El Terrassa FC va viure el dimecres passat un conte de fades: un partit de Copa del Rei contra un Primera Divisió del grup dels històrics, aparador inoblidable per a mostrar la qualitat dels futbolistes de Xevi Molist. Però els contes tenen principi i final. A la Ventafocs se li acabava la màgia a les 12 de la nit. I al Terrassa se li va acabar a les 12 del migdia, a Nou Barris, a Barcelona, on fa molts anys que no acostuma a guanyar, però on el 1992 va assolir un recordat ascens a Tercera Divisió. Sense tants focus mediàtics, en un partit de la seva realitat quotidiana i contra un rival amb el qual cal baixar al fang per guanyar-lo, els egarencs van fracassar de forma estrepitosa.
La Montañesa no havia guanyat cap partit fins aquest diumenge, però va ser capaç de derrotar un Terrassa que uns dies abans havia col·leccionat elogis pel seu magnífic partit contra el Valencia. Aquesta vegada va ser diferent. Els retrets van aparèixer dins i fora del vestidor, Molist va suspendre part del permís nadalenc (entrenaran el 2 de gener), l’equip s’ha complicat la vida perquè fins i tot està en risc la seva classificació per al grup d’ascens després de perdre la segona plaça en veure’s superat pel Vilafranca (el Manresa, quart i pròxim rival, és a només un punt de distància) i a hores d’ara és el pitjor dels sis equips que formarien part d’aquest grup en la segona fase. La temporada comença a semblar-se a un Dragon Khan.
Aquest dramàtic aterratge en la realitat va deixar ferides grupals i ferits individuals, futbolistes que seran observats amb lupa en les setmanes vinents. Perquè el Terrassa, com ja li va passar a Vilafranca del Penedès, es va veure superat per la intensitat d’un rival que el va acorralar a base d’un futbol exigit i de molt component físic. Els egarencs van afrontar el matx quasi com si es tractés d’un homenatge al seu fenomenal paper a la Copa i quan van voler competir es van trobar per darrere en el marcador i sense arguments per remuntar, fallant fins i tot un penal que hagués pogut fer menys dolorosa la derrota prenadalenca.
Els temors a una baixada d’intensitat o a una distracció per la diversitat d’escenaris de la setmana eren molt pressents abans del partit contra el cuer del grup. Molist va apostar pel mateix onze titular que va presentar contra el València, aliè al probable cansament que podrien arrossegar els protagonistes per un partit exigent mental i físicament i 120 minuts de futbol. I l’equip no va respondre a aquesta confiança. Des de l’arrencada, la Montañesa va proposar un partit pell amb pell, de futbol directe, de pressió incansable sobre les línies de creació del Terrassa, desconcentrat en tot moment i absent de solucions adequades. Dubitatiu en la seva proposta, tou en el combat i confiat en la seva teòrica superioritat, l’equip egarenc va acumular errades i va anar perdent tots els duels individuals.
Així, en el minut 22 Joan Verdú ja va avisar en una recuperació que va concloure amb una rematada ajustada al pal. I al 25, Ion va anotar el primer gol amb un gran xut des de la frontal de l’àrea que va superar Ortega. Brian va recuperar una pilota en una errònia sortida de pilota de Pelegrín i va deixar una pilota ben situada a Ion perquè pogués rematar en bones condicions. Un minut més tard, Ortega es va lluir amb una gran aturada per rebutjar a córner un llançament de Joshua. El Terrassa, inoperatiu en atac, només va generar un cert perill en una rematada de Jaume Pascual per sobre del travesser a cinc minuts del descans.
Canvis
Molist va fer dos canvis al descans. Va deixar al vestidor Pelegrín i Adri Lledó i va donar entrada Mico i Manu González. El futbol del Terrassa va ser més directe en aquest període, imitant les millors qualitats del seu rival, còmode en un partit amb moltes pilotes aèries, cama forta i musculatura protagonista. Malgrat que els terrassencs van semblar carregar-se d’arguments en algunes fases d’aquest període, la Montañesa va trobar millors camins per generar oportunitats de gol: una rematada de Joshua per sobre de la porteria d’Ortega; una falta executada per Álex Alba amb perill; i alguna arribada fruit de recuperacions en la zona de construcció terrassista.
Però quan tot semblava perdut, un penal per mans d’Álex Alba va obrir les portes de l’esperança. El porter local, Segovia, va perdre tres minuts abans no es va llençar. I Sergi Arranz, encarregat de picar-lo, ho va fer malament, pel centre i permetent que Segovia rebutgés l’esfèrica. Amb onze minuts encara de temps, el Terrassa es va dissoldre de forma mediocre sense capacitat de reacció.
CF Montañesa, 1
Segovia, Montoro, Santos, Álex Alba, Joshua, Niko Kata, Marc García, Ion, Brian, Joan Verdú i Balboa. Pedro García va substituir Joshua en el minut 71; Erik, Verdú, en el 81; Lele, Ion, en el 83
Terrassa FC, 0
Ortega, Salva, Castillo, Pelegrín, Lucas Viña, Àlex Fernández, Adri Lledó, Josu, Kilian, Arranz i Jaume. Mico i Manu van substituir Pelegrín i Lledó en el minut 46; Akis, Josu, en el 64; Albert López, Jaume, en el 70; i José Enrique, Lucas Viña, en el 83.
Àrbitre. Víctor Manuel Sánchez Rico. Va amonestar Niko Kata, Verdú i Brian, de la Montañesa; i Lucas Viña i Akis, del Terrassa FC.
Gol. 1-0, minut 25, Ion.
