Tot i que ha quedat fora de la llista definitiva de 16 jugadores que seran olímpiques a Tòquio, la davantera terrassenca Júlia Strappato (21 anys), estudiant de Biomedicina, és una de les jugadores amb més projecció del hockey espanyol. Nascuda el 16 de gener de l’any 2000, confia a debutar amb 24 anys als Jocs Olímpics de París 2024. Li sap greu haver-se perdut els de Tòquio, però és perfectament conscient de quin és el seu rol. En canvi, ha estat escollida com a millor jugadora de la lliga de Divisió d’Honor femenina i també millor jugadora promesa de la lliga amb el seu equip, un Júnior que s’ha proclamat subcampió de la competició.
Millor jugadora de la lliga, però no està a la llista de la selecció olímpica. És un contrasentit? Estic molt contenta de l’any que he fet tant al Júnior com amb la selecció espanyola. Sabia que tenia opcions d’entrar a les llistes, però també que seria molt complicat ser-hi. Actualment, a la selecció espanyola hi ha molt de nivell i el seleccionador, Adrian Lock, no ho té gens senzill per fer la tria. M’he quedat fora, però no passa res. És normal. Seguiré treballant dur i ja penso en París 2024. Hi ha grans jugadores i companyes, més veteranes que jo, com Marta Segú i Maria Tost, que també s’han quedat fora. Això demostra com d’exigent és aquesta selecció. I això és molt bo per al grup i pel hockey espanyol.
Va debutar amb la selecció espanyola absoluta l’any passat a Mar del Plata contra l’Argentina. Com ho recorda? Va ser espectacular. El debut somiat. No només amb la selecció absoluta sinó contra una selecció del nivell de les argentines. I després he tingut la sort de seguir a les convocatòries. He après molt i li estic molt agraïda a l’Adrian Lock. El meu moment ja arribarà.
Que la seva temporada ha estat brillant ho demostra el fet que els entrenadors de la lliga espanyola l’han escollida com la millor jugadora de la lliga i la millor sub-21. La veritat és que no m’esperava cap d’aquests dos reconeixements. Ni hi havia pensat. Però és tot un orgull que els mateixos entrenadors t’escullin com a MVP d’entre una llista de quinze jugadores de moltíssima qualitat. És un guardó que ve de fora i això li dona més valor. I penso que no és només per a mi, sinó també pel gran treball que ha fet enguany tot l’equip.
De les altres finalistes al premi, quines destacaria? És complicat. Per dir-ne tres, em quedaria amb la meva companya Georgina Oliva, María López i Begoña García. Totes elles han fet una gran temporada i mereixen també un reconeixement important.
Aquesta temporada ha estat la primera que ha disputat lluny de les Pedritxes i del CD Terrassa, el seu club de sempre. Com la valora? Ha estat espectacular en tots els sentits. Mai no m’havia mogut del CD Terrassa. Fitxar pel Júnior ha suposat haver d’assumir una gran exigència i intensitat. Vaig poder participar de la final de la Copa de la Reina que li vam guanyar al Club de Campo. I a la passada lliga, les vam tenir contra les cordes. Per tant, la valoració és molt bona.
Hi segueix havent tanta diferència entre les madrilenyes i la resta d’equips? El Club de Campo és el millor equip, però penso que les distàncies es van reduint any rere any. Abans era impensable guanyar-les. Ara, en canvi, hem demostrat que no només els podem plantar batalla, sinó que els hem guanyat ja una final.
Aquesta pròxima temporada seguirà al Júnior. No li passa pel cap marxar a l’estranger? Soc jove encara. La meva intenció és seguir al Júnior. Però d’aquí a pocs anys m’agradaria viure l’experiència de jugar a l’estranger. Vull marxar a la lliga neerlandesa.
Ara està centrada en la selecció espanyola sub-21. Sí. Després del Cinc Nacions de l’Egara, seguirem amb la preparació per al Mundial. Em fa molta il·lusió poder disputar La Copa del Món sub-21 del mes de desembre a Sud-àfrica.
Haver de baixar a la sub-21 li suposa algun problema, ho veu com un pas enrere? En absolut. La sub-21 és la meva categoria natural. Hi tinc un altre rol, més important. I puc oferir la meva millor versió. Cal anar a poc a poc. Però per a mi també és molt important entrenar-me durant tot l’any amb la selecció absoluta.
