Les lesions de genoll són el principal enemic dels futbolistes. Tot un malson. En el derbi del passat dissabte davant del San Cristóbal, el porter del Terrassa FC Jose Ortega va haver de marxar del terreny de joc després de rebre un fortíssim cop al seu genoll esquerre. "Em vaig espantar moltíssim. Vaig sentir que se m’acabava la temporada i que hauria d’estar 8 mesos de baixa. Sempre penses el pitjor", assenyalava ahir Ortega, ja tranquil·litzat, sabent que la cosa duraria només un parell de setmanes. Diumenge, el fisioterapeuta del Terrassa, Mike Molina, el va anar a veure a casa i el va calmar: "Això pinta bé". Li va deixar una màquina per alleugerir el dolor i fer-li baixar la inflamació. Dimarts va anar al Policlínic Bages amb el doctor Gaspar Alomar, on li van fer la ressonància magnètica. Ortega estava ja més tranquil. Només faltava que el dimecres li donessin l’esperada bona notícia. I va arribar en forma de WhatsApp.
L’acció es va produir a la segona part, en una topada a l’aire amb el seu company Lucas Viña, just quan més atacava el San Cristóbal. En un primer moment, el porter menys golejat de la categoria (només ha encaixat 5 gols) va intentar seguir jugant, però ben aviat es va adonar que el genoll no li responia.
Pensar en el pitjor
"El dolor era enorme, però quan em vaig aixecar em pensava que podia seguir jugant. I de fet vaig seguir uns minuts. Però en el següent atac del San Cristóbal, quan em vaig sentir més exigit, vaig notar que el genoll no em responia. Va ser el pitjor moment. Vaig témer el pitjor. Però quan estàs jugant sempre vols continuar. Volia que m’embenessin el genoll. Pelegrín em va mirar com si estigués sonat i em va dir que fes el favor de marxar del camp", recorda el mateix Ortega.
Després van arribar els minuts d’incertesa, molts minuts, massa minuts. El dolor seguia sent intens. "Vaig passar una nit horrible. Em feia molt mal. Estava convençut que hauria d’estar molts mesos de baixa. No és que estigués emprenyat. De fet, estava trist, molt trist. En aquests moments agraeixes molt les trucades i els missatges dels teus companys, dels jugadors del San Cristóbal i de la gent del futbol en general. El pobre Lucas Viña, que havia topat amb mi, estava molt espantat. I també Óscar Sierra, que estava en la jugada i em va trucar diverses vegades per animar-me i per dir-me que no seria res. I finalment no ha sigut res", rememora el futbolista, que no podrà jugar els dos pròxims partits, ni diumenge contra el Santfeliuenc ni la setmana vinent al camp del líder, l’Europa, però sí que serà present al moment important de la temporada". En aquests encontres serà el rubinenc Xavi Betrán qui assumeixi el repte de la titularitat
Un esquinç lleu
Dimecres va arribar de la millor manera possible per a Ortega. A les 9 va sonar el mòbil i tots els fantasmes es van esvair de cop. No era cosa de mesos sinó de dies. El porter pateix un esquinç lleu del lligament lateral intern del genoll esquerre i s’estarà només un parell de setmanes de baixa. "Ni jo ni l’entrenador tenim pressa. Si em perdo dos partits, em perdo dos partits. La salut és el més important", diu Ortega, que té moltes esperances posades en aquest exercici. "Hauria estat una llàstima perdre’m la temporada. Penso que ho estem fent molt bé i tenim moltes ganes de poder acabar pujant de categoria". A l’àmbt personal, Ortega se sent també molt satisfet de la seva actuació. "Està molt bé haver encaixat només 5 gols. Em trobo en un moment molt dolç, però això dels gols més aviat és mèrit de tot l’equip, que treballa d’una manera sensacional", assenyala.
