Terrassa i Europa, els dos equips més golejadors del subgrup "A" de Tercera Divisió, van resoldre el seu matx al Camp Olímpic sense moure el marcador. En temps de portes tancades, ells van tancar les porteries. I no va ser per manca d’intenció, ni d’oportunitats. Només el desencert en algunes accions i les providencials intervencions dels dos porters van conduir el superpartit de la jornada a un desenllaç com el que es va produir. Va ser el primer cop en què els dos equips es van quedar a zero en el còmput de gols a favor en el què portem de competició. L’empat deixa la classificació tal com estava abans de la jornada, amb el Terrassa líder per diferència de gols i l’Europa empatat en quasi tot. I a l’altre grup de la categoria, tres equips se situen amb els mateixos punts que egarencs i graciencs, el que fa pensar en una Lliga més que exigent per determinar la identitat dels que pujaran de categoria.
La visualització del partit va deixar com a imatges més immediates les oportunitats de gol de què va gaudir l’Europa en els darrers deu minuts: una rematada al travesser i una intervenció extraordinària d’Ortega com a accions més destacades. I en una anàlisi d’urgència, és fàcil pensar que l’Europa va estar més a prop de la victòria que el Terrassa per la percepció que deixa en l’espectador els fets més recents. En tot cas, els locals van acumular en altres fases de l’encontre situacions de perill equivalents que també els haurien pogut donar un avantatge en el marcador. Un veredicte pugilístic als punts hauria dictaminat com a combat nul un duel que en determinats moments va mostrar la millor cara dels dos dominadors del grup fins al moment.
El Terrassa sabia que podia donar un cop a la Lliga en el cas d’aconseguir la victòria. Arribava amb la motxilla emocional omplerta per la victòria al camp del Santfeliuenc, mentre que l’Europa volia endolcir amb un bon resultat l’amargant empat de la darrera jornada amb el Valls. Molist va mantenir l’aposta tàctica dels darrers partits, amb un centre del camp amb un pivot i dos interiors que dóna sortida a la capacitat de futbolistes com Adri Lledó i Josu. En aquesta oportunitat va endarrerir la posició de Castillo a l’eix de la defensa per cobrir l’absència per sanció de Mico i va donar entrada a l’onze titular Àlex Fernández i Kilian.
Precaucions
El futbol d’uns i altres es va veure penalitzat en el primer tram del partit per un excés de respecte o de responsabilitat pel que hi havia en joc en aquest enfrontament. L’Europa, amb tres canvis en el seu equip inicial respecte al diumenge anterior, va pressionar amb encert la sortida de pilota dels locals i el Terrassa va trigar més de vint minuts en trobar solucions.
Però a poc a poc el partit va anar derivant en un domini egarenc que es va traduir en ocasions de gol de notable interès. La més clara, a càrrec d’Adri Lledó en el minut 22. El migcampista del Terrassa va pentinar una bona centrada de Josu i la pilota va sortir molt a prop del pal dret de la porteria de Sergio. Dos minuts després, Jaume Pascual, que va patir un impecable marcatge de Guillem Castell, va tornar a fer aparèixer el porter visitant en una bona rematada. El Terrassa va anar guanyant confiança, temps de possessió i capacitat d’ocupació en camp contrari. I en els darrers deu minuts de la primera part va tornar a estar a prop del gol en un córner que es va enverinar i va rebutjar el porter i en dues rematades de mèrit d’Arranz i Josu.
La segona meitat va mostrar la millor cara dels dos equips pel que fa a ambició ofensiva. David Vilajoana, entrenador de l’Europa, va fer dos canvis al descans i la fesomia del seu equip va canviar a millor. El partit es va trencar, van entrar en acció els velocistes i el vertigen va substituir la pausa, una condició que va semblar beneficiar més els visitants que els locals. Estèticament el joc va guanyar en espectacularitat, malgrat que en el desgovern el Terrassa no se sentia del tot còmode. Les arribades en van succeir en les dues àrees: un parell de rematades de Vilamitjana que no van trobar el seu objectiu per part visitant i una acció de Kilian i una altra de Jaume Pascual que va avortar Sergio en el Terrassa.
El cos a cos entre els dos equips va anar guanyant intensitat. Molist va posar en el camp Akito per introduir un nou element de desestabilització i el japonès va protagonitzar un parell d’arribades amb sentit. Fins que en els darrers instants, l’Europa va flirtejar amb la victòria sense fortuna. Primer amb una rematada al travesser a càrrec d’Albert Martí, després amb una nova aparició de Vilamitjana en el 86 i per finalitzar amb una doble oportunitat de Carlos Cano i de Vilamitjana en què Ortega es va lluir de forma espectacular per evitar el gol dels visitants. Molist va acabar fent dos canvis en el temps afegit per evitar un ensurt final.
Terrassa FC
Ortega, Salva, Castillo, Pelegrín, Lucas Viña, Àlex Fernández, Adri Lledó, Josu, Jaume, Arranz i Kilian. Akito va substituir Kilian en el minut 70; Galeano, Lledó, en el 84; i Akis, Kilian i Manu, Josu, en el 89
CE Europa
Sergio, Adri Guillén, Álex Cano, Alberto, Castell, Uri, Pau López, David Jiménez, Prats, Fode i Nolla. Albert Martí va substituir Fode, i Vilamitjana, Uri, en el minut 46; Carlos Cano, Nolla, en el 70
Àrbitre. Sergi Carreró Romera. Va amonestar Josu, Pelegrín i Àlex Fernández, del Terrassa FC; i Castell, Nolla i Carlos Cano, de l’Igualada.
