Carla Domínguez Torner va néixer a Terrassa el dia 10 de juliol de 2003. Va iniciar-se en el món de l’atletisme amb les curses populars. Porta cinc temporades a la JA Sabadell. Amb 17 anys, s’acaba de proclamar campiona d’Espanya sub-20 de 3.000 en pista coberta i també de cross. El seu futur és enorme.
Com es va iniciar en el món de l’atletisme?
Al meu pare sempre li havia agradat córrer. I de tant en tant, jo corria les curses populars de Terrassa amb ell. Un estiu, quan tenia 12 anys, vaig decidir apuntar-me al campus d’estiu "Cross Matadapera". Allà va començar tot.
Què la va atrapar de l’atletisme? Havia practicat altres esports?
El que més m’agrada de l’atletisme és l’ambient i les amistats que m’ha aportat. Crec que són els dos factors que fan que m’agradi tant aquest esport. No havia practicat cap altre esport abans. Quan era petita anava un cop per setmana a un curset de natació, però res més.
L’afició per córrer li ve de família?
Al meu pare i a la meva àvia sempre els ha agradat anar a caminar o a córrer per la muntanya. Tot i que a mi, això de córrer per la muntanya no em crida massa l’atenció.
Què li agrada més, el cros, la pista o distàncies més llargues?
De fet, el que m’agrada més és el cros, però no em tanco portes. Córrer en pista coberta és una cosa que també m’encanta.
Aquesta temporada ha estat espectacular per a vostè tot i la Covid.
Sí. Estic molt contenta de poder estar competint. Porto setmanes sense parar. Vaig començar al Meeting Internacional de Barcelona. Als 3.000 vaig córrer amb grans atletes. Després vaig córrer el Campionat de Catalunya de cros, on, després de tants mesos, vaig completar un cros i em vaig endur la victòria.
I després el Campionat d’Espanya.
Sí. Fa dues setmanes vaig competir a Getafe en el Campionat d’Espanya de Cros, el circuit més dur que he fet mai. Vaig aconseguir tot un somni: proclamar-me campiona d’Espanya de cros sub-20. I per acabar, el passat cap de setmana vaig competir a Antequera, rebaixant la meva marca personal i quedant-me a pocs segons de la mínima mundial sub-20.
S’esperava aconseguir la medalla d’or als 3.000 llisos a Antequera?
Mai no saps què pot passar en una cursa, però jo tenia clar que anava ben entrenada i que tenia possibilitats. De totes maneres, no m’esperava per a res fer marca personal.
Com planifica una cursa de 3.000?
Si sóc sincera, no m’agrada planificar-me les curses. Per això m’agrada que donin el tret de sortida, i veure com es desenvolupa la cursa.
Quin objectiu es fixa? Vol ser atleta professional?
El que vull és gaudir de l’esport tants anys com pugui, però mai m’he plantejat l’opció de ser atleta professional. Sóc conscient que he d’estudiar i trobar una feina que m’agradi. L’any vinent m’agradaria estudiar medicina o biomedicina
Com veu el nivell de l’atletisme a Terrassa?
No conec gaire el nivell d’atletisme que hi ha a Terrassa, però sí que conec a un gran atleta d’aquesta ciutat, en Jaume Leiva. Hi ha alguns dies de la setmana que entreno a Terrassa i ho faig al Pla del Bon Aire.
Qui són els seus ídols?
Una gran referent és la Gwen Jorgensen, que és una triatleta que s’ha passat a l’atletisme. També sóc molt fan de Jakob Ingebrigtsen.
En l’atletisme, les dones us sentiu discriminades? En quin sentit?
Jo, en particular, mai no m’he sentit discriminada. Tinc la sort d’estar en un club de triatló (Fasttriatlon) i d’atletisme (JAS) en els quals tracten per igual tant a homes com a dones. Però sí que crec que s’hauria de fer més difusió en general de l’esport femení. Tot i això, crec que en l’atletisme s’han anat igualant les condicions entre homes i dones.
Què pensa mentre corre?
Quan donen el tret de sortida, tots els nervis desapareixen i aleshores és quan penso: "Ara estic fent el que realment m’agrada".
Quines proves domina més? En quina vol especialitzar-se?
Pel que fa a les proves de pista, he fet 1.500 i 3.000, tot i que també m’agradaria provar algun 5.000. No tinc previst especialitzar-me en cap. Totes tenen el seu punt especial.
Com es defineix com a atleta?
Sóc una atleta bastant metòdica i exigent, i a la vegada molt eficient. En competició, sé controlar molt la meva estratègia mental i analitzar les meves sensacions.
Quina relació té amb el seu entrenador, Albert Parreño?
El considero de la família. Hi ha estat sempre que l’he necessitat, fins i tot en els pitjors moments, quan altres no hi han estat. Ens sabem entendre molt bé. Això és la clau.
