El dia 1 de desembre, és a dir el diumenge vinent, està marcat en vermell en l’agenda del davanter del Terrassa Seri Arranz, des de fa mesos. En concret des que va sortir a la llum el calendari del campionat de Tercera Divisió. Els motius? Diferents. En primer lloc, és el dia que compleix 30 anys, una xifra especial per a qualsevol persona però en què en el DNI d’un jugador marca la frontera entre el futbolista madur i el veterà, el senyal psicològic que indica més a prop que lluny el moment final. Però a més, aquell dia el Terrassa juga al camp del Peralada, un dels equips pels quals ha passat Arranz al llarg de la seva trajectòria esportiva i el club que més a prop va estar aquest estiu de prendre-li als egarencs el seu preuat golejador. I per si tot això no fos suficient, a la banqueta del conjunt gironí hi seu Albert Carbó, íntim amic del futbolista del Terrassa.
“Quan va sortir el calendari, el partit assenyalat era aquest”, admet el futbolista nascut a Figueres. “En primer lloc perquè és el dia del meu trentè aniversari i segurament vindran amics i familiars. Normalment els meus amics no em poden venir a veure mai i aquest és un motiu perquè vinguin aquesta setmana. A més, jugues contra un exequip, l’entrenador és un dels meus millors amics i l’estiu passat em van voler. Això fa que sigui un dels partits més importants emocionalment de tot l’any.”
El possible retorn
El golejador del Terrassa FC va jugar una temporada i mitja al Peralada. a la 2010-11, a Primera Catalana, i va marcar la respectable xifra de 18 gols amb aquest equip. Al següent exercici va defensar les samarretes del Peralada i també del Palamós.
Sergi Arranz és de Figueres. I aquest era un dels aspectes que va utilitzar com argument el Peralada per intentar aconseguir el seu fitxatge aquest estiu. Es tractava que tornés a Figueres i, conseqüentment, s’obrís les portes del Peralada. “La nostra amistat va començar quan jugava al Peralada, a Primera Catalana, i vam coincidir a la plantilla amb Eduardo Vílchez com a entrenador”, explica Arranz sobre l’entrenador del Peralada. “Hem mantingut l’amistat, comentem situacions personals i de futbol, i quan va agafar l’equip aquest estiu em va proposar des del primer minut si podia fer l’esforç de tornar a Figueres i jugar a Peralada. Però per diferents motius no va poder ser.”
Arranz admet que les dues úniques opcions que va valorar durant aquell període, malgrat l’interès d’altres clubs, van ser les de Peralada i Terrassa. “Sabia que el Terrassa és un club molt gran i amb un gran potencial, però també em feia gràcia ser entrenat per un amic meu. Al final, em va decidir la feina”, argumenta. “He començat un projecte professional molt important a Barcelona que no podia deixar passar. Futbolísticament sempre penses a tornar a casa, però Terrassa era una opció important que m’havia anat molt bé el primer any.”
Un equip perillós
Aquesta setmana ha parlat també de futbol amb l’Albert Carbó. “Ho fem sense picar-nos, sense maldat”, diu. Carbó sap que Arranz és el gran perill del Terrassa i Arranz sap que el Peralada serà un adversari difícil a casa. “És un equip que practica un dels millors futbols de la categoria. Està molt treballat i el seu camp és molt complicat de puntuar. Imposen el seu joc, arriben molt a l’àrea, tenen molt la pilota i si a nosaltres ens falta la pilota, com ens agrada, patirem.”
El jugador terrassista afegeix que l’equip ha de fer un pas endavant i començar a guanyar partits fora de casa, on només ho ha fet en el camp del Cerdanyola. “Després de la victòria contra l’Igualada ens hem de creure que som capaços de guanyar a fora també. A Tercera Divisió els errors es paguen molt cars i ens hem de posar la granota de treball per obtenir els tres punts. A fora cal ser pràctics i verticals per tenir més opcions de gol, com va passar a la Pobla.”
Sergi Arranz no acostuma a fallar amb la seva cita amb el gol. Ha fet 8 dels 23 que ha marcat l’equips fins ara. “Un equip no és només un o dos jugadors. Els números personals s’han de mirar quan s’acabi la temporada”, diu. Al campionat, només Jordi Cano, de l’Europa, el supera amb 11 gols. En tot cas, les seves metes son col·lectives. “No és important ser el màxim golejador. Si perds per 5 a 1 i fas un gol no et serveix de res”.
