Diu el tòpic que en els derbis, partits on el factor emocional acostuma a tenir una influència que equilibra les diferències futbolístiques d’uns i altres, el pes estadístic de les trajectòries dels seus protagonistes no és un argument definitori de les seves possibilitats d’obtenir la victòria. En el cas de Terrassa i San Cristóbal, la distància entre ambdós equips era tan visible que donava els terrassistes com a clars favorits en qualsevol pronòstic avançat. Però mancava per veure si en el camp el paper de les emocions igualava el de les raons. A l’hora de la veritat, el partit es va desenvolupar en l’escenari que indicava la lògica: el Terrassa va seguir sent infal·lible al Camp Olímpic, el San Cristóbal continua sense guanyar fora del seu camp i la Lliga d’uns i altres segueix camins ben diferents que s’han de definir a la segona meitat del campionat.
El Terrassa va sortir molt reforçat del derbi per múltiples raons: va fer un nou exercici d’eficàcia futbolística, ha atrapat el líder a la classificació i emocionalment arriba a final d’any amb la motxilla carregada al màxim. Malgrat que encara es diu en veu baixa, pensar en el títol ja no es fer volar coloms. L’equip és cada dia més sòlid, els seus números defensius freguen l’excel·lència i la seva fiabilitat a casa suposa una garantia de futur.
Diumenge, la major capacitat del Terrassa a les àrees, l’escenari on el futbol marca les diferències, va resultar decisiva. Impecable a la pròpia, a la rival el paper protagonista de Kilian va ser definitori. El davanter local va signar la seva millor actuació de la temporada, confirmant la línia ascendent de les darreres setmanes. Va marcar dos gols i va donar el tercer, fent-se valedor a la declaració de millor jugador del partit.
Els de Xevi Molist van gestionar el derbi amb encert, malgrat l’exigència inicial d’un San Cristóbal que va aparèixer al terreny de joc amb ambició, sentit ofensiu i voluntat de discutir-li la victòria als locals no només des de l’esforç sinó a partir de la governança de la pilota. Oliver Ballabriga, tècnic del San Cristóbal, va idear un pla amb bons resultats durant bona part del primer temps que va obligar el Terrassa a refugiar-se en el contraatac com a millor argument ofensiu.
El partit va començar amb un gol anul·lat a Coro en el primer minut, en una acció on l’àrbitre va penalitzar un fora de joc posicional d’Arranz. Coro havia batut Adri amb un magnífic xut des de la frontal de l’àrea. Aquesta acció, que hauria pogut obrir un partit molt diferent, no va fer saltar pels aires els discursos inicials d’uns i altres i el guió del matx es va escriure inicialment de forma diferent al que era previsible. El San Cristóbal va ser més protagonista que el Terrassa, erràtic en moltes facetes del joc però consistent en defensa per sostenir el partit fins al moment oportú. Els parroquials van protagonitzar les millors accions ofensives dels primers 25 minuts (una falta que no van rematar per centímetres ni Júnior ni Ricki i una contra de Júnior que el brasiler va solucionar de forma precipitada). Però en el minut 26, la qualitat individual dels futbolistes del Terrassa va posar un punt i a part en l’escriptura del partit. Jaume Pascual, desequilibrant en moltes accions, va posar una magnífica centrada al segon pal on Kilian, de cap, va fer l’1 a 0. Poc abans, el San Cristóbal va demanar l’expulsió d’Àlex Fernández en una acció al mig camp on es va jugar la segona targeta groga.
El pes del marcador va canviar els papers dels dos equips. El Terrassa, engrandit moralment des de fa unes setmanes, va començar a trobar els camins adequats per desenvolupar millor el seu futbol. El San Cristóbal, amb ferides emocionals derivades dels seus mals resultats, va anar decaient de forma progressiva sense el convenciment de poder-li fer mal al Terrassa. Rui Gama, al minut 28, va protagonitzar una bona acció personal que va resoldre amb una rematada per sobre de la porteria d’Ortega. I en el 31, un Lucas Viña explosiu al carril esquerre va obligar a intervenir el porter visitant.
El partit es va acabar al minut 33. El Terrassa va organitzar una contra letal després d’un córner, Coro va conduir la pilota fins als voltants de l’àrea i Kilian, de nou, va superar tots els rivals que li van sortir al pas per batre, de forma subtil, Adri i posar el 2 a 0 al marcador.
Amb aquest marcador i els senyals emocionals d’uns i altres més marcats que mai, el Terrassa va buscar el cop definitiu. Primer en una acció de Kilian que Coro va rematar de cap per sobre de la porteria visitant. I després en una claríssima ocasió d’Arranz, que va xutar fora quan estava sol davant el porter.
El conjunt de Ballabriga va sortir a la segona part a la recerca d’un gol que omplís la seva càmera d’oxigen. I només començar, Junior no va culminar una acció de Ruy Gama per ben poc. Però a diferència del seu rival, el Terrassa sí va ser letal en l’àrea contrària. Al minut 57, una altra vegada Kilian va superar els defensors i va posar una pilota al segon pal que Coro va empènyer al fons de la xarxa.
En aquest punt del partit, les diferències eren ja molt grans no només al marcador sinó també al camp, on el Terrassa dominava tots els duels particulars i el concepte col·lectiu del joc. Es pot dir que el partit va morir en aquest punt, on els interessos dels dos equips van coincidir. Mentre que el Terrassa es va donar per satisfet amb el resultat i va exposar-se menys, el San Cristóbal va treballar per no acabar greument ferit.
