Ha guanyat una medalla de plata i una de bronze als Jocs Paralímpics de Tòquio. Era el que esperava o supera les seves expectatives? Aquests han sigut els meus quarts Jocs Paralímpics i no m’esperava tornar de Tòquio amb dues medalles. La primera, la plata en els 100 lliure, va arribar en la prova que havia preparat més i en la que tenia més opcions de pujar al podi. Però li haig de confessar que em va sorprendre molt la segona medalla de bronze als 100 papallona. Guanyar o perdre era una qüestió de dècimes de segon, em vaig sentir forta en els últims metres i ho vaig aprofitar.
De quina de les dues medalles se sent més satisfeta? De les dues. Guanyar una medalla als Jocs és molt difícil, perquè el nivell dels participants ha estat altíssim. Estic molt satisfeta de seguir en l’elit de la natació després de tants anys competint. En els 100 lliure, a més de guanyar la medalla de plata vaig fer la meva marca personal i vaig batre el rècord d’Europa. Aconseguir millors marques després de tants anys demostra tot l’esforç que realitzo cada dia, i a mi personalment és el que em fa sentir més orgullosa. També vaig batre el rècord d’Espanya als 100 braça que jo mateixa tenia des de l’any 2011.
Al llarg de la seva carrera ha obtingut vuit medalles paralímpiques. Cap esportista de Terrassa ho ha aconseguit en cites paralímpiques o olímpiques. És un fet històric. Com ho valora? Estic molt emocionada i orgullosa de tot el que he aconseguit. És la recompensa a tota la vida dedicada a l’esport i el resultat de l’esforç, constància i sacrifici diaris. A més compensa el suport de tota la gent que m’ha ajudat perquè lluités pels meus somnis, sobretot la meva parella i la meva família. No ha estat un camí fàcil, tot el contrari, però les adversitats m’han fet més forta i així ho he demostrat.
Imagino que els resultats obtinguts són una recompensa a la feina feta en els darrers anys. Se sent recompensada? Els últims anys han estat durs i difícils a nivell esportiu: la meva marxa del Club Natació Terrassa, viure un terratrèmol al Mundial de Mèxic, una pandèmia, canvi d’entrenador. No és tot de color de rosa. M’he hagut d’adaptar constantment i superar moments complicats, però tots aquests obstacles no m’han impedit perdre les ganes i la il·lusió per l’esport. I menys per lluitar pels meus somnis. Aquesta vegada el meu somni s’ha convertit en realitat.
Com ha viscut els Jocs? Han estat el que esperava o la manca de públic i les restriccions els han fet diferents? Aquests Jocs els he viscut d’una manera especial. Després de Rio 2016 no tenia del tot clar si anava a seguir fins a Tòquio, i participar en els meus quarts Jocs ha estat fantàstic. He gaudit de cada moment, per a mi han estat uns Jocs únics. Han estat diferents dels altres, però no han estat pitjors. La preparació amb grup bombolla, passar cada dia test anticovid, controlar la temperatura i la neteja ha estat el meu dia a dia. Tota la prevenció en aquest sentit era poca i soc conscient de la situació que estem vivint, així que m’ha semblat que era el més oportú. Sí que he trobat a faltar l’escalf del públic a la piscina, sobretot perquè normalment venia la meva família, però els companys d’equip estaven a peu de piscina i ens hem animat sempre entre nosaltres. Hi ha hagut un molt bon ambient.
Quins plans esportius té ara? Personalment em posaré objectius a curt termini, és a dir, pensaré temporada per temporada. L’any vinent l’objectiu és el Mundial a Funchal al juny i també els Jocs del Mediterrani.
Té previst continuar fins a París? Li posa data a la retirada? Doncs no ho sé del cert, no em vull angoixar per una cita a la qual encara li queden 3 anys per celebrar-se. El que si és cert és que penso en París i se’m posa un somriure a la cara, però durant aquests anys poden passar moltes coses i ara només penso a gaudir del meu dia a dia.
El nou president del CN Terrassa va dir fa poc que li agradaria la seva tornada. Com ho veu? Ara m’agafo unes merescudes vacances i a la tornada ja es veurà en aquest tema. Jo no he volgut representar a cap altre club en aquests darres anys que no fos el CNTerrassa, perquè per a mi sempre serà el meu club.
