trajectòria futbolística segur que puc comptar els meus gols amb els dits d’una mà. Per tant, em quedo amb el gol.
Amb 24 anys acumula 44 partits amb la selecció absoluta. Això ja és una trajectòria notable. Al principi costava que els joves entréssim a l’equip. Però des que vaig començar fa cinc anys, ha pujat una generació molt potent que ha fet més competitiva la selecció.
L’evolució d’Andorra en els darrers anys li permet competir ara amb seleccions de major potencial. El cos tècnic s’ha anat potenciant amb entrenadors que tenen molts coneixements. I això es tradueix en molts aspectes. Sense anar més lluny, amb el tema de l’alimentació, que abans es cuidava poc. Quan a jugadors, ara tenim un bloc que serà important en els pròxims anys. Es pot crear un equip sòlid.
És complicat passar de jugar aquests partits a fer-ho a la Tercera Divisió? Jo sé quin és el meu lloc. En aquests moments és Ca n’Anglada. Aprofito aquestes setmanes a nivell de selecció, però quan torno sé adaptar-me. És on competeixo, la Tercera Divisió és la meva categoria, el meu món real. És cert que després arriben les comparacions, però més com a anècdota que altra cosa. Penses que feia uns dies estaves jugant a Wembley i ara entrenes amb el teu equip de sempre.
Té algun somni per complir amb la selecció? No tinc una xifra marcada quan a partits que m’agradaria jugar amb Andorra. A més, ara que he marcat un gol no sé què més puc demanar. El que m’agradaria és seguir molts anys amb la selecció.
Com es troba en el San Cristóbal en aquestes primeres setmanes de competició? Tenim un bon equip, sòlid i contundent. I si realment mantenim les porteries a zero, estarem entre els equips més potents de la categoria. Aquesta solidesa és la que ens ha de permetre créixer després en la faceta ofensiva.
