La seva bona tasca al capdavant de la selecció espanyola femenina ha valgut a Adrian Lock (45 anys) la renovació en el càrrec fins, com a mínim, després dels Jocs de París 2024.
S’esperava la seva renovació? Sí. Ja en veníem parlant durant l’any. Tant jo com la Federació ho teníem bastant clar. Ho vam decidir abans dels Jocs.
Quantes vegades ha pensat en els “shoot-outs” que els van deixar sense opció de medalles a Tòquio? Va ser una llàstima. Els “shoot-outs” no ens van sortir bé. És un més dels molts detalls que cal controlar durant la competició.
A Tòquio es va veure la millor versió de la selecció? Penso que sí. Cada any som millor equip i això es nota en els tornejos. Tenim un equip cada vegada més complet, amb més qualitat tècnica i tàctica. Durant els Jocs vam anar superant els obstacles que ens anàvem trobant. Vam saber ser fidels a qui som. Hi ha factors que no controlem. De vegades la bola entra i de vegades, no.
Ara ocupen la sisena posició del rànquing mundial. Penso que aquesta sisena posició reflexa bastant el lloc en el qual ens trobem actualment. S’actualitza partit a partit i tots els resultats oficials compte. Podem vèncer a qualsevol equip del món. Som una selecció top. Ens hem consolidat allà dalt, però hem de continuar treballant per estar sempre el més amunt possible.
Quantes jugadores de les que van ser a Tòquio poden arribar a París 2024? No ho sé. No és una reflexió que hagi fet. Les noies han de reflexionar sobre el seu futur. Després dels Jocs ens tornarem a veure a finals de novembre i començarem a pensar en els Jocs Olímpics de París 2024.
Hi haurà molts canvis a la selecció? Hi haurà canvis, però aquesta és una evolució constant. En aquests vuit anys sempre hi ha hagut jugadores que entraven i sortien.
Com encara el Mundial de Terrassa 2022? Jugar a casa ens fa sempre una il·lusió especial. Estem parlant d’un Mundial. Intentarem estar a l’altura com a equip. Segur que ens ho passarem molt bé.
El més dur de la seva feina és triar només 16 o 18 jugadores? Sens dubte. Totes les jugadores prioritzen la selecció. I totes són molt bones. I es mereixen anar als tornejos. Fer una llista és necessari a nivell esportiu, però a nivell humà no és just. Ni agradable. El més inhumà és veure com jugadores que ho han sacrificat tot es queden fora.
