L’olímpic Albert Puig, capità de l’equip de natació del Club Natació Terrassa, va decidir aquesta setmana desvincular-se de l’entitat. El nedador en actiu més rellevant de la ciutat ha comunicat aquesta setmana la seva decisió de no continuar vinculat al club que l’ha vist créixer. El motiu és que no se sent ben tractat pel tècnic Eugeni López ni per la directiva de l’entitat. Entén que el club no cuida la gent de la casa i no comparteix la seva política de fitxar nedadors de fora que gairebé no apareixen per les instal·lacions i a qui se’ls dedica la màxima atenció en detriment dels nois i noies formats a la pedrera de l’entitat terrassenca.
“La cosa ja ve de lluny. Quan va fer-se càrrec de l’equip Eugeni López vaig adonar-me que no m’agradava massa la seva filosofia de treball. Hi havia preferències molt clares per als nedadors de fora, mentre que als de casa se’ns arraconava. Aquest no era l’equip que jo havia conegut, amb el que vaig disputar fins a deu Copes d’Espanya en totes les diferents categories. Llavors érem un equip de debò. Fèiem concentracions i sopars. Hi havia un gran ambient. Ara ni tan sols ens trobàvem per sopar. S’havia convertit en una cosa molt freda, en què la gent venia a entrenar-se i marxava cap a casa. I com que a mi tot això no m’agrada, he pres la determinació de marxar”, assenyala l’olímpic terrassenc.
VOLIA RETIRAR-SE AL CLUB
El gran somni d’Albert Puig, que té ara 26 anys, era poder-se retirar amb el CN Terrassa. “Vaig aguantar perquè m’estimo el club. Però quen vaig veure de quina manera van fer fora el capità del primer equip de waterpolo, l’Óscar Aguilar, vaig acabar de prendre la decisió i li vaig comunicar la decisió al meu entrenador”, comenta. El nedador egarenc s’ha llicenciat en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i treballa com a entrenador al CN Radikal Swim (el primer club espanyol d’aigües obertes), on desenvolupa també tasques de gestió.
no es va poder acomiadar
Puig va patir una lesió al genoll el 30 de desembre de l’any 2018 a Milà. Va caure conduint una motocicleta per la ciutat. El març de l’any passat el van operar del genoll esquerre i al setembre del dret. Ara està ja completament recuperat. Ho estava també el desembre passat. “Vaig demanar anar a la Copa d’Espanya, però el club no em va deixar. Hagués estat el meu comiat”, diu. El 13 de març, un dia abans que es decretés l’Estat d’Alarma, havia de nedar els 200 lliures de la prova sabadellenca del Circuit Català, que va quedar suspesa.
La seva intenció és continuar nedant en un altre club. “Em sap molt de creu perquè jo he crescut al CN Terrassa. Però aquest ja no és el club que jo coneixia. No m’agrada com es fan les coses i tampoc no m’agrada gens com m’han tractat. Ni a mi ni a molts dels meus companys que porten molt de temps al club. Des de fa dos anys, l’única prioritat és fitxar nedadors. Els socis han de saber que els seus diners es destinen a això”, rebla.
“M’he adonat que la gent de la casa som un destorb. De tot l’equip masculí i femení actual només hi ha dos nois i dues noies de la casa. No tornaré fins que tot això canviï. El president ni m’ha trucat”, diu.
