La victòria aconseguida pel Terrassa FC el passat diumenge contra l’Igualada ha confirmat l’extraordinària trajectòria dels egarencs al Camp Olímpic, el seu principal aval aquesta temporada. El conjunt de Xevi Molist ha guanyat els 6 partits que ha jugat com a local, sumant 18 punts al que se sumen els tres de l’encontre no jugat contra el Reus i que comptabilitzen com a un triomf per 3 a 0. Cap equip del grup signa un ple de punts com a local, ja que després dels 21 del Terrassa se situa l’Europa i el Granollers amb 18 i completen el “top 5” en aquest apartat Pobla de Mafumet amb 17 punts i L’Hospitalet amb 16.
El balanç dels egarencs és excel·lent en tots els seus apartats quan es refereix a la seva actuació a l’estadi. Ha marcat 19 gols en sis partits, la quarta millor marca del campionat. I només n’ha rebut 3, el tercer millor registre del grup. Tot això configura un brillant full de serveis que sustenta l’equip en la zona alta de la classificació a l’espera de millorar els resultats en les sortides per fer el pas definitiu cap a la lluita pel títol.
Per entendre la importància d’aquesta extraordinària ratxa a casa, cal posar-la en context històric. Des de la temporada 65-66, fa 54 anys, el Terrassa FC no sumava sis victòries seguides a casa en un inici de campionat. A part d’aquest exercici, només en dues oportunitats anteriors s’havia equilibrat el registre. Únicament en quatre oportunitats en tota la història del club s’ha superat aquesta marca.
A la temporada 65-66, el Terrassa va batre de forma consecutiva a Granollers (2-0), Júpiter (1-0), Reus (4-0), Sant Andreu (2-1), Figueres (1-0) i Sants (1-0). Un empat a zero contra el Vilanova al setè partit a casa va trencar la bona ratxa.
Equilibri superlatiu
La darrera jornada ha confirmat l’extraordinari equilibri que es viu al grup cinquè de la Tercera Divisió. Amb l’Hospitalet assentat al lideratge amb una renda de cinc punts, la igualtat per darrere és espectacular. Granollers, Terrassa i Pobla de Mafumet ocupen les altres tres places de “play off” empatats a punts. Tenen a dos punts de distància el Sant Andreu i a tres l’Europa i el Vilafranca. Una derrota, per tant, no només pot descavalcar de la zona de promoció als equips que hi són, sinó fer-los caure a la setena posició.
Malgrat que encara no s’ha arribat ni a la meitat de la Lliga, el campionat està més obert que mai com demostra el fet que entre el segon classificat i l’onzè només hi ha sis punts de distància.
