Francesc Manchado va ser anunciat com a president del San Cristóbal ara fa una setmana. Substitueix en el càrrec Miguel Ángel Moreno, amb qui ocupava la vicepresidència en la seva junta directiva. Mantenir una línia d’actuació continuista és el seu propòsit.
Com estan sent aquests primers dies a la presidència del San Cristóbal?
La veritat és que amb molta tranquil·litat. El fet de formar ja part de la directiva i ser membre de l’equip de Miguel Ángel Moreno ha ajudat en aquest sentit. La diferència és que ara les decisions les has de prendre tu i fins ara era Miguel Ángel qui ho feia. Per sort tinc una junta directiva magnifica per treballar com un equip.
Provoca vertigen substituir un president que deixa tanta petjada com Miguel Ángel Moreno?
Ara miro al passat i el fet de ser el president d’aquest club em fa sentir molt orgullós. Pensi que jo sóc seguidor del San Cristóbal des de nen i que he vist passar presidents tant significatius com Ros o Ramos, gent molt emblemàtica. I ara estic ocupant aquest càrrec. Mai haguera pensat que seria president d’aquest club. Miguel Ángel Moreno ha estat un gran president, capaç de veure els problemes des de diferents àmbits. Això li servirà molt en la seva nova tasca com a regidor. Hi ha qui pensa que amb ell a l’Ajuntament el San Cristóbal tindrà molts beneficis, però qui el coneix sap que no serà així. Ha marcat una línia molt exigent de gestió al San Cristóbal i ser el seu relleu és un repte.
Vostè va dir des del primer moment que volia seguir la seva línia d’actuació.
Ja fa anys que treballem en una direcció i els resultats han estat bons. Per tant, no volem canviar.
Quin San Cristóbal es troba?
Els fonaments són estables i forts per començar a fer coses encara més importants. Teníem unes mancances en el nostre futbol base que estem solucionant. La feina en aquesta parcel·la està donant fruits. Al primer equip els resultats són visibles, amb un entrenador de molt nivell i jugadors compromesos. Som coherents amb els nostres recursos i no aspirem a allò que ens és impossible. No enganyaré mai a ningú. El que podem oferir als jugadors és un aparador en una categoria molt atractiva i ajudar a fer realitat els seus somnis als més joves.
Em parla d’una recuperació de múscul en el futbol base del club. Ara ja diferenciat del Jabac.
L’acord de col·laboració entre els dos clubs es va fer amb les millors intencions. Però es van veure diferències entre les dues parts, encara que mantenim molt bona relació. Tant és així que el seu juvenil és filial del San Cristóbal. Aquest és un bon vincle, perquè donem una sortida als juvenils del Jabac d’entrenar amb el primer equip durant la temporada i tenir la possibilitat de jugar al San Cristóbal l’any següent. Però en el que es refereix al futbol base, nosaltres hem de mirar pels nostres interessos. Cal guanyar categories i qualitat de cara al futur.
Ha canviat, doncs, aquesta relació.
Sí clar, ara se centra en el juvenil. Cadascú té la seva línia de treball independent, però el president del Jabac, Carles Mota, és directiu nostre i la relació és molt bona. El que es va pensar fer en un moment no va sortir del tot bé. Nosaltres vam perdre en quantitat de jugadors i ara ens estem refent. Però sempre és bo sumar esforços com estem fent en alguns aspectes. Jo sóc un defensor de Terrassa en tots els sentits i cal que anem agafats de la mà per créixer. Que els jugadors que surtin del Jabac tinguin la possibilitat de jugar a Tercera Divisió és un al·licient.
Miguel Ángel Moreno va dir en el dia del seu comiat que el dèficit s’havia reduït de 160.000 euros a 40.000 durant el seu mandat. La salut econòmica del club és bona en aquests moments?
El dèficit que tenim ara és assumible. En tres o quatre anys estarà liquidat, no representa cap problema.
Quin és el grau de connexió social amb el barri?
La realitat actual és que en el barri existeix un percentatge molt elevat de població immigrada. I amb un nivell econòmic mig-baix. Algunes famílies tenen veritables problemes per poder pagar la quota del futbol base, encara que en els darrers anys s’ha reduït. El San Cristóbal ha de fer una feina d’integració d’aquests nens i els hem d’ajudar perquè puguin fer esport i ser feliços. En aquest sentit, penso que el San Cristóbal està treballant molt bé. Tenim persones amb cultures molt diverses al barri i això implica esforços per part de tots amb polítiques integradores. L’esport és la principal eina d’integració que existeix.
El San Cristóbal està ubicat al costat d’un dels principals centres comercials de la ciutat i, en canvi, els acords de patrocini o publicitat semblen escassos. Per no tenir, no tenen ni patrocinador a la samarreta del primer equip.
El màxim que tenim és la clàssica tanca que te la fan els amics per compromís, per ajudar. Hem tingut empreses que han volgut anunciar-se a la samarreta, però volem algú que estigui il·lusionat amb el nostre projecte i que cregui en ell. Quan hem mirat cap a empreses importants no hem tingut bona resposta. En tot cas, és un dels temes que m’he proposat resoldre aviat.
Han d’ampliar fronteres, ser més l’equip de tot un sector i no només d’un barri?
Terrassa té molts equips de futbol i cadascú és de l’equip del seu barri. I el San Cristóbal ha estat l’equip de la gent més propera. Jo sempre he dit que voldria al Terrassa el més amunt possible, a Segona Divisió si es pogués. Nosaltres, sent el segon equip de la ciutat, sortiríem guanyant.
I això com s’articula?
Terrassa té molts jugadors i el que m’agradaria és que el Terrassa tingués un equip de gent de la ciutat, els millors de Terrassa. I per nosaltres seria un orgull que jugadors nostres anessin al Terrassa. L’escenari ideal seria amb ells en una categoria superior, perquè ara quan et toquen un jugador et molesta esportivament, ja que som rivals a la mateixa categoria.
El primer equip té recorregut per consolidar-se a Tercera?
Penso que la nostra mentalitat, la de tots els que formem el club, ha de ser que ja som un equip de Tercera. Un s’ha de creure les coses per donar el màxim rendiment. A la plantilla, per exemple, existeix aquesta mentalitat perquè l’entrenador l’ha traslladat als jugadors. Aspirem a consolidar-nos com a un equip que estigui sempre en zones tranquil·les.
Al San Cristóbal, i a altres clubs de la ciutat, els arribarà en breus el problema del canvi de la gespa dels seus camps. Com ho veuen vostès?
Som dels primers equips que van tenir gespa artificial. Sabem que s’haurà de canviar, igual que altres clubs. Caldrà veure si l’ajuntament pot fer front, perquè el problema és seriós. La forma en què s’haurà de pagar aquesta inversió caldrà parlar-la. Però venen anys de canvi.
En quin sentit?
Penso que tot tendirà a reduir-se i a ajuntar-se. Hi ha moltes despeses i cal minimitzar-les.
