La darrera vegada que el Club Egara va aixecar una Copa del Rei va ser fa tres anys, amb Siso Ventalló a la banqueta. Va ser a la primera edició de la Copa del Rei que se celebrava al camp valencià de Beteró. Al segon torneig del KO que va tenir lloc a la capital del Turia, el del passat cap de setmana, l’Egara es va tornar a plantar a la final i se la va tornar a emportar. Si l’any 2018 la víctima va ser el Polo, diumenge fou el Club de Campo qui va haver d’agenollar-se davant l’enorme gana i la gran capacitat de hockey que té el conjunt dirigit ara per Ramon Sala. Tres victòries en tres dies han dut els ratllats a endur-se el trofeu. Als quarts de final es van imposar per 3 a 0 al CD Terrassa, a les semifinals per 2 a 0 al FC Barcelona i a la gran final per 3 a 2 al Club de Campo madrileny.
En una final trepidant, en la qual es van veure dos sistemes de joc diametralment oposats i hi va haver enormes dosis de tensió, el Club Egara va batre gràcies a un gol de Nani Usé al minut 61 un Club de Campo que feia vuit temporades que no guanyava cap Copa del Rei. La darrera va ser l’any 2012, derrotant l’Egara a Pozuelo de Alarcón. De lliga no n’ha guanyat mai cap.
L’eufòria es va desfermar sobre el camp just després del xiulet final. La felicitat va recompensar del tot el cansament i van aflorar unes llàgrimes que van ser les primeres, però no serien les últimes. Tres anys després, l’Egara havia tornat.
Però aquest Club de Campo era i és força diferent del d’anys anteriors. És un bloc més consolidat, que sap al que juga, que es defensa molt bé i té molt perill al contracop. No en va, a la gran final de diumenge s’enfrontaven els dos caps de sèrie (també va succeir a la final de la Copa de la Reina). Club de Campo i Club Egara han tancat la primera volta en les dues primeres posicions de la lliga, empatats a 28 punts. Cadascun amb el seu estil, tots dos equips ho van deixar tot sobre el camp blau de Beteró per tal de sumar un trofeu que ha classificat al Club Egara per a disputar la propera edició de l’Euro Hockey League i li ha permès col·locar a les seves vitrines el seu primer trofeu nacional de la temporada.
Sense celebracions
La pandèmia de la Covid no va permetre diumenge cap celebració multitudinària. Tampoc no hi haurà la tradicional recepció que el club acostuma a retre als campions. Però ells, els divuit convocats i els jugadors que es van quedar fora de la convocatòria per qualsevol lesió, senten aquest títol com a seu. Del primer a l’últim, tots s’han format a la pedrera inesgotable del Club Egara i també del primer a l’últim tots senten els colors d’un club i un equip que té una única i innegociable manera de fer les coses sobre el terreny de joc. I va ser així, mantenint-se fidel al seu estil, com l’Egara va aixecar aquesta Copa del Rei, la divuitena de la seva història.
Tenir la bola
Si bé els homes de Pablo Usoz tenien clar que havien d’explotar el contracop com a eina fonamental, aquesta certesa es va convertir en obligació quan als noranta segons es van trobar amb el marcador a favor. En el primer penal-córner de què van disposar, Jose Basterra va allotjar la bola a l’escaire de la porteria defensada per Quico Cortès. El joc vertical del Club de Campo va sorprendre als primers minuts un Club Egara que semblava haver sortit una mica adormit. Però ben aviat els de Madrid van renunciar a la bola i la van entregar a l’Egara. I va ser així com van començar a perdre la final.
Els primers avisos dels terrassencs van arribar als darrers minuts del primer quart: un penal-córner de Pau Quemada i una bola desviada per Àlex Broto que Mario Garín va resoldre bé. El primer període va acabar amb una sèrie de tres penals consecutius dels egarencs. En el darrer, Quemada va empatar el partit a un gol amb un llançament que va intentar rebutjar sense èxit Bosco Pérez-Pla. Sense solució de continuïtat, els de Ramon Sala van seguir arribant amb perill. I al segon minut del segon temps, Pere Divorra va desviar amb precisió i subtilesa una gran centrada de Lluís Mercadé des de la dreta. En un sospir, l’Egara li havia donat la volta al marcador. Però encara tocava continuar treballant.
El Club de Campo va reaccionar amb gran rapidesa i va empatar el partit un minut després en una jugada calcada. Una altra bola desviada per Álvaro Tello va significar per tornar la igualtat a l’electrònic de Beteró. El 2 a 2 tornava els dos conjunts a la casella de sortida abans del descans. El duel es presentava obert, però l’escenari es mantenia inalterat. El Club Egara feia circular la bola i obria el camp, mentre que el Club de Campo intentava evitar els penals i sortir amb velocitat quan podia robar.
Problemes en la sortida
Abans del descans, els d’Usoz van avançar la seva pressió. A l’Egara li estava costant que els defenses combinessin amb els migcampistes i la sortida de bola d’Àlex Gil per la dreta no era ni prou neta ni prou profunda. Als darrers segons, una errada defensiva monumental del Club de Campo va deixar sol el jove Àlex Broto, que no va poder definir.
El tercer període va començar amb un Club de Campo que apretava a dalt. Quique González de Castejón primer i Andres Mir després van generaar perill, però Quico Cortès, com sempre, va saber estar a l’altura de les circumstàncies. A mesura que passaven els minuts, el partit es descontrolava. Fins que l’Egara se’n va adonar i va tornar a agafar el control de la situació.
Es va entrar al darrer període amb un 2 a 2 que feia albirar una possible tanda de “shoot-outs”. Aquest escenari semblava més desitjat per als de Pablo Usoz que no pas pels homes de Ramon Sala, que buscaven el gol amb més insistència. Teníen l’íntima convicció que acabarien guanyant. I així va ser.
Bosco Pérez-Pla va tornar a treure un penal-córner executat per Quemada sota pals al minut 58. I quan faltaven nou minuts per acabar, va arribar el gol de la victòria. Nani Usé, treballador incansable, va rematar de revés des de l’esquerra i un defensor va desviar la bola dins del calaix. L’eufòria es va desfermar. Només calia ja defensar-se. I l’Egara ho va fer de la manera més intel·ligent: tenint la bola.
CLUB EGARA. Quico Cortès, Àlex Gil, Josep Romeu, Marc Recasens, Gerard Clapés, Marc García-Chicote, Jaume Torras, Pau Quemada, Lluís Mercadé, Xavier Aguilar i Pere Divorra, equip inicial, Àlex Broto, David Aura, Pedro Sanromà, Nacho Prat, Josep Lluís Novell, Nani Usé i Jan Torruella.
CLUB DE CAMPO. Mario Garín, Enrique Zorita, Bosco Pérez-Pla, Andrés Mir, Álex de Frutos, Ricardo Sánchez, Ignacio Abajo, Álvaro Portugal, Quique González de Castejón, Álvaro Tello i Jose Basterra, equip inicial, Borja Lacalle, Diego Usoz, Kevin Kuhl, Alejandro Álvarez, John Kinder, Jaime Campuzano i Álvaro Negrete.
Àrbitres. Paco Vázquez i Rayco Mena. Van ensenyar targetes grogues als jugadors del Club Egara Xavier Aguilar i Josep Romeu, ambdós al minut 70.
Gols. 0-1, minut 2, Jose Basterra de penal-córner; 1-1, minut 18, Pau Quemada de penal-córner; 2-1, minut 20, Pere Divorra; 2-2, minut 21, Álvaro Tello; 3-2, minut 61, Nani Usé.
