Juanjo García debuta demà a la banqueta del Terrassa FC en un important partit al Camp Olímpic contra el Manresa. El dia 29 de desembre es va confirmar el seu fitxatge per ocupar el lloc de Xevi Molist, destituït de forma inesperada després de la derrota al camp de la Montañesa. Amb Juanjo comença una nova etapa que té com a únic objectiu l’ascens de categoria.
Quines sensacions personals té abans del primer partit com a entrenador del Terrassa?
El que defineix millor el meu estat d’ànim és la Il·lusió. Quan afrontes un primer partit tens un neguit, que és molt maco, i que en el meu cas arriba després de dos anys sense entrenar. Tenir l’oportunitat d’entrenar un equip com el Terrassa, que és un club de Segona "B" que està a Tercera circumstancialment, incrementa aquesta il·lusió. I un també té nervis i estic a l’expectativa perquè només fa dues setmanes que estem treballant junts i això sempre és complicat. Jo sóc un entrenador que no em queixo molt i el que tinc són moltes ganes que arribi l’hora del partit.
Individualment com afronta aquesta etapa en el Terrassa?
Tenir l’oportunitat d’entrenar a Segona "B" és molt complicat. Jo la vaig tenir al Badalona perquè es van donar una sèrie de circumstàncies, ja que era el club on estava treballant. Quan agafes un equip que està mort, en posició de descens i el deixes molt a prop del "play off" d’ascens, tens una satisfacció personal molt important de veure que la teva proposta és vàlida. Quan passa això, tens la renovació pràcticament feta i et quedes fora en el darrer moment, com a entrenador quedes tocat. I et preguntes que més has de fer per tenir continuïtat en una banqueta. Què vull d’aquesta etapa a Terrassa? Donar-ho tot i tornar a estar en aquesta roda d’entrenadors. I si quedo fora, que sigui conseqüència de la meva feina. Que et truqui un club com el Terrassa és una gran oportunitat. I un elogi pels entrenadors que no han entrenat en grans categories, però que tenen nivell sobrat per fer-ho.
El partit del diumenge, contra un rival directe, pot marcar molt el futur immediat?
Jo crec que no. És el nostre primer partit, ens enfrontem amb un rival molt ben treballat, que córrer molt, que disposa de jugadors de molta qualitat i que serà molt difícil de guanyar. Un resultat negatiu em deixarà tocat el diumenge, però dilluns tornarà a sortir el sol. I tornarem a treballar per competir millor, Però si guanyem, tampoc canviarà res. Quatre punts no és cap distància definitiva. Això és una cursa. Volem guanyar molts partits, a ser possible tots. Però caldrà fer moltes coses bé i ser competitius per arribar a la següent fase en la millor posició possible.
Aquest diumenge ja veurem un Terrassa amb el segell de Juanjo García o encara és aviat?
És complicat perquè fa poc que estem junts. Tenim jugadors de molta qualitat i la idea de l’entrenador que hi havia i la meva tampoc és tan diferent. Tindrà coses nostres, però encara és aviat per veure una personalitat pròpia.
Vostè va dir que calia aprofitar les coses bones d’aquest equip. Quins canvis vol introduir?
Vull un equip que sigui molt vertical. M’agrada molt el joc d’atac, arribar moltes vegades i tenir superioritat en zona ofensiva. Això té un risc defensiu, però l’assumim. És el futbol que a mi m’agrada.
Arribar a mitja temporada condiciona molt l’actuació d’un entrenador?
Molt. A mi m’agrada treballar d’una forma molt determinada i jugar amb una idea molt clara i implantar-ho ara és més complicat. Però també em va passar a Badalona, encara que allà el component moral era diferent, ja que em vaig trobar un equip moralment enfonsat. I aquí no és així, encara que hi ha una pressió afegida que és normal perquè estem en un club gran i quan vens ja saps que existeix aquesta pressió. En tot cas, no em puc queixar. Sóc un privilegiat per entrenar un equip com aquest i amb aquests jugadors.
Com s’ha trobat la plantilla?
El primer dia sorpresos, perquè és normal, però després tots m’han demostrat que són professionals i amb la millor disposició. Al vestidor he vist molt bona relació entre els futbolistes, un ambient molt sa.
Tothom li ha posat al Terrassa l’etiqueta de favorit. Ho veu també així o pensa, com va dir Molist, que la plantilla ha quedat descompensada?
El primer que haig de dir és que anem tercers, per tant no som el número 1. Si l’Europa va primer és que està fent les coses millor. I tampoc som ni segons. Pel que fa a la plantilla, considero iguals a tots els jugadors. Cal tenir en compte moltes coses, com l’edat, d’on venen i altres coses. També cal tenir en compte els minuts que han jugat els futbolistes, que no són professionals. Jo sóc un entrenador a qui li agrada rotar.
L’incomoda que s’utilitzi molt la paraula ascens o ja va a la motxilla de qui és entrenador del Terrassa?
Tothom parla d’ascens. Però no per utilitzar aquesta paraula pujarem. Sóc un entrenador guanyador, que prefereix guanyar 6 a 4 que 1 a 0, i no m’arronsa aquesta exigència. El que no faré serà repetir massa aquesta paraula. Serà una companya de viatge, però res més. El que no faré serà afegir més pressió als jugadors. Ells ja saben on són, res més. La meva pressió és guanyar i si guanyes molt, al final estàs a dalt. Aquest serà el nostre objectiu.
Demanarà reforços en aquest mercat d’hivern?
Jo tinc el que tinc i amb els jugadors que disposem puc treballar molt bé. Tinc una molt bona plantilla i amb això estic content. Si surt alguna bona opció i el club ho pot fer, doncs perfecte. La plantilla és de qualitat, amb posicions doblades, que no és fàcil a la Tercera Divisió. Molts entrenadors estarien encantats amb la nostra plantilla.
Com ha trobat la gespa del Camp Olímpic?
Horrible. Però és la que tinc. Per tant, hem de jugar en aquest camp i intentarem que no sigui influent per al nostre futbol.
Condiciona el futbol que vol implantar?
Una mica sí. Afecta segons quines coses, però si en lloc de fer moltes passades hem de fer menys, les farem. És un component que el veu tothom.
Quin és el paper que juga la figura del psicòleg, Yago Fernández, en el seu grup de treball?
Primordial i imprescindible. Amb el jugador la idea és fer dinàmiques de grup, treballar amb ells i arribar a una part del futbolista que l’entrenador no pot arribar. Tot això ens permet treure el millor rendiment dels jugadors. Per a mi és un gran ajut i un gran suport. Estem parlant d’un grandíssim professional.
Vostè ha dit que l’entrenador actual és cada dia més un gestor de grups.
El jugador cada dia està més treballat, els equips tècnics són més nombrosos i l’entrenador acaba dirigint i gestionant aspectes de tota mena amb el suport de diferents professionals.
Parlen de vostè com un entrenador molt exigent.
És cert. Quan comença la temporada i un jugador signa un contracte, existeix un compromís. Pots permetre que s’equivoqui, però el que és innegociable és l’esforç. Ha signat un pacte i el jugador ha de donar sempre el màxim.
De La Verneda a l’Olímpic passant per Badalona
La trajectòria de Juanjo García, nascut a Barcelona el 10 de març del 1972, ha estat molt lligada al Júpiter. En aquest club va desenvolupar una llarga trajectòria en la qual va dirigir el primer equip per un període de vuit temporades, a més de desenvolupar també la tasca de director esportiu. Va aconseguir quatre ascensos consecutius, de Primera Regional a Tercera Divisió. Abans, havia dirigit el Pubilla Casas i havia treballat en el futbol formatiu de clubs com la Gramenet i la Damm. També ha estat vinculat al FC Barcelona Escola. El 2018 va iniciar una nova etapa al futbol formatiu del Badalona. I va ser en aquest període quan li va arribar l’oportunitat d’entrenar a Segona Divisió "B". Juanjo García va ocupar el càrrec d’entrenador del primer equip badaloní substituint Ramon Maria Calderé. I la seva feina a la temporada 18-19 va resultar molt positiva, amb un balanç de 8 victòries, 7 empats i només una derrota que van conduir el Badalona a la permanència a la categoria. Malgrat aquest bon balanç, no va continuar a la primera plantilla i va seguir treballant al club com a responsable del futbol base, funció que manté.
