Amb 65 anys, Santi Deó afronta el seu quart mandat com a president de la Federació Espanyola de Hockey, que viurà d’aquí a tres anys el seu Centenari. Tot i que afronta dia rere dia els reptes que se li presenten, L’exàrbitre internacional barceloní no descarta tornar-se a presentar d’aquí a quatre anys.
Com afronta el seu quart mandat consecutiu?
La veritat és que amb moltíssimes ganes de continuar treballant pel hockey espanyol. Hi haurà canvis importants a la junta directiva, però l’esperit seguirà sent estar al costat dels clubs i de les seleccions.
Serà el seu darrer mandat?
Mai no ho he dit. No té cap sentit començar un mandat pensant que serà l’últim. Jo m’ho prenc dia a dia. No miro més enllà. Quan vaig arribar l’any 2008 no m’esperava ser president durant 12 o 16 anys. De la mateixa manera, no descarto tornar-me a presentar d’aquí a quatre anys si em sento amb força i tinc salut. Per ara només penso en aquests quatre anys que vindran, que seran molt intensos per a tothom.
Fa 12 anys, quan vostè va substituir Martí Colomer, va haver de viure situacions complicades a causa de la crisi econòmica. Hi havia un deute d’uns 400.000 euros. Com ha evolucionat la Federació en aquest sentit?
Penso que en aquest sentit hem fet molt bona feina. El deute està pràcticament eixugat. La Federació està sanejada i això és fonamental per encarar els reptes que tenim per endavant. Si no fos pels tres camps de Terrassa i el de València ja hauríem acomplert el pla de viabilitat que ens va marcar el Consejo Superior de Deportes. Però era un esforç puntual, polític i estratègic que s’havia de fer. En un parell d’anys estarà ja tot liquidat.
No li ha tocat pas viure els anys més feliços.
La veritat és que no, però les coses venen com venen i entre tots ho hem intentat fer el millor possible. Vaig agafar una Federació amb molts problemes econòmics. Ens vam haver de vendre la seu i vam haver de fer acomiadaments. Les famílies dels jugadors van haver de pagar part dels desplaçaments de les concentracions i els tornejos. Per sort, tot això ja forma part del passat. Vam començar amb un sol patrocinador i ara en tenim dotze.
Com afronta el quart mandat?
Amb energies renovades. Sinó ja no m’hi hagués posat. Penso que encara puc aportar moltes coses al món del hockey. Volem treballar en dues línies que són complementàries. D’una banda, ens cal enfortir les nostres seleccions, que són la cara visible del nostre hockey. De l’altra, hem de donar tot el suport als clubs, els petits i els grans. Una cosa no pot ni ha d’amagar l’altra. El hockey d’elit és molt important, però el hockey humil també.
És possible compatibilitzar aquests dos aspectes?
No només és possible sinó que és imprescindible. Sense el hockey de base i el hockey modest, la resta no té sentit. Cal protegir les nostres lligues dels calendaris internacionals. D’altra banda, que les nostres seleccions absolutes estiguin el més amunt és també fonamental.
L’extensió territorial del hockey és un altre dels objectius.
Efectivament. Tenim ja més de 20.000 fitxes i hem aconseguit una implantació molt potent en tot el territori. De fet, estem presents a totes les comunitats menys a tres: Extremadura, Navarra i La Rioja. La promoció és un aspecte fonamental per a nosaltres.
Pablo Sánchez ha estat nomenat nou responsable de la part esportiva.
Així és. Substitueix Alberto de Frutos, que ha fet una gran tasca, però deixa la federació. Segur que el Pablo farà una gran tasca. Cap al gener tenim previst també contractar un director general. Entre els nostres objectius hi ha la transparència i la professionalització.
Els seleccionadors Fred Soyez i Adrian Lock segueixen tenint la seva confiança?
Òbviament. De totes maneres, després dels Jocs del 2021 analitzarem com ha anat el cicle olímpic i prendrem decisions.
A nivell esportiu com veu la Pro League i l’Europeu d’Amsterdam?
Segur que farem un molt bon paper. Són els dos tornejos previs als Jocs de Tòquio. Llàstima que l’equip femení no pugui tenir plaça a la Pro League fins a la temporada 2023-2024. És una altra de les nostres prioritats,
Què seria un bon resultat als Jocs Olímpics de Tòquio?
Penso que entrar a les semifinals. No serà gens senzill, ja que en pocs partits t’ho jugues tot. Però una medalla seria fonamental.
El model del hockey espanyol no s’assembla a l’holandès o l’argentí, que prioritzen les seleccions.
No. Nosaltres apostem per un model mixt. És una decisió estratègica. I ens funciona molt bé.
La Copa del Món femenina de Terrassa 2022 està ben encarada?
Sí. El comitè organitzador està fent les coses molt bé i estic convençut que serà un gran esdeveniment.
