El Terrassa FC va militar per primer cop a Segona “B” la temporada 79-80, després de perdre la categoria de Segona “A” que tants anys li havia costat guanyar. La Segona “B” es va crear el 1977 com a una categoria intermèdia entre la Tercera i la Segona Divisió. A l’exercici 81-82, el conjunt egarenc va baixar a Tercera. Des de llavors, només dues vegades el Terrassa ha ascendit a la categoria de bronze del futbol espanyol, l’objectiu que s’ha marcat a partir d’aquest diumenge.
Després d’una etapa convulsa en tots els àmbits, però marcada pels quatre títols catalans sub-23 que l’equip va obtenir sota la presidència d’Eduardo Posada i amb Antonio Linares a la banqueta, el Terrassa va retornar a Segona “B” l’exercici 86-87. El nombre d’ascensos havia augmentat fins a vuit per l’ampliació de la categoria i els egarencs no van desaprofitar l’oportunitat d’abandonar la Tercera. El 3 de maig del 1987, el Terrassa es va assegurar una de les vuit primeres posicions després de golejar per 2 a 5 el Barça “C” al Mini Estadi. Els blaugranes eren líders, però els gols d’Ureña (2), Paquito, Saletes i Rodri van significar una victòria que va quedar inscrita a la història del club com el seu primer ascens a Segona “B”. El Terrassa va finalitzar la Lliga en la tercera posició.
Només dues temporades més tard, l’equip va tornar a descendir. I inicià llavors un camí cap a categories regionals. Però l’any 1992 va tornar a Tercera i al 94 signà el segon ascens de la seva història a Segona Divisió “B”. Dirigit per Marc Serrano, va finalitzar la Lliga segon a un punt del Sabadell. I va afrontar un “play off” contra el Mallorca “B”, el Torre Pacheco i l’Eldense. La lligueta va començar amb un empat a un gol al camp del filial mallorquinista, gràcies a un penal transformat per Julio en el temps afegit. Posteriorment van arribar dues victòries consecutives: 3-0 al Torre Pacheco al Camp Olímpic (amb dos gols de Julio i un de Clarà) i un 0 a 3 al camp del conjunt murcià (Revilla va fer dos gols i Lluís un) van situar l’equip terrassista en una bona situació. El segon enfrontament contra el Mallorca “B”, a Terrassa, va ser favorable als locals per 2 a 1. Revilla i Julio de penal van donar la volta a un marcador advers.
El doble enfrontament contra l’Eldense havia de marcar el futur del Terrassa. A Elda, el partit va finalitzar amb un marcador desfavorable d’1 a 0. A l’Olímpic, amb 10.000 ànimes i l’obligació de guanyar, el Terrassa no va fallar. Va batre per 1 a 0 els alacantins gràcies a un gol de Lluís al minut 5. Els egarencs van superar el Mallorca “B” per “goal average” en la classificació del grup.
Des d’aquell any, el Terrassa ha optat a l’ascens a Segona “B” en tres ocasions, totes elles en aquesta darrera etapa de deu anys a Tercera Divisió. En cap d’elles ha aconseguit l’èxit. El primer intent el va protagonitzar la temporada 2013-14. El Terrassa, amb Miki Carrillo a la banqueta, es va topar amb un Linares que arribava en molt bona dinàmica. Després d’una derrota per 0 a 1 a casa, els terrassistes es van quedar a prop de la gesta en empatar sense gols a Linarejos malgrat merèixer la victòria. De l’actual plantilla, en aquell equip només hi era el porter Ortega, present en les tres promocions disputades en aquesta darrera dècada.
El segon “play off” del Terrassa va arribar la temporada 16-17, amb Agustín Vacas a la banqueta i Ortega i Àlex Fernández a l’equip. L’Ontinyent va ser el rival a la primera eliminatòria. A l’anada, a la població valenciana, el Terrassa va obtenir un prometedor empat a un gol després d’avançar-se en el marcador amb una diana de Velillas que va equilibrar Domènech a la segona part. Amb tot a favor, el Terrassa va errar en el segon partit i va caure per 0 a 1 a l’Olímpic. De nou, el camí quedava interromput en la primera eliminatòria.
En el tercer intent, la temporada 17-18, el Terrassa es va quedar a un pas de jugar l’eliminatòria final. Però un trist partit per al record al camp del Compostela va liquidar les seves esperances. Els egarencs, amb Ortega, Àlex Fernández i Yayá de la plantilla actual, es van desfer del Mar Menor a la primera ronda. Van guanyar 1 a 0 a l’Olímpic (amb un gol de Toro) i a la tornada per 0 a 2 (amb dianes d’Amantini i Nils).
A la segona ronda, el rival va ser el Compostela. L’enfrontament va començar de forma immillorable. A casa, els egarencs van guanyar per 2 a 0. Però la tornada va escriure un capítol nefast en la història del club. El Compos va marcar tres gols en 48 minuts, va remuntar i va enterrar el somni terrassista.
