Esports

Tòquio tindrà 20 esportistes locals

Cinc representants de waterpolo s’afegeixen als 14 de hockey i a Dani Olmo

Els jugadors de hockey Xavi Lleonart, a l'esquerra, i David Alegre.

Terrassa comptarà amb 20 esportistes en els Jocs Olímpics de Tòquio que s’inauguraran el dia 23 de juliol i es disputaran sense la presència d’espectadors en els recintes esportius. Ahir es van donar a conèixer les llistes de les seleccions de waterpolo, masculina i femenina, que encara no s’havien fet públiques. I han estat cinc els representants de l’esport local cridats a competir en aquesta modalitat. Dels sis preseleccionats, només el madrileny del CN Terrassa Alberto Barroso s’ha quedat fora de la llista definitiva.

Pel que fa a la selecció masculina, dos han estat els jugadors terrassencs que han estat inclosos a l’equip definitiu pel seleccionador, David Martín. Es tracta dels joves talents Álvaro Granados, de 22 anys i jugador de l’Atlètic Barceloneta, i Bernat Sanahuja, de 20 anys i militant des d’aquesta temporada en el CN Sabadell. Ambdós debutaran en una cita olímpica.
A la selecció femenina, tres són les jugadores del CN Terrassa que viatjaran a Tòquio: Paula Leitón, Bea Ortiz i Pili Peña. La terrassenca Paula Leitón, de 21 anys, afronta els seus segons Jocs després de debutar a Rio de Janeiro amb 16 anys sent la component més jove de tota la delegació olímpica espanyola. La rubinenca Bea Ortiz, de 26 anys, també va participar a Rio, mentre que Pili Peña, la més veterana amb 35 anys, afronta la seva tercera participació olímpica amb una medalla al coll, la de plata obtinguda a Londres 2012.

Després de la baixa de Joan Tarrés, per lesió, en la selecció olímpica de hockey i el descart d’Alberto Barroso en waterpolo, la delegació local quedarà formada per un total de 20 esportistes. Supera els 19 representants de Rio de Janero el 2016 i iguala la xifra de Barcelona’92 com a segon millor registre de la història. Només a Pequin 2008, amb 22 esportistes terrassencs, es va registrar una xifra superior. Terrassa estarà representada en tres esports: hockey (14 representants), waterpolo (5) i futbol (1).

El hockey, senyal d’identitat
Quan acabin els Jocs Olímpics de Tòquio, Terrassa comptarà amb un total de 121 esportistes olímpics si no hi ha cap imprevist de darrera hora. Dels que viatjan a la capital japonesa, sis faran el seu debut en una cita olímpica: Marc Boltó, Júlia Pons, Clara Ycart, Dani Olmo, Álvaro Granados i Bernat Sanahuja. Per contra, David Alegre sumarà la cinquena participació i igualarà Pol Amat com a esportista local amb major nombre de Jocs Olímpics.

Terrassa ha estat representada en onze esports en la història dels Jocs. Com no podia ser d’una altra manera, el hockey és l’esport amb una major representació olímpica. Un total de 85 jugadors i jugadores han competit en els Jocs, des de que Francesc Roig i Francesc Argemí encetessin la llista a Amsterdam el 1928. Aquest esport, a més, ha estat el més present al podi ja que ha pujat en cinc oportunitats. La més brillant, en motiu de la medalla d’or de la selecció femenina a Terrassa el 1992. L’equip masculí, per la seva banda, ha obtingut tres plates i un bronze al llarg de la història.

El waterpolo és el segon esport més olímpic de Terrassa amb un total de 17 representants, mentre que la natació ha aportat 6. A la llista cal apuntar també altres modalitats: futbol (3), tir (2), esquí (2), frontennis (2), atletisme (1), handbol (1), gimnàstica (1) i skeleton (1).

Terrassa ha estat representada en tots els Jocs Olímpics de forma ininterrumpuda des de 1960. Després de l’estrena el 1928, es va obrir un parèntesis de vint anys fins que a Londres’48 va competir Pere Gasset amb la selecció de hockey. Des d’aquella data, un nou buit fins a Roma’60 on cinc jugadors egarencs de hockey es van penjar una històrica medalla de bronze. També va competir per primera vegada un esportista que no fos d’aquest esport, l’atleta Josep Ribas.

Paula Leiton, jugadora egarenca de waterpolo del CN Terrassa

La delegació terrassenca a Tòquio està formada per nou jugadors de hockey: Quico Cortès, Josep Romeu, Pau Quemada, Marc Sallès, Marc Boltó, David Alegre, Roc Oliva, Vicenç Ruiz i Xavi Lleonart. Marc Recasens i Albert Beltran són reserves. A ells cal afegir cinc jugadores a la selecció femenina: Clara Ycart, Júlia Pons, Berta Bonastre, Georgina Oliva i Carlota Petchamé. En waterpolo, dos components a la selecció masculina: Álvaro Granados i Bernat Sanahuja. I tres a la femenina: Bea Ortiz, Paula Leitón i Pili Peña. El grup es completa amb la participació de Dani Olmo a la selecció olímpica de futbol.

La ciutat més olímpica del món 

“Terrassa, la ciutat més olímpica del món”. Aquesta frase s’ha convertit en un dels eslogans de major èxit de la història de la ciutat. Però no va ser creada en cap gabinet de comunicació ni va ser ideada per cap ideòleg publicitari. Va nèixer a Tòquio, on el 1964 es van disputar els Jocs Olímpics. I ara, quan la capital japonesa repeteix com a seu olímpica, manté la seva vigència gràcies al múscul esportiu que continua mostrant la ciutat.

En realitat, el seu creador va ser el periodista barceloné Andreu Mercè Varela, una de les millors plomes en informació olímpica que ha donat el país. Mercè Varela, ex jugador de hockey, va treballar a Tòquio com a enviat especial va ser qui va batejar Terrassa com la ciutat més olímpica , sorprès per la quantitat d’esportistes olímpics que una ciutat de la dimensió de Terrassa havia aportat a la delegació espanyola. Aquell any, un total de 10 esportistes terrassencs (8 en hockey, 1 nedador i un tirador) van competir als Jocs. Mercè Varela va entendre que cap altra ciutat al món, en relació amb el seu nombre d’habitants, podia tenir una major representació que Terrassa.

Per aquest motiu, va publicar un reportatge en el diari Tele Exprés sota el titular que després s’ha convertit en eslògan d’èxit: “Terrassa, la ciutat més olímpica del món”. No es tractava de cap estudi metòdic al respecte, sino una reflexió sobre un fet que entenia com a insuperable. Des d’un petit poble dels Estats Units se i va posar en dubte l’afirmació, però la realitat és que Terrassa es va cosir la frase com a un cognom que l’ha acompanyat des de sempre gràcies a una fortalesa esportiva que ha anat enfortint any rere any. I es que de Tòquio a Tòquio, 57 anys després, aquella frase que es va inventar Andreu Mercè Varela a la seva màquina d’escriure s’ha consolidat com a una veritat que ha sobreviscut al temps. Terrassa doblarà en aquesta edició dels Jocs el nombre d’olímpic del 1964 i igual que en aquella oportunitat la ciutat comptarà amb representants en tres esports diferents, en aquesta ocasió el hockey, el waterpolo i el futbol.

Tòquio tindrà 20 esportistes locals
To Top