El substitut de Fred Soyez a la banqueta de la selecció espanyola masculina de hockey, l’argentí Max Caldas (San Isidro, 48 anys) treballa sense descans amb la mirada posada en els Jocs de París 2024. Ha fixat la seva residència a Sant Cugat. Treball i compromís són les dues condicions innegociables que Max Caldas imposarà als internacionals espanyols, als que seguiran i als nous. L’exseleccionador neerlandès coneix perfectament el hockey espanyol i aquests dies està fent una immersió en la competició espanyola que arranca aquest cap de setmana. Ha començat a reunir-se amb els clubs i entrenadors del hockey espanyol.
Des d’abans que la selecció espanyola participés en els Jocs Olímpics de Tòquio, la Federació Espanyola va fitxar Caldas, un dels entrenadors més prestigiosos del món. Seva serà la responsabilitat de mantenir la selecció espanyola masculina a l’elit del hockey mundial. Més enllà dels títols, l’acord, que s’estendrà, com a mínim, fins després dels Jocs de París, contempla la necessitat de fer un important canvi generacional a l’equip. Jugadors com els terrassencs Quico Cortès, David Alegre, Roc Oliva, Josep Romeu i Pau Quemada, així com alguns altres, han anunciat la seva retirada de la selecció. I hi haurà sorpreses i oportunitats constants per als joves i no tan joves.
Caldas, que no es casa amb ningú, sap que una de les seves principals responsabilitats serà la de renovar una selecció que necessita que pujar al podi torni a esdevenir un hàbit. En aquest, sentit, deixa clar des del primer minut que amb ell, tots, absolutament tots els jugadors espanyols, optaran a anar a la selecció, tinguin l’edat que tinguin i juguin on juguin. “Tant me fa si un jugador té 18 anys o 35”. Més enllà d’entrenar l’equip, vol implicar-se de manera molt especial en tota la línia masculina del hockey espanyol.
“Tinc molt clara quina ha de ser la manera de treballar d’un seleccionador. Fa molts anys que m’hi dedico. Fer de seleccionador implica dur a terme un programa i una planificació a llarg termini. No té res a veure amb entrenar un equip, que implica només gestionar el dia a dia. Com a seleccionador he de tenir una mirada a curt i també a llarg termini. El treball de camp, el curt termini, és el més senzill. Tothom sap fer-ho i tots els jugadors que tens són bons. El que acaba marcant la diferència són altres aspectes, com la planificació, els hàbits d’entrenament i de vida personal. Coses tan òbvies com alimentar-se bé i descansar bé esdevenen fonamentals en aquests nivells d’exigència”.
Caldas deixa clar que a Espanya li “cal una evolució, no una revolució”. No vol excusar-se amb el nombre de llicències en comparació amb, per exemple, els Paísos Baixos. “És una excusa massa senzilla. La fan servir els que no volen treballar més. Espanya té més nivell del que la gent es pensa”, comenta.
“Un internacional ho ha de ser sempre, quan està en una concentració i també quan juga al seu club o està sol a casa descansant. La diferència la marques quan no et veu ningú. Has de saber sentir-te molt còmode estant incòmode. L’esport d’elit és així. És una filosofia de vida. I només així es pot arribar el més amunt possible”.
Caldas és partidari de la formació continuada. No li agrada que l’atzar decideixi res. “El dia que deixes d’aprendre alguna cosa, els rivals et passen per sobre. El dia que deixes de treballar, d’aprendre, de millorar, d’evolucionar, l’alt rendiment t’abandona. És sí o no. El camí del mig no existeix. És el mateix jugador qui ha de decidir si està disposat a sacrificar-se. I ha de fer que aquest sacrifici tingui sentit per a ell. Que en gaudeixi. Si no, no serveix. De fet, el jugador s’escull sol, amb les seves decisions i la seva actitud”. En l’àmbit grupal, destaca com està d’il·lusionat per a encarar aquest nou repte professional i esportiu. “M’entusiasma el que té Espanya com a país. En comparació amb la curta preparació que ha pogut dedicar a la selecció en els darrers anys, el hockey espanyol té una potencialitat enorme. Arribo amb moltíssimes ganes de treballar i de sumar gent a la causa”.
Caldas té clar que fer de seleccionador no és treballar només algunes setmanes l’any. “Vull estar connectat amb la base. Per a mi serà importantíssim estar al cas de què passa a la sub-16, sub-18 i també a la sub-21, que aviat prepararà el seu proper Mundial”, assenyala el substitut de Soyez. En aquest sentit, afegeix: “Hem de sumar entre tots. També els clubs i els jugadors. La selecció ha de formar part d’aquest ecosistema. No ha de ser pas un problema o un destorb, sinó tot el contrari”.
Des que es van acabar els Jocs, Caldas treballa en el projecte. Ha començat parlant amb tothom i començant a planificar. Ara per ara, la prioritat és deixar que els jugadors se centrin en els seus clubs.
El seleccionador té molt clara la seva filosofia, que passa per una pressió i una intensitat en el joc innegociables. També té clara la filosofia que ha de tenir una selecció gran com l’espanyola. “Si li demanes a un esportista si vol guanyar, et dirà que sí. Però guanyar porta implícit el contrari, que és perdre. I això és quelcom que no podem controlar. No depèn de nosaltres. Si ho poguéssim controlar tot, aquest esport seria molt previsible”, assevera.
La primera parada serà el novembre a Ourense
El seleccionador presentarà el seu projecte al novembre a la ciutat gallega d’Ourense. Farà la seva primera convocatòria, tot i que no hi ha encara partits amistosos previstos. La seva intenció és treballar inicialment amb un grup de 30 jugadors, que s’exercitaran per separat a Catalunya, Madrid i Santander durant la temporada. La primera competició que haurà d’afrontar Caldas al capdavant de la selecció és la Pro League, que arrencarà al mes de febrer del 2022. L’any següent, Espanya es posarà a prova al Mundial de Rourkela (Índia), que serà el gener de 2023. I l’any següent, els Jocs Olímpics de París.
