L’adversitat va tornar a acarnissar-se amb Joan Tarrés, jugador internacional de l’Atlètic Terrassa que va rebre un impacte d’una bola en un partit de preparació contra Argentina i es perdrà els Jocs Olímpics de Tòquio. L’any 2019 ja va patir una lesió similar, però no va haver de passar pel quiròfan.
Com es va produir la lesió? Era el segon partit contra Argentina i en el segon quart, en una jugada a la nostra àrea un jugador va rematar a porteria i em vaig tirar. Malauradament la bola em va tocar l’ull.
Com va reaccionar? En principi em vaig aixecar tranquil, però vaig veure que tenia una part enfonsada, a la zona de l’ull. Vam anar a l’hospital i em van explorar. Per sort, van descartar problemes a l’ull i també al cervell.
Quin és el diagnòstic dels metges? Tres fractures, una al pòmul, una altra a l’os orbitari i una altra al malar, que el tinc enfonsat. És a l’ull del cantó esquerre.
És un gran contratemps. La veritat és que sí.
Què va pensar en el moment de la lesió? Ja m’havia passat fa dos anys i si havia de tornar a passar tot el que vaig passar llavors, era un gran repte. Em vaig animar una mica perquè em van dir que no era tan greu. Si les fractures eren netes, hi havia la possibilitat de jugar amb màscara i després dels Jocs operar-me. Però em van dir que m’haig d’operar perquè hi ha un risc, ja que dues fractures estan mogudes i amb un cop podrien afectar a l’ull.
I ara com està després de saber que ha de passar pel quiròfan? Anímicament, és un cop molt dur. Tens un somni des de petit i, quan estàs a punt de tocar-ho, i estàs dins de la llista i et veus pujant a l’avió, de cop i volta, en un partit, el següent de què t’han dit que estàs a dins, veus que el somni se te’n va. Jugar els Jocs Olímpics és el màxim que pot jugar un jugador de hockey i hauré de treballar encara més per poder-hi arribar i, si ha de ser a París, doncs serà a París.
Quan l’operen? Dimecres que ve, a Mataró. Per sort, el postoperatori no és molt dur i m’han dit que no sentiré dolor.
Per desgràcia, ja té experiència en aquest sentit. Llavors la bola anava més forta i em va provocar gairebé les mateixes fractures, però de l’altra cantó de la cara, però per sort eren fractures netes i no em vaig haver d’operar.
Quant de temps de recuperació li han pronosticat?Després de l’operació hauré d’estar tres setmanes, sobretot, vigilant que no hi hagi cap cop a la zona. Em fan un cinquanta per cent de l’operació que m’haurien de fer i així només m’obriran d’un lloc, perquè si les fractures no s’acaben de posar bé, la cosa es podria complicar. Però el metge m’ha dit que creu que no hi haurà cap mena de complicació i amb aquesta operació n’hi haurà prou.
El suport dels seus haurà estat la millor notícia. És el que em reconforta més cada dia. La família, la xicota, els amics són els que fan que m’aixequi cada dia pensant amb fer activitats i divertir-te.
Arribava en un bon moment i era una cita molt important. Estàs quatre anys en els quals també hi ha coses importants i arribava bastant bé i content amb el meu estat i quan et diuen que estàs a la llista la teva alegria és brutal. I que passi això ….. Crec que mai havia rebut un cop tan dur anímicament, és com passar del cel al no-res.
Però no hi ha més remei que resignar-se. El metge em va dir que és una decisió dura però molt coherent. Me la podia haver jugat i operar-me i anar a Tòquio, però hi havia un perill i moltes opcions de rebre un cop i perdre la vista. I ara el més important és fer repòs tot l’estiu i recuperar-me bé. La salut és el primer.
La temporada que ve jugarà a Bèlgica. Sí, a l’Herakles. El president ha contactat amb mi i m’ha donat molts ànims i que em recuperi de pressa que encara que m’hagi passat això, ja m’estan esperant.
I ara se centrarà en aquest nou repte.Ara, podríem dir, que la lesió és passat encara que és una cosa que et queda al cap i penses molt, però em ve un repte brutal que és anar a Bèlgica, gaudir del hockey i de la gent d’allà. És un canvi de xip, una vida i una experiència nova, perquè allà hi vaig amb la meva xicota i també serà una experiència pels dos. Serà un any d’adaptar-se als canvis, tant a nivell de selecció, perquè hi haurà un nou seleccionador, com de club i de ciutat.
