Qui dissabte a la nit consultés el twiter i veiés que el Terrassa FC havia guanyat per un contundent 0 a 3 al camp del Santfeliuenc, sense anar més enllà dels 280 caràcters del tuit en qüestió, devia pensar que l’equip de Xevi Molist havia atropellat el seu rival en una nova demostració de fortalesa en el seu camí cap a l’ascens. L’anàlisi ampliada del partit, en canvi, ha de parlar d’un compromís incòmode, d’un Terrassa que no va respirar fins al tercer gol i d’un enfrontament molt més treballat del que pot reflectir el marcador en fred. Els egarencs, en tot cas, van trencar la mala dinàmica en un escenari que històricament no se’ls hi ha havia donat bé i van sumar tres punts que els han convertit en líders del grup després que l’Europa no guanyés el Valls al Nou Sardenya. Amb el dipòsit de punts quasi al complet i la motxilla emocional reforçada, el Terrassa ja espera el partit del pròxim diumenge contra l’Europa amb el propòsit de donar un cop a la Lliga que comenci a marcar territori.
Xevi Molist va presentar una alineació quasi idèntica a la que va jugar la segona part contra el San Cristóbal. El canvi principal el va introduir al centre del camp, on Castillo va ocupar la plaça d’Àlex Fernández com a pivot defensiu. Mico va tornar a l’eix de la defensa i Akito va ser titular per primer cop. El guió del partit, a més, va escriure les primeres ratlles de forma immillorable per als egarencs, que en el minut 7 ja guanyaven gràcies a un penal transformat per Sergi Arranz i que havia comès Alfonso sobre Adri Lledó.
Ja d’entrada els plantejaments inicials dels dos equips es veien modificats, sobre tots els locals. El Santfeliuenc va voler restablir els valors inicials com més aviat millor, però el seu esperit combatiu no es va veure correspost per una eficàcia ofensiva imprescindible. Els locals van arribar tres cops a l’àrea egarenca amb opcions de marcar en el primer quart d’hora: una acció d’Alegre que no va trobar rematador; una incorporació de Maldo que va resoldre encertadament Ortega; i una ocasió de Collado en què va rematar a les mans del porter egarenc en una posició òptima. El marcador favorable no va donar serenitat el Terrassa, imprecís en defensa i poc encertat en la sortida de pilota. Només de mig camp endavant l’equip egarenc era reconeixible, amb capacitat per generar forces situacions de perill. A les embranzides del Santfeliuenc, el Terrassa va respondre mitjançant un cos a cos imprudent. I primer Arranz, amb un cop de cap lleugerament alt, i després Josu, amb un gran xut llunyà que no va trobar porteria per ben poc, van equilibrar el capítol d’oportunitats.
Amb el partit descontrolat i viu en les dues àrees, el Terrassa va jugar amb foc en determinats moments. Ortega va salvar els mobles amb dues intervencions de mèrit davant Maldo i Collado. I en canvi, també hauria pogut ampliar les diferències en tres accions de força perill: una primera d’Arranz en què no va poder rematar en condicions quasi sota pals; una bona rematada d’Akito que va rebutjar el porter Álex; i una centrada de Jaume a la que no va arribar Akito per mil·límetres.
Segon gol i sentència
Per tant, el desenvolupament del partit podia prendre qualsevol camí en funció de quin equip marqués el segon gol de la tarda. A l’inici de la segona part, el Santfeliuenc podria haver-ho fet en dues accions de Collado i de Sani. Però va ser el Terrassa qui va marcar les diferències amb la seva major qualitat ofensiva. Adri Lledó, que va fer un partit formidable, va protagonitzar una meritòria penetració a l’àrea i la seva passada de la mort va ser rematada de forma esplèndida per Akito. Aquest gol sí que va fer trontollar la capacitat anímica del Santfeliuenc, que encara va ser capaç de contestar en una clara oportunitat de Sani. En el minut 68, Kilian, que havia substituït Akito, va tancar el debat amb un gol de gran impacte visual, eliminant defenses a la frontal de l’àrea i superant Álex amb una formidable rematada que es va colar per l’escaire.
Amb el 0 a 3, el Terrassa es va dedicar a gestionar el partit mitjançant la possessió de la pilota, ubicant les accions del partit en camp contrari i permetent que Ortega descansés ja fins al final. Molist va donar minuts els joves Akis, José Enrique i Luna i el Terrassa va marxar de Les Grases enfortit en tots els sentits, demostrant l’elevada capacitat d’adaptació a partits de les més diverses característiques. L’única mala notícia, l’expulsió quasi al final de Mico que es perdrà el partit contra l’Europa.
Santfeliuenc FC, 0
Álex, Guille, Mario, Torres, Alegre, Alfonso, César, Collado, Maldo, Peña i Sani. Joan va substituir Alegre en el minut 35; Adri, Edu i Morgado, Maldo i Collado, en el 73; Adri Toro i Christian, César i Sani, en el 78.
Terrassa FC, 3
Ortega, Salva, Pelegrín, Mico, Lucas Viña, Castillo, Adri Lledó, Josu, Jaume, Arranz i Akito. Àlez Fernández i Kilian van substituir Jaume i Akito, en el minut 62; Akis, Josu en el 73; i José Enrique i Luna, Lledó i Salva, en el 80.
Àrbitre. Enric Bureu Méndez. Va amonestar Maldo, Collado, César, Sani, Alegre i Cordón, del Santfelieuc; i Lucas Viña, Salva i Josu, del Terrassa FC. Va expulsar el terrassista Mico en el minut 88 per doble amonestació.
Gols. 0-1, minut 7, Arranz de penal; 0-2, minut 59, Akito; 0-3, minut 68, Kilian.
