El veterà jugador de hockey del CD Terrassa Toni Nogués (76 anys i encara en actiu), porta 14 anys recopilant, inventariant i conservant tota mena d’objectes relacionats amb el món del hockey. “El valor sentimental de les coses té molta més importància que el valor material“, ha explicat aquesta tarda a les instal·lacions de les Pedritxes, on ha donat un important pas endavant perquè la feina de tots aquests anys acabi pervivint. El CD Terrassa, club degà del hockey espanyol, i la Federació Catalana de Hockey, han signat davant seu un acord per a la distribució de la titularitat d’objectes històrics que formaran part de diversos museus del hockey. Han dut a terme la signatura el president de la Federació Catalana de Hockey, Xavi Adell, i la presidenta del CD Terrassa, Lídia Martí.
Nogués i els seus companys (entre ells Xavi Planas) tenen inventariats un total de 2.000 objectes que pertanyen al club de Les Pedritxes i procedeixen fonamentalment de donacions, entre d’altres de Leandre Negre (expresident de les federacions catalana, espanyola, europea i internacional), Juan Ángel Calzado, Santi Ventalló, l’actual president de la Federació Espanyola, Santi Deó, i tants altres. La seva intenció és inaugurar, tan aviat com sigui possible, un museu al club, damunt de l’actual xalet social. Fa anys que se’n parla i encara es busca finançament.
Tres samarretes, d’un jugador paquistanès a Barcelona’92, un prototip amb els colors dels tres clubs de la ciutat i una d’Alemanya, campiona olímpica a Terrassa 1992.
Hi ha, però, 20.000 peces més que estan guardades també en un primer pis del carrer de Gutemberg i en una nau del carrer Marconi. Bona part d’aquest material passarà a disposició de la Federació Catalana de Hockey, que buscarà la millor manera de preservar-la, cedint-la a diverses instal·lacions museístiques, com el futur Museu del Hockey de Terrassa, el Museu Olímpic Joan Antoni Samaranch de Barcelona o el The Hockey Museum de Woking, a tocar de Londres, la millor i més extensa col·lecció que hi ha al món sobre l’esport del hockey.
En el transcurs de la trobada s’han exposat una mostra dels diversos objectes de diferent procedència: sticks de totes les èpoques (entre ells un prototip per a esquerrans que mai no ha vist la llum), boles, banderins, corbates, fotografies, pins, trofeus, documents de tota mena, diaris, samarretes de jugadors mítics, un parell d’escultures de girafes de procedència africana rebudes Negre quan presidia la Federació Internacional i fins i tot una catana procedent de l’Acerbaiyán. Un dels objectes més curiosos és un prototip de samarreta amb els colors de l’Atlètic, el Cd Terrassa i el Club Egara.
La presidenta Lídia Martí ha agraït el “treball incansable” de Nogués i els seus col·laboradors i ha destacat la importància que “tot aquest llegat no es perdi i pugui ser exposat per a les generacions futures”. Xavi Adell, per la seva banda, ha dit: És bo tenir respecte a la memòria. És el CD Terrassa qui ha de decidir què cal fer amb aquells objectes que decideixi cedir-nos. I nosaltres hem de saber gestionar de la millor manera possible aquestes donacions o cessions. El més important és que les coses no es perdin”, assenyala.
Un vell stick de fusta damunt de fotografies del segle passat.
Per la seva banda, Toni Nogués va comentar: “Jo un dia em moriré i tot aquest patrimoni no pot seguir en unes caixes. La Federació Catalana se’n farà càrrec”. Nogués i Leandre Negre van visitar fa uns mesos el Museu del Hockey de Londres, on hi treballen més d’una vintena de persones. Negre va assenyalar: “En un museu, el més important no és el què s’hi exposa. El més important és el tractament que es dona a les peces. No és el mateix conservar un segell que un stick o una fotografia. El més important d’un museu és el seu fons. Es tracta d’establir una xarxa entre tots els museus perquè els objectes estiguin ben inventariats i puguin viatjar d’una ciutat a l’altra quan calgui per formar part d’una determinada exposició. A Londres, per exemple, en vam veure dues de molt interessants: una sobre la història dels sticks i l’altra de la relació entre el hockey i les dues Guerres Mundials”. Tot i que el d’avui és només un primer pas, n’hi haurà més. I el darrer ha de ser que les peces es conservin en les millors condicions possibles i es puguin exposar a la futura Casa de l’Esport de Terrassa i a d’altres museus del país o de l’estranger.
