El derbi que Terrassa FC i San Cristóbal van disputar diumenge al Camp Olímpic necessitava un VAR. Algú l’hauria d’haver demanat per evitar els debats posteriors a les dues jugades polèmiques que van marcar un magnífic partit de futbol, amb una part per a cada equip i un empat que ningú discutiria fent balanços de mereixements. Però el VAR és un luxe asiàtic per a una Tercera Divisió encara lluny d’aquests avenços tecnològics i les decisions arbitrals, desencertades en les dues jugades de debat (un fora de joc en el gol del San Cristóbal i un penal no assenyalat a l’àrea del Terrassa a dos minuts del final), van donar peu a diferents interpretacions en funció del color del mirall amb el qual van ser observades. Hi ha qui va veure més decisiva l’acció del gol del San Cristóbal i qui va entendre més greu el penal no assenyalat quasi en el darrer minut. O fins i tot qui, una per l’altre, ja donava per bo el còmput final i entenia que no calia analitzar el marcador en funció de la transcendència de dues accions que es podien entendre com a decisives.
Però més enllà d’aquestes jugades de VAR (Molist també va demanar un altre penal a l’àrea del San Cristóbal a la segona part), el derbi es va ajustar als manaments que regeixen aquests tipus de partits. Allunyats de la lògica que s’empara en els números i les estadístiques, els factors emocionals van igualar el futbol d’uns i altres molt més del que era imaginable. Si el Terrassa era considerat com el clar favorit a la victòria, la realitat va fer que el San Cristóbal se li acostés per un dia gràcies a una primera part exemplar i un esperit competitiu envejable quan el domini del Terrassa va resultar aclaparador en molts moments de la segona meitat. I malgrat el desèrtic aspecte de les graderies del Camp Olímpic, l’escalf de la rivalitat ben entesa va embolcallar l’encontre de tots els al·licients que se li poden demanar a un partit que poques ciutats poden gaudir.
Els dibuixos previs dels dos entrenadors no van oferir sorpreses. Xevi Molist només va introduir una novetat a l’alineació, recuperant Galeano al centre del camp del Terrassa FC. Oliver Ballabriga, per la seva banda, va repetir l’onze inicial del dimecres al camp de la Pobla de Mafumet. Els discursos d’uns i altres van ser els previstos des de l’arrencada, però amb diferent nivell d’encert en la seva execució. Mentre que el Terrassa acceptava de bon grat la gestió de la possessió de la pilota, el San Cristóbal pressionava en cada racó del terreny de joc com a eina per equilibrar potencials i possibilitats. I en aquest paper va fer-ho molt millor que el Terrassa, confós i dispers a l’hora d’executar el seu futbol, lent en la interpretació i acumulant errades en els seus moviments imprecisos.
Ocasions parroquials
Amb les línies de creació del Terrassa curtcircuitades, el San Cristóbal va ser capaç de recuperar pilotes en zones d’interès i fabricar les millors ocasions de gol amb un joc menys ofensiu, sobre el paper, que el dels locals. Sergi Martínez ja va donar un primer avís al minut 7 amb un xut que va sortir per sobre de la porteria d’Ortega. I en el 18, va arribar el gol parroquial, nascut en una acció de falta assajada que va posar en acció Abde, que va perllongar Mario Cantí i que va finalitzar Óscar Sierra amb un cop de cap. El defensa del San Cristóbal va finalitzar l’acció en posició de fora de joc, que l’àrbitre no va assenyalar.
El resultat no només va premiar el millor rendiment del San Cristóbal, sinó que va acabar sent curt pels seus mèrits. Perquè l’equip d’Oliver Ballabriga va tenir ocasions per ampliar les distàncies: un xut d’Adri Rivas per sobre de la porteria en una posició òptima, una rematada de lluny de Mario Cantí que va atrapar Ortega i una mitja volta d’Obispo també per sobre del travesser. El Terrassa, en canvi, només va respondre en una acció de Jaume Pascual que Zapico va enviar a córner en la primera de les seves meritòries intervencions.
L’escenari de la segona part va ser ben diferent. Molist va recompondre el dibuix, donant entrada Akito en lloc de Galeano. Va redissenyar el 4-2-3-1 per un 4-3-3, amb Josu allunyat de la banda per actuar com a interior i Adri Lledó també en la zona de creació del mig camp, que completava Àlex Fernández. Aquest canvi i el major voltatge d’Akito a la banda, va fer del Terrassa un equip diferent, més dinàmic, amb més velocitat, més intervenció de les bandes i molta més capacitat de creació en el centre del camp, parcel·la perduda en el primer temps. El San Cristóbal es va veure arraconat a la seva àrea, destinant tots els seus esforços a conservar el marcador favorable.
El gol de l’empat es veia venir per l’assetjament dels terrassistes, visible en una acció entre Salva i Josu que el segon va rematar ajustat al pal i en una doble oportunitat d’Arranz, primer amb una rematada al pal i a continuació amb una altra fregant la porteria. Al minut 62, el Terrassa va empatar. I ho va fer Jaume Pascual, que ja suma tres gols aquesta temporada. El davanter mallorquí va caçar una pilota rebutjada per Adrien i va batre Zapico amb un xut dur.
Pressió del Terrassa FC
Però amb el gol, el futbol del Terrassa va rebaixar la seva productivitat ofensiva. Una rematada de lluny de Pelegrín en el minut 74 va ser el més destacat dels locals. Fins que en el tram final, el partit va embogir. El San Cristóbal va treure les darreres forces i Abde va obligar a intervenir Ortega en el minut 82. Però va ser en el 88 quan els parroquials van estar més a prop de la victòria. Tom va superar Castillo en una bona acció individual i quan intentava fer el mateix amb el porter del Terrassa, Ortega el va fer caure. Un penal que l’àrbitre no va assenyalar i que va provocar la indignació dels components del San Cristóbal.
El Terrassa va respondre a continuació i va poder marcar el 2 a 1. Però va topar amb la figura gegantina de Samu Zapico, abans porter terrassista, ara porter del San Cristóbal. Primer per rebutjar a córner una rematada d’Arranz que portava el gol segellat. I en la sacada posterior des de la cantonada, per tornar a aturar un cop de cap del mateix Sergi Arranz en una altra acció decisiva.
Terrassa FC 1
Ortega, Salva, Castillo, Pelegrín, Lucas Viña, Àlex Fernández, Galeano, Adri Lledó, Jaume Pascual, Arranz i Josu. Akito va substituïr Galeano en el minut 46; Kilian, Jaume Pascual, en el 70; Manu i Albert López, Àlex Fernández i Adri Lledó, en el 84.
CP San Cristóbal 1
Zapico, Óscar Sierra, Cristian, Adrien, Mario Domingo, Sergi Martínez, Gerard Enrich, Adri Rivas, Mario Cantí, Abde i Obispo. Escamilla i Tom van substituïr Cantí i Sergi Martínez en el minut 60; Óscar Oliver, Obispo, en el 84; Andy, Abde, en el 90.
Àrbitre. Víctor Manuel Sánchez Rico. Va amonestar Àlex Fernández, del Terrassa; i Adri Rivas, Sierra, Sergi Martinez, Abde, del San Cristóbal.
Gols. 0-1, minut 18, Óscar Sierra; 1.1, minut 62, Jaume Pascual.
Els apunts
EL SEGON EMPAT. Terrassa i San Cristóbal només havien empatat una vegada en els seus enfrontaments de Lliga. Va ser a la temporada 91-92, a Primera Catalana. En el partit disputat a Ca n’Anglada, el partit va finalitzar també amb empat a un gol. Des d’aquella data, el Terrassa havia guanyat els tres derbis que havia disputat contra el San Cristóbal a Tercera Divisió.
PRIMER PARTIT NO GUANYAT. El San Cristóbal ha estat el primer equip que ha puntuat contra el Terrassa aquesta temporada, ja que fins ara els de Molist havien guanyat els tres partits que havien disputat. És, a més, la primera sortida en què els de Ca n’Anglada puntuen. El Terrassa va rebre el seu primer gol a la Lliga.
EL PRESIDENT DE LA CATALANA, A LA LLOTJA. Joan Soteras, president de la Federació Catalana de futbol, va assistir al partit. A la llotja del Cam Olímpic va estar acompanyat del directiu i delegat de la Federació a Terrassa, Jacobo Doménech; pel regidor d’Esports, Miguel Ángel Moreno; i pels presidents dels dos clubs, Jordi Cuesta, del Terrassa, i Francesc Manchado, del San Cristóbal.
