La redacció clara d’un llibre d’estil permet una interpretació col·lectiva eficaç sigui qui sigui qui fa la lectura. Això li passa al San Cristóbal, un equip amb una personalitat molt definida que ha anat esculpint amb els anys Oliver Ballabriga i on cadascú dels seus components sap el paper a interpretar i la forma de fer-ho. Això fa que malgrat que l’entrenador canviï les peces de l’engranatge quan ho considera oportú, com va fer aquest diumenge contra el Vilafranca (sis jugadors de l’onze inicial no havien estat titulars a la darrera jornada), el rendiment coral prevalgui per sobre dels noms propis. I en un equip de pressupost escàs i mercat reduït, esdevé una de les claus que explica la magnífica trajectòria en una primera volta que deixa els parroquials en la cinquena plaça del seu grup i amb la permanència cada dia més propera en aquesta temporada exprés en la que un resultat canvia les dinàmiques emocionals de qualsevol competidor.
La victòria davant el Vilafranca, segon classificat fins aquest cap de setmana, confirma la bona línia del San Cristóbal, entestat a finalitzar la primera fase entre els sis primers per lligar la permanència sense la tortura d’una segona fase en el grup de permanència. Fins i tot les matemàtiques li obren tots els ventalls possibles, amb la tercera plaça per al grup d’ascens a només tres punts quan queda per jugar-se la meitat de la primera fase. La fortalesa del San Cristóbal al seu camp, on continua invicte, és una de les claus del seu èxit.
El potencial del Vilafranca, la seva bona trajectòria i el seu sentit competitiu, eren tres elements a tenir en compte pel San Cristóbal en el primer partit de 2021. Però un dels mèrits del conjunt parroquial és la seva capacitat per no defugir el combat contra ningú, sigui quin sigui el seu currículum o la seva qualitat futbolística. Els locals sabien que havien d’interpretar un partit sense dubtes i sense errades per tenir possibilitats de guanyar-lo i van gestionar de forma impecable el guió prefixat per obtenir el botí desitjat.
Partit desgovernat
Per aquest motiu, el San Cristóbal va acceptar la proposta de partit que li va plantejar el seu rival sense fer un pas enrere. Una confrontació de futbol molt directe, amb un elevat component físic, amb anades i tornades constants i control canviant. El Vilafranca, amb el davanter Sanku com a principal perill, va generar una primera situació de perill en el minut 6, en una rematada de Pasqui que va atura un Carles Segura que va suplir amb encert el lesionat Zapico. I en el minut 26, Tino va respondre amb una magnífica rematada des de la frontal de l’àrea que es va estavellar al travesser. El partit va augmentar en dificultat pel San Cristóbal en el minut 29, quan el Vilafranca es va avançar en el marcador gràcies a una gran canonada d’Àlex Segura des de la frontal de l’àrea.
Però aquest entrebanc no va espantar els locals, valents en la seva proposta i decidits a no entregar el partit tan aviat. I quan mancaven quatre minuts pel descans, Adri Rivas va superar Casado en una rematada a la mitja volta, després d’una cessió amb el cap de Mario Cantí, que va significar l’empat a un amb el qual es va arribar al descans.
Canvi de guió
Aquest gol, en un moment del partit de fort component psicològic, va fer variar l’escenari en el segon temps. Al Vilafranca li van aparèixer tots els dubtes i el San Cristóbal va veure enfortit el seu plantejament. Els parroquials van viure més en camp contrari que en el propi i van generar les situacions ofensives de major interès: en el minut 50, Escamilla va rematar per sobre de la porteria visitant; en el 54 Casado va resoldre una doble ocasió de Chechu i Gerard Enrich: i en el 70 Escamilla va rematar fluix a les mans del porter en una bona situació dins l’àrea.
Però el millor del partit estava per arribar. I és que el San Cristóbal va signar un tram final d’encontre magnífic quant a efectivitat i ambició. A deu minuts del final, Mario Cantí va desnivellar la balança amb una esplèndida rematada de cap a la sortida d’un córner que va significar el 2 a 1. Adri Rivas, primer, i Tom, en una contra, van estar a prop de fer el tercer gol. I va ser el veterà Óscar Sierra, segons després d’entrar en el terreny de joc, qui va arrodonir el marcador en temps afegit en una rematada de cap que va desfermar l’eufòria en un San Cristóbal en línia creixent.
CP San Cristóbal,3
Carles, Chechu, Ricki, Adrien, Mario Domingo, Tino Mendoza, Gerard Enrich, Mario Cantí, Adri Rivas, Escamilla i Tom. Obispo va substituir Adri Rivas en el minut 84; Sergi Martínez, Mario Cantí, en el 89; i Sierra, Escamilla, en el 90.
FC Vilafranca, 1
Casado, Illescas, Cunill, Fontanils, Albert, Álex Segura, Boia, Pol, Pasqui, Sanku i Escofet. Eric Via va substituir Pol en el minut 46; Mejía, Pasqui en el 86; i Chiri, Albert, en el 86.
Àrbitre. Marcos Fernández Quintero. Va amonestar Ricki i Mario Cantí, del San Cristóbal; i Fontanils, Boira, Álex Segura i Sanku, en el Vilafranca.
Gols. 0-1, minut 29, Álex Segura; 1-1, minut 41, Adri Rivas; 2-1, minut 80, Mario Cantí; 3-1, minut 90, Óscar Sierra.