Guinea-Bissau és un país situat a l’oest del continent africà, amb un elevat índex de pobresa i on el futbol, com en tants racons del planeta, és molt més que un esport. En aquest petit país va néixer Ansu Fati, l’últim talent de la pedrera del Barça. La selecció nacional s’ha classificat per a les dues darreres edicions de la Copa d’Àfrica i els seus partits es converteixen en autèntics esdeveniments socials. La força del futbol.
A la capital, a Bissau, fa un temps que es va posar en marxa l’Escola EFRA, fundada i sostinguda per Rui Alberto Silva, un exinternacional guineà que des de 2009 resideix a Terrassa. Des de fa un temps, compta amb la col·laboració del mexicà Manuel López, també resident a Terrassa des de 2015. El futbol i el desig d’utilitzar l’esport com a eina d’integració i progrés els ha unit en un projecte que sostenen amb molt pocs ajuts però infinitat d’il·lusió. Actualment, uns 50 nens i joves entre els 10 i els 18 anys formen part d’aquesta escola.
“Estimo el futbol. I aquest projecte és una forma d’ajudar als nois, que vagin pel bon camí i deixin de banda riscos per acabar malament la seva vida”, explica Rui Alberto Silva. “Mitja hora abans que comencin a entrenar, el camp ja està ple de nens. Tenen motivació i interès.”
Fer una fotografia virtual de l’escola i les condicions de treball del centre no és senzill amb la mentalitat d’una societat amb més possibilitats. Els entrenaments es desenvolupen en un terreny sense cap condició adequada per jugar a futbol, fins i tot fins fa poc hi havia un arbre al mig del camp. Ara l’han pogut treure, però es manté la zona on les arrels aconsellen no passar la pilota. Ni vestidors, ni dutxes, ni cap servei addicional. Alguns dels jugadors porten botes, un luxe a Guinea-Bissau, les que Rui Alberto ha pogut anar obtenint de donacions de clubs o de particulars, però la majoria juguen amb calçat inadequat: xancles i fins i tot sabates de vestir. “Un dia, un nen estava tan il·lusionat amb jugar amb botes que em deia que li anaven perfectes quan havia d’arronsar els dits perquè li entressin”, explica Rui Alberto. “Li vaig comprar unes a un centre comercial, perquè era impossible que pogués jugar així.”
De forma periòdica, viatja a Guinea-Bissau i trasllada material esportiu i no esportiu que ha pogut aconseguir. Ara mateix està portant a terme una campanya de recollida de material i el Pueblo Nuevo 2002 ja li ha promès unes equipacions. Tot, amb l’únic objectiu de mantenir viu el seu somni i el dels nens que troben en el futbol un vehicle per evadir-se dels problemes. “Tenim entrenadors que treballen de forma directa a l’escola. Nosaltres els fem arribar el pla de treball i ells l’executen. Entrenen quatre dies a la setmana en unes condicions precàries perquè els manca el material bàsic: pilotes, pitrals, cons.. Tot el que aquí ens sembla normal, allà és un luxe.”
Rui Alberto Silva intenta cobrir necessitats bàsiques per als nens. Malgrat que les seves possibilitats econòmiques són limitades, cada mes fa arribar una quantitat econòmica a l’escola perquè els futbolistes puguin prendre un suc o un entrepà quan acaben els entrenaments. “No saps si el nen, quan acabi d’entrenar, podrà menjar alguna cosa. La gent em pregunta com ho faig per poder-los ajudar i es tracta de marcar unes prioritats, malgrat que això sigui difícil per a mi. Però és la meva il·lusió. Quan els porto material, sigui de futbol o joguines, significa una gran alegria per ells i els pares, molts dels quals no poden donar una educació als seus fills. Amb l’escola, almenys, els donem la possibilitat de fer esport.”
Competir a Catalunya
El projecte més ambiciós ara és portar aquest estiu un equip cadet a Catalunya per disputar alguns tornejos. Tenen previst prendre part a la Pirineus Cup, a un torneig al Guinardó de Barcelona, a l’Escola Europa de Sant Cugat i tramiten també la presència a l’Alicante Cup. “Els nens estan entusiasmats. Em pregunten si podran conèixer Messi”, explica, divertit, Rui Alberto. A Guinea-Bissau han jugat en algun torneig i en el futur competiran en una lliga d’escoles. Però viatjar a Catalunya suposa una motivació extraordinària.
Per costejar els costos, preparen un campus a Terrassa i algun esdeveniment social com un concert amb un cantant guineà que els permeti recaptar els diners precisos. I les donacions que puguin recollir en aquests mesos.
“Guinea-Bissau té un gran potencial en el món del futbol”, explica el promotor i fundador de l’escola. “Tenim jugadors de molt bon nivell i cal seguir treballant en aquesta direcció”.
