Un cop digerida la derrota a la final del “play off” d’ascens a la Segona Divisió “B” davant de l’Hospitalet, l’entrenador del Terrassa FC, Xevi Molist, segueix treballant per tal de preparar de la millor manera possible a una pretemporada que arribarà en poc més de quinze dies, el dilluns 17 d’agost. Molist valora molt positivament la seva primera temporada a la banqueta d’un Terrassa que s’ha quedat a un sol gol d’assolir l’ascens.
Més enllà de la dolorosa eliminació de la setmana passada, quina valoració fa d’aquesta atípica temporada?
Ha estat un any positiu. No hem aconseguit el petit últim objectiu, que al final és el més gran, però penso que el més important que hem aconseguit és saber enganxar a la gent. La nostra millor victòria és que l’afició ha estat sumant des del primer dia fins al final. Aquest és el primer pas per fer un club important.
Tot i no pujar, la rebuda de dissabte passat a l’Estadi va ser espectacular.
Sí. Després d’haver perdut l’oportunitat de l’ascens, veure tota la gent que ens va venir a rebre va ser molt emocionant. Els jugadors no ho oblidaran mai. Però no o només per la rebuda de la gent. El reconeixement de l’afició a la feina dels jugadors ha estat present tota la temporada, tant si guanyàvem com si no. Tot això es va anar gestant de mica en mica. Els jugadors han posat molt de la seva part i l’afició també. Això és importantíssim. En tot moment hi ha hagut aquesta comunió.
Imagino que va ser molt dur quedar-se a les portes de l’ascens.
Sí. És dur quan has fet les coses bé durant tot l’any i el teu objectiu últim és pujar. Però al final, és futbol. Només un dels quatre equips catalans podia pujar. Ens hem de quedar amb això. Hem estat un equip molt competitiu fins al final. Mai no vam abaixar els braços.
A la final, el gol de l’Hospitalet els ho va posar molt complicat.
Sabíem que havíem de fer dos gols. I fer-li dos gols a l’Hospitalet és molt complicat. Així i tot, els vam posar la por al cos. Als minuts finals, ells no les tenien totes. La seva celebració reflecteix el patiment que també van tenir.
Està content de la temporada que han fet els seus futbolistes?
Molt. Penso que hem aconseguit fer un grup espectacular de jugadors. És cert que al principi de lliga s’intuïa que eren bons jugadors. Però al final hem creat un equip. Quan els vam fitxar, molts no eren la primera opció d’altres equips amb més pressupost i més potencials. Hem aconseguit que aquests futbolistes creixéssin molt. Si han arribat a la final, és perquè han fet un molt bon treball.
Li ha donat moltes voltes al partit de dissabte passat? L’ha jugat moltes vegades al seu cap?
La veritat és que no. L’endemà ja era per a mi el primer dia de la nova temporada. Cal canviar el xip i pensar en la propera temporada. No ha pogut ser i hem d’afrontar la temporada vinent com a mínim amb les mateixes forces que hem mostrat aquest any. Si ho fem estarem una mica més a prop d’aconseguir-ho.
Si demà tornés a jugar contra l’Hospi, canviaria algunes coses?
No. La veritat és que ni m’ho he plantejat. Tampoc crec que canviés massa coses. El nostre plantejament d’inici va ser bo. Els primers deu minuts vam ser millors. Després ells van estar millor que nosaltres. Van créixer a través de la pilota i nosaltres no vam ser capaços d’ajustar bé les pressions. I a la segona part, nosaltres vam tornar a sortir molt bé.
Però quan millor estaven jugant van encaixar el gol.
Exactament. Després ens va tocar arriscar i ells també van gaudir d’ocasions. Ells tenien molt més fons d’armari i ja està. Vam donar el 200 per cent. No va poder ser. Ho tornarem a intentar l’any vinent.
Vostè que ha jugat i ha entrenat el Terrassa, per un club així estar-se onze temporades a Tercera Divisió deu ser molt dur.
Sí. Al final, les coses no es van fer del tot bé, però en els darrers cinc anys, el Terrassa ha fet quatre “play off”. Això vol dir alguna cosa. Si abans les coses estaven molt malament, ara no tant. Ens falta una petita empenta per a aconseguir-ho.
En aquestes finals on hi ha tant en joc, l’entrenador que ha perdut sol ser el que s’enfada. En aquest cas amb Jonathan Risueño va ser el revés. El va sorprendre?
Cadascú celebra o demostra la seva manera de guanyar o de perdre com pot. Crec que jo vaig fer la roda de premsa coherent, explicant que ens havien superat i felicitant els meus jugadors, sobretot per la feina de tot l’any, no només d’aquell partit. No érem favorits a les travesses, però hem estat un equip regular, els menys golejats i força estables. Al principi ens va costar, però és que érem setze jugadors nous. Hem anat creixent.
Va sentir el que va dir el seu entrenador?
No. És perdre en temps. Cadascú diu el que vol. No m’agrada entrar en polèmiques. En aquestes coses, sempre hi ha més a perdre que a guanyar.
Risueño el va atacar directament a vostè. Va dir que nou jugadors d’aquell Hospitalet ja els havia tingut vostè les dues temporades que va passar al club riberenc i que havia fracassat.
Quan algú dóna aquesta mena de dades, el primer que ha de procurar és que siguin veritat. Perquè no n’hi havia nou del primer any, ni del segon. Cadascú pot dir el que vulgui. A mi m’interessen les dades. Però gens les mentides.
Està treballant ja de cara a la temporada vinent. El president ja va advertir que només hi hauria tres o quatre reforços.
Tenim una molt bona base d’aquesta temporada. Sempre hi ha canvis. Hi haurà jugadors que et demanaran marxar perquè juguen poc i d’altres amb els que jo no compto. Ells ja ho saben o ho intueixen. És la llei del futbol. Però hi haurà una base gran d’aquest any. S’han fet les coses bé. Veurem quants es queden i quants marxen. Ara estem treballant en això. Com menys es toqui la plantilla, millor.
Sé que no li agrada parlar de noms, però tot sembla indicar que Coro i Arranz seguiran.
M’agradaria. Són dos puntals de l’equip. Han fet un gran any. Parlarem amb ells per veure la seva predisposició. Com en tots.
La pandèmia ha obligat a jugar un “play off” exprés. Hauria preferit jugar el “play off” de sempre?
La situació era la que era i ens havíem d’adaptar. Molta gent deia que no era just tenir avantatge amb l’empat. Nosaltres la vam tenir amb l’Europa i no la vam tenir contra l’Hospi. És la norma i t’hi has d’adaptar. Et pot agradar més o menys, però és el que he hi ha. Lamentar-se no té cap mena de sentit. És una pèrdua de temps i d’energia.
Ho prefereix?
Aquest any, el gran avantatge era que coneixies perfectament els rivals. El vinent s’haurà de fer recerca quan se sàpiguen els rivals.
Vostè va ser l’únic dels quatre entrenadors que no s’ha queixat del format de “play off”.
És que al final t’has d’adaptar a les normes. Són les mateixes per tothom. Si em queixo perdo temps. Contra l’Europa vam sortir a guanyar tot i que ens valia l’empat. I a la final també. Amb aquest format només ha pogut pujar un equip català. Si tot hagués anat normal haurien pogut pujar quatre equips. A Segona “B”, per exemple, tres dels quatre finalistes eren catalans.
En què ha anat creixent l’equip aquesta temporada des que vostè se’n va fer càrrec?
S’intuïa que podíem fer coses, però no ho acabàvem de fer. Al principi ens va costar molt acoblar la gent nova. Al final, hem acabat sent un equip defensivament molt sòlid, molt més del que la gent s’esperava. Quan vam començar la lliga només tenia Joel Cañaveras de central pur. Després va arribar Carlos, que era molt jove. I Pelegrín, que l’hem reconvertit a central però era pivot. Hem anat creixent. Vam començar jugant molt amb tres centrals per tenir més tranquil·litat. Quan vaig veure que la línia defensiva funcionava millor vam fer una línia de quatre. Ofensivament, hem deixat força llibertat, especialment a la gent de banda. Del 4-3-3 vam passar al 4-2-3-1 per donar més llibertat a Coro.
De què està més satisfet d’aquest Terrassa FC?
De què era un equip que la gent sabia a què jugava. No era llançar una moneda a l’aire. Sabia que marxaria amb el cap ben alt, perquè l’equip competiria i ho donaria tot. I així va ser també el dia de la final amb l’Hospitalet.
Han estat l’equip menys golejat de la competició. Això sempre agrada als entrenadors.
Sí. Però tampoc hem treballat massa aspectes concrets. És com l’estratègia. La gent pot dir que l’hem aprofitat molt bé, però és que gairebé no l’hem treballat en tot l’any. I contra l’Europa i l’Hospi vam marcar en dos gols d’estratègia. Els jugadors tenen unes pautes molt simples i les executen molt bé. És un gran mèrit dels jugadors.
Com a tècnic ha estat a Horta, l’Hospitalet i Terrassa. On s’ha sentit més còmode treballant?
Aquí al Terrassa estic molt tranquil. Em deixen treballar de la manera que jo vull. A l’Horta també em donaven llibertat, però no tenia ningú per sobre i ho havia de fer tot jo. I a l’Hospitalet tenis dues persones per sobre que estaven massa a sobre. De tot s’aprèn.
Té encara dos anys de contracte. Li agradaria seguir més temps?
Sí. Sempre vull continuar als llocs on estic a gust. I aquí a Terrassa hi estic molt a gust. No em plantejo res més. Només penso a treballar de cara al proper exercici. Sempre vull donar el 200 per cent.
La lliga hauria de començar el 27 de setembre, però encara no se sap si hi haurà un grup o dos. És estrany tot plegat.
Sí. La veritat és que es fa estrany. Però torno a dir que queixar-se no serveix de res. Quan ens diguin com serà la competició la prepararem de la millor manera.
Perquè costa tant enganxar la gent de Terrassa per al futbol? És la Tercera ciutat de Catalunya i no s’arriba als mil espectadors al camp.
Sí. Però a la segona ciutat de Catalunya hi van cent persones al camp. Al final, a la gent li has de donar futbol. Quan estàvem a Segona “A”, érem quatre mil. Però hi havia molta gent gran. El més bo d’ara és que ens segueix molta gent jove. Hem d’estar orgullosos del que tenim. Jo valoro molt com es fan sentir els nostres aficionats. I com ens donen suport a cada partit.
