A foc lent. A poc a poc, però amb les idees clares. Teixir un camí d’èxit, de victòries i alegries no és fàcil, i menys si la paciència, les preses i la necessitat estrenyen més que la tranquil·litat, els mètodes i les idees positives. Cinc partits, dues victòries i tres derrotes. Sobre el paper no és el balanç somiat per un equip cridat a ser ambiciós, però és igual de cert aquest fet com el que cada setmana que passa es veuen més detalls, més coses que fan creure i pensar que la línia és la correcta i el camí, l’adequat.
Contra el Sant Feliu, mateix mètode: calma, paciència i resolució final amb potència, com un animal amb ganes de menjar-se el món. Cada gol, una celebració, cada acció defensiva positiva, un somriure i una alegria pròpia d’algú que aspira a molt més, però que sap que la felicitat, ara, resideix en les petites coses. Algú que sap que les temporades es decideixen a partir del mes d’abril i els partits s’acostumen a guanyar a les segones parts.
Amb el trio Ortiz-Letión-Peña com a arma principal, el CN Terrassa va ser capaç de ‘sobreviure’ a un bon inici visitant. 0-1 inicial, ben replicat per dos gols de Bea Ortz, primer de penal i un de Paula Leitón després, fent mal, com sempre des de la boia. Les visitants, però, dures, conscients que, probablement les seves oportunitats demanaven signar un gran inici, no ho van posar gens fàcil. Empat a dos gràcies a un gran gol de Mireia Bargalló. Però diuen que l’experiència és un gran i el talent una virtut. Quan sumes les dues, i a més, les multipliques, surt un gol de Pili Peña, prèvia assistència d’Ortiz a l’últim segon del primer quart: 3 a 2.
Un avantatge, mínim, que es va reproduir al segon parcial, amb el mateix recorregut. Al descans, victòria 6 a 4, tranquil·la, però insuficient per gestionar amb pasivitat la segona part.
talent al servei de l’equip
I en aquest context, en aquesta pel·lícula, les previsions sempre són errònies, i va ser precisament al tercer quart quan l’efervescència va endollar-se i el partit es va trencar del tot. Intercanvi de gols per començar, Leitón a una banda i Vesperinas de penal a l’altra: 8 a 5. I aquí, parcial demolidor de 9 a 1. Sense pietat, amb tot i per tot. Un parcial iniciat per Elia Montoya i Martina Cardona, que la primera culminava amb un gran gol després que Cardona la deixés pràcticament sola. A continuació, recuperació, contraatac de Bea Ortiz i gol de Panicello: 10 a 5 i només vuit minuts per jugar.
En aquests últims vuit minuts, mateix guió. Talent desbocat al servei d’un col·lectiu entregat a una idea. En poc més de tres minuts, gols de Marta Samper, Bea Ortiz i Pili Peña, per deixar sentenciat el partit i anul·lar l’efecte del gol visitant obra de Claudia Moreno.
Amb 13 a 6, Júlia Rodríguez primer, i Martina Cardona després, van acabar d’arrodonir una tarda completa, amb golejada a un rival a priori complicat, sumant així la segona victòria de la temporada, sis punts a la Lliga i augmentant la sensació d’equip a l’alça amb aspiracions i idees molt clares. En definitiva, una tarda per ser optimista.
CN TERRASSA, 15
Domene, Peña (2), Panicello (1), Ortiz (4), Cantero, Cardona (1) i Leitón (2), equip inicial, Tamayo, Rodríguez (1), Montoya (1), Cuenda, Samper (1) i Doménech (2).
CN SANT FELIU, 6
López, Vesperinas (1), Bargalló (1), Goset, Roca (2), Abellán i Maldonado, equip inicial, Lorca, Marcos, Moreno (2), Eldredge, Laia García i Aitana García.
Àrbitres. Apolonia Baños i Josep Maria Castellà.
Parcials. 3-2, 3-2, 4-1, 5-1.
