Fa només un parell de mesos, concretament el 21 de desembre, el porter del Club Egara, Albert Pérez (26 anys), rebia l’alta. Els metges li havien notificat que el seu càncer estava superat. El passat 10 de juny li van detectar un limfoma de Hodgkin que el va obligar a viure l’experiència més traumàtica de la seva vida. A banda d’haver de passar pel tràngol de la quimioteràpia i amb totes les precaucions imposades per la Covid-19, l’internacional terrassenc no ha perdut ni un dia en la seva recuperació. Al costat del preparador físic del Club Egara, David Pino, ha treballat de valent per tornar a vestir-se les guardes i posar-se a defensar la porteria de l’Egara.
Menys de dos mesos abans que estigués del tot guarit de la malaltia, Pérez va rebre el premi a la seva perseverança. El passat dissabte, bastant abans del que s’esperava, va tornar a agafar l’stick i va substituir Quico Cortès en el duel de la tretzena jornada de la lliga davant del Giner de los Ríos valencià. "Feia molt de temps que entrenava tant pel meu compte com amb l’equip i estava a punt. La setmana passada, el Jan Torruella no va poder entrar a la convocatòria i el Ramon Sala em va comunicar que jo el substituiria. Només el fet d’estar a la banqueta ja va ser un premi enorme. I sortir al camp al minut 60 en el lloc del Quico Cortès va ser realment especial, tot i que no vaig haver de tocar cap bola", explica Albert Pérez.
Pérez, que comparteix enguany la porteria del Club Egara amb Quico Cortès i Jan Torruella, es va sentir molt còmode sota pals, tot i que reconeix que encara no es troba al 100%. "A banda de l’equip, continuo treballant al gimnàs tres dies a la setmana pel meu compte i els dimarts fem sessions al CAR de Sant Cugat amb la selecció", assenyala qui sembla cridat a substituir a partir de la temporada vinent un Quico Cortès que tot sembla indicar que deixarà el hockey després dels Jocs Olímpics.
Com si no passés el temps
Tot i que no va haver de tocar ni una sola bola, Albert Pérez es va sentir molt còmode en el seu retorn. "És com si no hagués passat el temps. Estic entrenant molt intensament amb els meus companys i em sento ja un més de la plantilla. La veritat és que no esperava poder tornar a jugar tan aviat, però he vist recompensat el treball de preparació que he fet en les darreres setmanes. He de reconèixer que encara em canso. i em segueix semblant que les boles van molt de pressa", bromeja el porter del Club Egara.
Pérez s’ha fixat ara com a objectiu poder jugar algun partit més aquesta temporada, tot i que és conscient que no serà gens senzill. "Els minuts a la porteria de l’Egara són molt cars. No és una porteria qualsevol. Quico Cortès és molt Quico Cortès. Però treballaré per tenir minuts. Tant ell com el Jan m’han ajudat durant tota la meva malaltia i ho segueixen fent, igual que la resta de companys".
Des de principis de febrer, Pérez s’entrena amb absoluta normalitat amb els seus companys al Pla del Bon Aire. "El doctor m’ha dit que podia fer vida normal. Inicialment, el que més em preocupava era el tema del cor, ja que el càncer hi pot deixar seqüeles. Però em van fer una ecografia i va sortir tot perfecte", diu el porter de l’Egara, que cada tres mesos se sotmet a un control rutinari.
Si bé abans del Nadal ja havia rebut la bona notícia que havia superat la seva malaltia, dissabte en va rebre una altra, que també era llargament esperada. Va poder tornar a jugar. Una vegada el càncer ja està superat, Albert Pérez es torna a sentir jugador de hockey. I això és exactament el que volia.
