Minut 89 del partit Sants – Terrassa FC, cuer contra segon classificat. Al marcador, 0 a 1 pels egarencs. El seu rival, amb deu futbolistes per expulsió poc abans de Mulero. Escenari idoni que hagués signat qualsevol component de l’equip terrassista. Però el futbol té una personalitat especial que trenca regles quan ningú s’ho espera, quan les situacions semblen més definides. En el vestidor del Terrassa una de les consignes més repetides era evitar les faltes properes a l’àrea, una de les armes més perilloses dels barcelonins. I sobretot en aquest tram final del partit, amb el rival moribund. Però no per reiteració en el missatge s’eviten les actuacions impròpies. I el Terrassa va cedir una falta lateral en el darrer minut que el Sants va buscar com a salvavides. Una darrera oportunitat de supervivència per als locals. La falta la va rematar en primera instància Josele al pal i el rebot va anar a parar a Sergio Navarro, que va empatar el partit entre la incredulitat del col·lectiu terrassista, des de jugadors a tècnics passant pels mateixos seguidors. Dos punts de penalització per al Terrassa i canvi de sensacions. El que s’analitzava com a un triomf patit en un camp complicat per les seves característiques es transformava en una monumental decepció, amb la sensació d’haver fallat on els equips grans no poden fer-ho.
L’errada del Terrassa va ser donar el partit per acabat abans d’hora. Sense haver fet un partit grandiós, els egarencs s’havien posat la granota de feina per gestionar a favor seu un encontre d’aquells que no agraden, de futbol de múscul, de molta pilota directa, de disputa en cada acció, de molt contacte i de segones jugades en un camp petit, d’espectadors repenjats a la barana de ferro on el seu futbol associatiu té poc sentit. Malgrat tots aquests inconvenients, els egarencs tenien els tres punts a la butxaca. Fins que van cometre l’errada de donar una darrera oportunitat al Sants, un cuer que fa suar sempre a qui el visiti i que en el seu hàbitat eleva l’exigència de qualsevol partit.
Conegudes les característiques pròpies del matx, Xevi Molist va redissenyar el seu onze inicial per no girar-li la cara al seu oponent. Va ordenar un 4-4-2, potenciant el centre del camp amb Kevin, enllaçant aquesta línia amb Coro i ubicant Poves amb Arranz a la punta de l’atac. Més múscul i més capacitat de disputa, en definitiva, per habilitar les segones jugades. El Terrassa sabia que el partit seria d’anades i vingudes, de poc trànsit en el centre del camp i molta disputa aèria. I no li va importar acceptar aquesta proposta, malgrat que cap dels dos equips va governar la situació en el primer temps.
Les situacions de perill van ser escasses durant els primers 45 minuts. Un xut d’Aleix per sobre de la porteria d’Ortega al minut 10 i una acció de Guillermo en el 37, per part local, i una rematada de Lucas Viña per sobre de la porteria local, en el 15, i dues accions a pilota aturada, la primera de Pelegrín (18) i la segona de Kevin (45) sense conseqüències finals en el bàndol egarenc.
A l’inici del segon temps, una situació de perill a cada porteria. Al minut 51 a la del Terrassa, amb doble aparició d’Ortega per rebutjar dues rematades de Sergio, i al 55 a la del Sants, amb un robatori de pilota d’Arranz sense conseqüència final.
Retocs i gols
Molist va començar a variar el dibuix inicial. Primer substituint Kevin per Jaume, el que li donava presència a la banda dreta, i després a Genís per Poves, avançant la posició de Lucas Viña del lateral a l’extrem. Set minuts després de l’entrada de Jaume, el jugador balear encertava amb una rematada creuada que significava el 0 a 1. Semblava que el més difícil estava fet i el Terrassa va començar a gestionar el partit amb menys angoixes i més possessió de la pilota.
L’expulsió del defensa local Mulero al minut 88 semblava esvair les darreres pors. Fins que el Terrassa va donar una última vida al Sants. I els barcelonins la van aprofitar. Quan ningú ja esperava un desenllaç diferent del 0 a 1.
La fitxa
UE Sants. Oriol, Mulero, Picolo, Aleix, Guille, Navarro, Fabre, Eric, Sergi, Sumarroca i Guillermo. Josele va substituir Sumarroca en el minut 75; David, Fabre, en el 88; i Sergio, Navarro, en el 89.
Terrassa FC. . Ortega, Eric Ruiz, Carlos, Pelegrín, Lucas Viña, Galeano, Kevin, Àlex Fernández, Coro, Poves i Arranz. Jaume Delgado va substituir Kevin, en el minut 61; Genís, Poves, en el 65; De Giovanni, Coro, en el 86.
Àrbitre. Salvador Morros Monge. Va amonestar Guille, del Sants; i Poves i Arranz, del Terrassa. Va expulsar Mulero, del Sants, en el minut 88 per doble amonestació.
Gols. 0-1, minut 69, Jaume Pascual; 1-1, minut 89, Sergio Navarro.
Apunts
Final de la Copa Catalunya al Camp Olímpic. El Camp Olímpic de Terrassa serà l’escenari de la final de la Copa Catalunya absoluta de futbol, que enfrontarà la UE Llagostera i el CE L’Hospitalet. El partit s’havia de jugar inicialment a Vic, però per raons tècniques la Federació Catalana ha decidit el trasllat a Terrassa. Aquesta final es jugarà el dia 1 d’abril a les 20.30 hores.
Domi i Joel, fora de la convocatòria. Xevi Molist no va poder comptar amb el defensa Joel Cañaveras per una lesió muscular que es va produir en l’entrenament de dijous. El futbolista no es va recuperar i va deixar el seu lloc a l’equip titular. Tampoc va entrar en la convocatòria Domi per segona setmana consecutiva. En aquesta ocasió va ser per raons personals. El jugador va establir contacte el diumenge al matí amb el seu entrenador per comunicar-li la seva impossibilitat de jugar.
A sis punts del líder. L’empat a Sants augmenta la diferència del líder sobre el Terrassa, que ara és de sis punts. Els egarencs mantenen la segona plaça i el ciqnuè està a 7 punts.
Tres empats en quatre jornades. Malgrat que el Terrassa suma nou jornades seguides sense perdre, el seu trajecte recent ha deixat resultats no tan positius. I és que en les darreres quatre jornades només ha aconseguit una victòria i ha empatat en tres ocasions. Diumenge intentarà canviar la dinàmica amb el Santfeliuenc.
