Les seleccions espanyoles de waterpolo van signar el cap de setmana a Budapest una de les pàgines més brillants de la seva història recent. L’equip femení es va proclamar campió d’Europa en imposar-se a la final per 13 a 12 a Rússia, mentre que la masculina va haver de conformar-se amb l’argent després d’empatar a nou gols davant de la selecció amfitriona, Hongria, i de perdre per 4 gols a 5 en una agònica tanda de penals.
El waterpolo terrassenc va tenir gran part de culpa en aquest exitós cap de setmana, en què el waterpolo espanyol va ser capaç de ficar-se en les dues finals continentals. A la selecció femenina que es va penjar l’or hi havia tres jugadores del CN Terrassa: la terrassenca Paula Leitón, la rubinenca Bea Ortiz (escollida millor waterpolista del torneig) i la madrilenya Pili Peña. Destaca també el treball de l’ajudant de Miki Oca, un Jordi Valls que continua recollint èxits internacionals amb les diferents seleccions espanyoles.
Els nois perden per penals
No va tenir tanta sort l’equip masculí, que va perdre la final de l’Europeu davant d’Hongria per penals després d’empatar a nou gols. Dos terrassencs formaven part del tretze de David Martín: el capità del CN Terrassa Bernat Sanahuja i el jugador del CN Atlètic Barceloneta Álvaro Granados, dues de les grans promeses del waterpolo espanyol.
En una fatídica tanda de penals, als de David Martín se’ls va escapar la medalla d’or. Però l’accent terrassenc de la selecció cal fer-lo també extensiu al gran treball que està desenvolupant un altre egarenc, el director tècnic de waterpolo de la Federació Espanyola de Natació, Rafael Aguilar. Ambdues seleccions són ja a casa festejant els seus èxits. Totes dues seleccions estaven ja classificades per als Jocs de Tòquio d’aquest estiu. Havien aconseguit el bitllet en penjar-se sengles medalles de plata al Mundial de Corea del Sud de l’any passat. Aquesta circumstància els va treure pressió i els va permetre centrar-se més en el propi campionat, a diferència d’altres seleccions.
Per a l’equip femení espanyol, l’or de Budapest és el segon or europeu de tota la seva història. El primer va arribar fa sis anys, curiosament també a Budapest 2014. El combinat espanyol acumula un tercer or, el del Mundial de Barcelona 2013. Pel que fa a l’equip masculí, ha repetit la plata de Barcelona’18. El combinat no pujava al podi des de Belgrado’06. És la seva sisena medalla continental de la història. Mai no ha guanyat un or que diumenge va tenir a tocar.
Leitón suma el seu primer or
La boia terrassenca del CN Terrassa Paula Leitón va arribar diumenge a la tarda a l’aeroport del Prat amb la resta de les seves companyes, on van ser rebudes com mereixia l’ocasió. La nit anterior ja havien celebrat el títol europeu amb un sopar i una festa a Budapest. "Mai no t’esperes guanyar una final quan afrontes un campionat, però considero que entre totes hem treballat molt bé per tal d’assolir l’objectiu, que era jugar la final i guanyar-la". A la terrassenca se li va fer estranya la final davant de les russes. "Va ser un partit rar, especialment al darrer quart. Nosaltres anàvem tres gols amunt i elles es van posar a un. Dins de l’aigua no tenia la sensació d’estar disputant una final d’un Europeu, sinó un partit més. Després, quan sona la botzina t’adones que acabes de proclamar-te campiona i tota l’emoció es desferma", assenyala la jugadora, que demà ja tornarà als entrenaments amb el CN Terrassa per preparar el derbi vallesà de dissabte a Can Llong que donarà inici a la segona volta de la Lliga de Divisió d’Honor femenina de waterpolo.
Leitón pensa ja només en ser a la llista per als que serien els seus segons Jocs Olímpics després dels de Río, on l’equip espanyol va acabar en cinquena posició. En els darrers quatre anys, Leitón ha sumat tres plates i un or entre Europeus i Mundials. "Encara sóc molt jove i per a mi aquestes medalles tenen una importància enorme. Ja penso a poder competir a Tòquio i poder aconseguir una altra medalla. I si pot ser d’or, molt millor", assegura una de les grans realitats del waterpolo femení espanyol.
Pili Peña, la capitana
La campiona d’Europa més veterana és la jugadora del CN Terrassa i capitana d’Espanya Pili Peña. Amb 33 anys, la madrilenya va viure a Budapest el seu vuitè Europeu consecutiu. Ha pujat al podi en la meitat: l’or de dissabte i el de Budapest 2014, la plata de Málaga 2008 i el bronze de Barcelona 2018. "El Mundial de l’estiu passat a Gwangju ens va donar molta tranquil·litat. Ja teníem el bitllet olímpic i penso que això, d’alguna manera ens va treure pressió per anar a totes en aquest Europeu. Hem rendit a un gran nivell en tots els partits excepte en el darrer de la fase regular davant dels Països Baixos, l’únic que hem perdut. La veritat és que aquesta medalla d’or és un regal enorme per a totes", assenyala la madrilenya, que ha guanyat els seus dos ors europeus a la capital hongaresa. "Vam patir molt en la semifinal davant d’Hongria i també a la final, però tot ha acabat bé. Estic molt contenta per mi i per les meves companyes", diu.
Pel que fa a la selecció masculina, els waterpolistes necessitaran encara alguns dies per assimilar la importància del segon lloc. Ahir es lamentaven encara d’haver perdut per penals una final ajustadíssima.
Bernat Sanahuja s’expressava en aquests termes. "Estem contents. És la meva primera medalla, però encara ens falta un temps per pair la derrota a la final. Els penals són sempre una loteria i aquesta vegada va sortir creu", es lamenta. El capità del CN Terrassa destaca que va viure sensacions molt positives en el seu primer gran campionat internacional. "Vaig afrontar l’Europeu amb nervis. Sempre vols estar al nivell de la competició. Me’n vaig content". El també terrassenc Álvaro Granados va ser un dels millors del torneig, però el porter li va aturar el darrer penal de la tanda. "Ha estat una derrota molt dolorosa. Ho vam tenir a tocar. Podia haver guanyat qualsevol. Amb el temps valorarem aquesta plata", explica.
