La golejada més important aconseguida aquesta temporada per al Terrassa FC, va confirmar, ara sí, una línia creixent en el futbol de l’equip de Xevi Molist. Sostingut fins ara més pels resultats (immillorables a casa, discrets a fora) que pel bon futbol, el notable partit dels egarencs va donar continuïtat a les bones prestacions ofertes una setmana abans a la Pobla de Mafumet. Si fins ara l’embolcall dels bons marcadors era discutible, la millora en aquest sentit resulta esperançadora. A més, la principal virtut del Terrassa contra l’Igualada va ser la seva capacitat de donar resposta a cada exigència que li demanava el partit. Va reaccionar de forma esplèndida al 0 a 1 aconseguit pels visitants en el primer quart d’hora, es va treure la son de les orelles a temps, va remuntar amb tres gols en set minuts i es va saber sacrificar quan al minut 56 va ser expulsar Galeano, per doble amonestació, i va tocar interpretar un altre tipus de futbol.
Inici dolent
Perquè malgrat les advertències en relació amb el bon futbol d’un Igualada que va sortir del Camp Olímpic com a cuer, el Terrassa va aparèixer al terreny de joc amb una marxa menys del desitjable. És cert que els locals van generar dues situacions de perill en accions a pilota aturada (Coro va llençar una falta que entre el porter i el travesser van evitar que acabés en gol), però ni la seva intensitat, ni la seva velocitat a l’hora de fer circular la pilota eren les desitjades. L’Igualada fins i tot li va discutir la possessió i en el minut 13 es va avançar al marcador. En un partit en què eren baixa els dos centrals titulars (Pelegrín i Joel, el primer per sanció, el segon per lesió), els visitants van trobar un forat just pel mig de la defensa perquè Nil afusellés Ortega per marcar el 0 a 1.
L’acostumada debilitat del Terrassa amb els dèbils obria un període de preocupació arran d’aquest gol i de la gosadia futbolística d’un Igualada desacomplexat, allunyat dels cànons defensius que arrosseguen altres equips de la zona baixa de la classificació. Però a poc a poc, el Terrassa es va anar trobant amb la pilota, va donar més velocitat al seu futbol i va arraconar el seu rival a la seva àrea, on se sent menys segur. Albert, porter visitant, va evitar l’empat amb dues formidables aturades a dues rematades de Jaume Pascual, brillant en tot excepte en la finalització.
El Terrassa va abatre la resistència igualadina en el minut 34 en una acció a pilota aturada. Coro va llançar un córner de forma magnífica i Àlex Fernández, més golejador aquesta temporada que mai, va rematar de cap al fons de la porteria d’Albert. Aquest gol va encendre la metxa emocional d’un Terrassa que es va llençar al coll de l’Igualada, ara dubitatiu del que calia fer. Només un minut després, va arribar el 2 a 1. Lucas Viña, que va completar un partit extraordinari, va posar una centrada al cor de l’àrea que Sergi Arranz va rematar de forma magnífica al fons de la xarxa. I en ple festival egarenc, a tres minuts del descans, Lucas Viña, una altra vegada, es va recórrer mig camp per posar una pilota en profunditat a Coro que el jugador local va transformar en el 3 a 1 amb una rematada impecable.
El Terrassa va sentir l’olor de la golejada i va sortir al segon temps decidit a signar un resultat per al record. En dos minuts va generar dues situacions clares de gol, la primera d’Arranz que va rebutjar el porter amb els peus, i la segona en una acció de Kilian.
Amb un jugador menys
Però l’escenari va canviar radicalment al minut 56. L’àrbitre va expulsar Galeano per doble amonestació i els egarencs van afrontar gran part del segon temps en inferioritat. Era el moment d’adaptar el vestit a un altre tipus de partit, més exigent defensivament i de menys protagonisme amb la pilota. Molist va donar entrada primer a Kevin i després a Genís per potenciar la capacitat de treball i reforçar la defensa, amb cinc components en bona part del segon temps. L’Igualada va disposar de la pilota durant molts minuts, però la seva capacitat ofensiva va estar ben controlada pel Terrassa. Joel va llençar una bona falta al minut 64 i Ortega va aturar dues rematades consecutives de Nil i Martí al 65. I fins al 81 no es va repetir una nova situació de perill, en aquesta ocasió a càrrec de Pedro que va rematar ajustat al pal.
L’aparició de Domi en el tram final va donar al Terrassa més capacitat al contraatac. El davanter va disposar de dues oportunitats de gol que no va transformar. Al minut 92, en canvi, trobar el premi a la seva insistència i va marcar el seu primer gol de la temporada. Ortega va treure una bona sacada de porteria, Lucas Viña, present en tres dels quatre gols, va pentinar amb el cap i Domi va culminar l’acció.
La fitxa
TERRASSA FC. Ortega, Èric Ruiz, Carlos, Yayá, Lucas Viña, Galeano, Àlex Fernández, Coro, Jaume Pascual, Sergi Arranz i Kilian. Kevin va substituir Coro en el minut 66; Genís, Sergi Arranz en el 71; i Domi, Kilian en el 81.
CF IGUALADA. Albert, Marc, Nil, Bernat, Pedro, Joel, Èric, Gulias, Grifell, Franco i Òscar. Martí va substituir Èric en el minut 48; Goran, Òscar en el 61; i Triguero, Marc, en el 81.
Àrbitre. Edwar Miguel Gonzales Moreno. Va amonestar Lucas Viña, Coro i Domi, del Terrassa; Albert, Bernat, Pedro i Joel, de l’Igualada. Va expulsar Galeano al minut 56 per doble amonestació.
Gols. 0-1, minut 13, Nil; 1-1, minut 35, Àlex Fernández; 2-1, minut 36, Arranz; 3-1, minut 42, Arranz; 4-1, minut 90, Domi.
Públic. 750 espectadors.
