No va poder ser. En la desena final de la Copa d’Europa de la seva història, primera de l’Euro Hockey League que aconsegueix disputar, l’Atlètic es va proclamar ahir dilluns brillant subcampió d’Europa a terres neerlandeses. El conjunt que prepara Xero Gasol s’ha vist clarament superat a la final pel Bloemendaal holandès, que ha aixecat la seva quarta EHL després d’imposar-se per 2 gols a 5 a un Atlètic que perdia ja per 0 a 2 als cinc minuts, però que no s’ha donat per vençut. Yannick van der Drift en un remat ras i Thierry Brinkman tot sol al segon pal van obrir escletxa en el marcador amb massa rapidesa. Malgrat veure’s per sota i jugar davant del campió neerlandès, el conjunt terrassenc no va deixar de creure mai en la possibilitat d’una remuntada. De fet, als deu minuts, Pau Cunill va tornar a sorprendre amb un golàs de penal-córner que va entrar directament al calaix i va retallar distàncies (1-2).
A diferència de la semifinal de dissabte amb l’Uhlenhorst alemany, els de Can Salas no van poder dominar ahir la final en cap moment. Perfectament conduïts pel belga Arthur van Doren, un dels millors jugadors del món, els neerlandesos movien la bola amb comoditat per tot el camp i allargaven les seves possessions.
Possessions llargues
A l’Atlètic li costava generar perill, ja que els holandesos li prenien la bola i generaven possessions llargues que sovint acabaven amb perill. El porter Marc Calzada, a banda dels cinc gols, va haver d’aparèixer en nombroses oportunitats. I quan s’havien jugat només dos minuts del segon període, Florian Fuchs va fer l’1 a 3, un gol que va fer molt de mal als terrassencs. Si amb el mínim avantatge la possibilitat d’enganxar-se de nou al partit era real, amb l’1 a 3 el Bloemendaal va passar a jugar encara amb més comoditat. La seva voracitat ofensiva, però, no va aturar-se en cap moment. Practiquen els campions dels Països Baixos un hockey total, ocupant tot el camp, combinant passades llargues i accions en curt. Costa tant prendre’ls la bola que el rival s’acaba desesperant. I quan els terrassencs aconseguien robar i sortir, els costava massa generar perill. Només Joan Tarrés intentava, sense èxit, escapar-se i xutar a porteria. L’actitud de l’equip de Can Salas va ser, però, absolutament admirable. Sense pensar en el marcador, van buscar en tot moment la porteria defensada per Maurits Visser, que va estar també molt encertat sota pals.
Entre l’1 a 3 i l’1 a 5 van passar 24 minuts. Thierry Brinkman i Tim Swaen, aquest últim d’stroke, van encarregar-se de completar una golejada que el lateral dret Jordi Bonastre, un dels millors jugadors de l’Atlètic tant ahir com dissabte (i autor de dos gols) es va encarregar de deixar en el 2 a 5 definitiu. Va rematar amb potència des de la dreta i la seva rematada va tocar a la cara d’un rival. Li va obrir la cella, però la bola anava a porteria i el gol, per bé que intranscendent, va ser vàlid.
Tot i reconèixer la superioritat del Bloemendaal, els jugadors de Xero Gasol van acabar donant-ho tot sobre el camp. A diferència del matx de semifinals, el final no va ser l’esperat. L’equip va lamentar una derrota que per bé que previsible ningú no volia de cap manera. D’aquí a uns dies, però, s’adonaran que han fet història en aquesta tretzena edició de l’Euro Hockey League celebrada al Wagener Stadion d’Amstelveen.
L’Atlètic s’ha convertit en el primer equip català en penjar-se una medalla de plata en aquesta competició. Fins ara, només el Club de Campo entrenat per un ex de l’Atlètic, Xavi Arnau, va aconseguir penjar-se la medalla de plata en una EHL A més, en el global de les Copes d’Europa, l’Atlètic acumula deu finals jugades, amb dos títols Més enllà del bon joc, de les ganes i dels resultats, els terrassencs han deixat clar a ulls de tot el hockey continental que si una cosa tenen és futur. Molt de futur.
