El San Cristóbal va donar la cara al derbi, però no n’hi va haver prou. Va afrontar el partit de rivalitat ciutadana amb enteresa i, inclús, durant els minuts previs al primer gol del Terrassa FC, va estar més ben posicionat. Els d’Oliver Ballabriga van presentar-se al partit amb ganes de complicar-li les coses a un etern aspirant a pujar i amb aquell sentiment tan repetit, aquella mística, tan dita i redita en el món de l’esport, de l’equip més humil o que necessita millorar la seva posició classificatòria, i que no té res a perdre en un escenari que es presumeix poc o gens favorable. Però no tenir res a perdre no sempre es tradueix en victòria, com va ser el cas. Tot i les dites o les cabòries a què ens té acostumats el món del futbol, la derrota dels parroquials va ser inevitable, especialment perquè el conjunt que prepara Xevi Molist té la qualitat com per desarmar a qualsevol adversari, i així ho va demostrar a un derbi al qual, possiblement, li va sobrar la segona meitat.
Ballabriga, a diferència d’altres partits contra contrincants de la part alta de la classificació, va optar pel seu clàssic 4-2-3-1 i, a estones, va dominar el centre del camp a un Terrrassa FC que tendia a entrar per les bandes. El conjunt visitant no va gaudir de grans oportunitats de gol a ressenyar però sí que va arribar en algunes ocasions amb cert perill abans que el primer gol local, comencés a pesar massa a les seves cames. El segon gol del Terrassa FC, pocs minuts més tard de la mitja hora de joc, va encaminar encara més el triomf pels de Molist que, a la represa, van viure amb certa comoditat davant un San Cristóbal que, tot i que no va abaixar els braços, tampoc va aportar sensacions d’una possible remuntada que es preveia una quimera.
El partit va començar amb un gol anul·lat al Terrassa FC. L’acció, un xut potent de Coro que va sorprendre el porter Adri, no va significar l’1 a 0, ja que l’àrbitre va assenyalar un fora de joc d’Arranz que, gairebé ningú, havia vist. Suposadament, l’àrbitre va considerar que el golejador local estava més avançat i que tapava la trajectòria de la pilota al porter del San Cristóbal. Els parroquials van replicar en una falta que Júnior va tocar de cap, però que Ricki no va poder connectar.
Després d’un intent de Coro, en una falta perillosa que va aturar Adri, es van viure els millors moments del San Cristóbal. Júnior, en una contra en què marxava sol cap a la porteria local, va xutar massa aviat i de lluny, i Ortega va evitar el gol sense complicacions. El conjunt de Ballabriga va controlar la pilota amb continuïtat durant aquest període, això sí, sense crear oportunitats de gol davant d’un Terrassa FC que, al seu propi camp, havia de jugar al contraatac.
Però en el minut 25, i després que l’àrbitre li perdonés la segona targeta groga al local Àlex Fernández després d’una falta que mereixia aquesta sanció, va arribar l’1 a 0. Centrada des de lluny de Jaume i cop de cap creuat i molt precís de Kilian. Els de Molist s’avançaven justament quan menys estaven oferint en tasques atacants.
No es va esmunyir el San Cristóbal, que va intentar l’empat en una acció personal de Ruy Gama que va sortir per sobre del travesser. Tampoc va conformar-se amb l’1 a 0 el Terrassa FC, que va fregar el segon en una magnífica jugada de Lucas Viña, que va engaltar un bon xut que Adri va treure amb alguna dificultat.
I dos minuts més tard, i després d’una altra acció que discutirien els jugadors visitants, el Terrassa FC va aconseguir el 2 a 0. El San Cristóbal va treure un córner i Burgos va ser objecte d’una falta, quan estava a punt de rebre la pilota, que l’àrbitre va ignorar. El contraatac, molt ben conduït pel Terrassa FC, va acabar amb una rematada de murri de Kilian, que va sorprendre a tothom per baix, instaurant el 2 a 0.
Aquest segon gol del Terrassa FC va esmorteir en bona part la disposició atrevida que el conjunt visitant havia ofert fins llavors. Els de Molist, amb un premi força abundós a la seva butxaca, encara va tenir una excel·lent oportunitat per matar el derbi definitivament, a dos minuts pel descans. Arranz, en solitari i amb tot a favor per marcar, va rematar massa desviat. A punt del xiulet indicador de la fi de la primera part, Éric Zárate va provar de reduir diferències en un llançament de falta que va sortir fora.
La segona meitat, tal com va desenvolupar-se tot, es podria haver estalviat. Ni va servir perquè el San Cristóbal redrecés un camí que tenir molt tort, ni tampoc perquè el Terrassa FC, amb més gols, pogués fer el pas cap al lideratge en solitari, encara que en va poder aconseguir un. En el primer minut, però, els parroquials van estar molt a prop de marcar, en una jugada protagonitzada pel sempre incansable Ruy Gama. A la seva centrada, però, no va arribar Júnior, que va buscar amb el seu cap una pilota que es va passejar per davant de la porteria sense trobar amo.
Les accions de veritable perill a les dues àrees no van sovintejar en aquestes segons 45 minuts de joc. El partit es va convertir en una barreja d’accions poc elaborades i de contraatacs sense port. Al minut 12, el Camp Olímpic va tornar a despertar amb el tercer i definitiu gol local, que sentenciava un derbi que ja feia estona que era desigual en el marcador. Kilian, tocat per una vareta màgica aquest diumenge, va posar la cirereta al pastís de la seva apoteòsica amb una bona jugada personal i una centrada per Coro que, sol i sense ningú que el destorbés, va establir el 3 a 0 que tancava del tot el derbi egarenc.
