Francisco León Villalpando va néixer a Terrassa el 18 de juny de 1955. Fa pocs mesos que es va jubilar de la seva feina com a policia local i en la boxa ha trobat un bon motiu per estar motivat. "M’ho estic passant bé. Si, a més, ajudo a alguns joves, millor que millor", explica.
Va disputar 30 combats com a professional, amb un balanç de 28 victòries (9 d’elles per KO) i només dues derrotes, ambdues amb el títol continental en joc. León va ser referència de la boxa i l’esport terrassenc. Va disputar set combats a Terrassa com a professional, un fet que va ajudar a revitalitzar l’afició per aquest esport. El seu combat a l’estadi de futbol contra Giancarlo Usai és recordat encara pels seguidors d’aquest esport. Aquell títol europeu va ser el seu cim esportiu, però també un punt d’inflexió personal marcat per la mort del seu pare. "Vaig perdre la il·lusió, el meu pare significava molt per mi", explica. "Després vaig pensar que podria haver seguit, perquè tenia encara molt recorregut. Estava en plenes condicions físiques, però sense il·lusió és difícil fer-ho."
Moments inesborrables
Li queden, per això els records, les vivències, tot allò viscut i que ara intenta ensenyar, com ho feia quan era instructor de lluita a les COE, on va fer el servei militar. "El campionat d’Europa és un gran record, sense dubte. He estat l’únic terrassenc que l’ha guanyat malgrat els grans boxejadors que ha tingut la ciutat. Però, probablement, el millor record que tinc és quan vaig quedar campió d’Espanya amateur. Era molt jove i em va fer molta il·lusió."
Allunyat d’alguns estereotips de boxejadors que incideixen en la força física com a element fonamental, Francisco León recorda que "la tècnica és esencial" en aquest esport. "T’ajuda a esquivar els cops, a pensar en el ring. No sempre guanya el més fort. Cal ser intel·ligent." Recorda que ell estudiava els seus rivals. "Anava a veure els boxejadors a què m’havia d’enfrontar. Els estudiava, veia les seves virtuts i veia els cops que els podien fer més mal."
