El camí al futbol d’elit no és ni uniforme ni senzill. I deixa molts somnis frustrats de nens i joves que veuen trencades les seves aspiracions pels obstacles i les dificultats que van apareixent en un trajecte que només supera una minoria. El terrassenc Mika Mármol Medina, que el passat 2 de juliol va complir 18 anys, és un exemple de supervivència futbolística en un escenari en què no tot han estat moments feliços. El cap de setmana passat va pujar el penúltim esglaó de l’escala, en debutar al Barça “B” en el partit que va enfrontar els blaugranes contra l’Oriola a l’Estadi Johan Cruyff. Jugador encara del juvenil “A” del FC Barcelona, la seva prometedora realitat amaga moments en els quals només una fortalesa emocional potent sobreviu al trencament momentani de somnis d’infantesa.
Perquè Mika Mármol, defensa esquerrà que normalment actua en la posició de lateral però que també pot fer-ho com a central, no és la primera vegada que defensa la samarreta del FC Barcelona. Després d’enamorar-se del futbol en els seus estius infantils al càmping de Creixell on estiuejava amb la seva família, veïns del barri del Poble Nou de Terrassa, va començar a jugar a la Unió de Futbol Base Jabac i Terrassa quan només tenia cinc anys. I des de Les Palmeres va marxar a l’escola del FC Barcelona on després d’un any d’aprenentatge va passar a jugar al prebenjamí blaugrana. El Barça no havia tingut, fins aleshores, equips en aquesta categoria i Mika Mármol va ser un dels integrants d’aquella formació en què va coincidir amb Guille Amor, ara al Leeds, Julián Mahicas, jugador actualment de l’Espanyol, o del seu company ara al juvenil del Barça Adrià Altimira.
Llums i ombres
Va gaudir durant quatre anys de l’univers idíl·lic del FC Barcelona, dos en el prebenjamí i dos més al benjamí. Però va ser en acabar aquesta etapa quan va haver de mirar de cara al primer entrebanc de la seva curta vida. El Barça va prescindir d’ell i lluny de rendir-se va tornar a Terrassa, al Jabac, per agafar un nou impuls. Malgrat ser primer any d’aleví, es va integrar a l’equip “A” d’aquesta categoria i va signar una temporada excel·lent, destacant com a millor jugador en el torneig de Vila-real. Un altre dels millors clubs del futbol formatiu català, la Damm, es va interessar per al seu fitxatge i va marxar en direcció a Barcelona.
A la Damm va jugar quatre temporades. Una d’aleví, dues en categoria infantil i el seu primer any com a cadet. Fins que en aquest punt va rebre una nova bufetada i es va veure tallat de la plantilla del Divisió d’Honor. El camí de la recuperació va passar novament pel Jabac, el club on ha anat reconstruint les seves il·lusions i recuperant les millors sensacions a cada patacada rebuda. Sense plaça al cadet “A” del Jabac de Divisió d’Honor, no va tenir inconvenient en jugar a Preferent amb el cadet “B” mentre entrenava de forma regular amb el juvenil de Lliga Nacional. Els qui el coneixen més destaquen la seva fortalesa mental per superar aquesta fase, la seguretat en si mateix i la capacitat per no enfonsar-se. “No li va importar anar al cadet “B” del Jabac per seguir jugant, on tenia els seus amics”, expliquen.
I és en el seu primer any com a juvenil, també al Jabac, quan comença a pujar esglaons a tota velocitat, cremant etapes de forma fulgurant. Integrat al juvenil “B” d’inici en el club terrassenc, passa després al de Lliga Nacional per completar un exercici magnífic. Tant és així, que el seu nom ja corre per les agendes de diferents secretaries tècniques. Depor, Atlético de Madrid i Girona s’interessen pel seu fitxatge i, de fet, l’acord amb el club gironí estava ja resolt quan va aparèixer en escena el FC Barcelona. El mateix club que el va tallar en edat benjamí, volia, de nou, alimentar els seus somnis d’adolescent. La trucada de Guillermo Amor en nom del Barça li va arribar al seu pare tres dies abans de la data acordada per signar amb el Girona. I davant l’escenari, les negociacions es van accelerar per tancar el fitxatge pel FC Barcelona. Així es van obrir, de nou, les portes que en el seu dia es van tancar sense acabar amb la seva passió pel futbol.
La temporada passada, la seva segona en edat juvenil, la va començar en el “B” del FC Barcelona de Lliga Nacional. Però les seves magnífiques actuacions el van portar aviat al juvenil “A” barcelonista, amb qui va disputar la Youth League. Aquest any afronta la seva darrera campanya com a juvenil i ja li ha arribat la possibilitat de debutar amb el Barça “B”. Va ser a la darrera jornada contra l’Oriola, partit en què les baixes de jugadors com Cuenca, que estava amb la selecció sub-21, o Araujo, sancionat, li van obrir les portes de la convocatòria. A deu minuts del final, va fer el seu debut a Segona “B” rellevant Óscar Mingueza, amb problemes físics.
Quan Francisco Javier García Pimienta, entrenador del Barça “B”, el va cridar per sortir al terreny de joc, els nervis de l’estómac li van indicar que aquell no era un dia qualsevol.
El debut
“Quan l’entrenador em va cridar estava una mica nerviós. Però després, al camp, em vaig oblidar de tot”, va explicar després del partit. “M’he sentit molt bé i tothom m’ha ajudat.” Futbolista ràpid, amb bon tracte de pilota, segur en les tasques defensives i polivalent, escull Jordi Alba i Lenglet com els seus referents al primer equip del Barça. Al club blaugrana s’observa amb molt interès la seva evolució i hi ha qui el veu com a un dels centrals a tenir en compte en un futur a mitjà termini.
Mika viu centrat en el futbol. “És la seva vida”, diuen des de la seva família. Sap que en un any la vida li ha canviat, que s’ha acostat al somni que semblava haver-se trencat, però no es distreu del treball diari, i sap que el juvenil del Barça és el seu equip malgrat la seva aparició al Barça “B” aquesta setmana. Malgrat que probablement no serà la darrera, el filial és l’objectiu de la temporada vinent. El 30 de juny acaba contracte, però és previsible que aviat la relació s’ampliï per assegurar la continuïtat al Barça d’un dels defenses més prometedors, forjat a base d’esforç i superació.
