La nedadora terrassenca Sarai Gascón ha obtingut al Japó tres medalles d’or en l’Open Internacional de Yokohama, una prova internacional que ha tingut lloc després del Mundial de natació adaptada en el qual Gascón va sumar quatre podis. A menys d’un any pels Jocs Paralímpics, Sarai Gascón es manté com una de les grans estrelles de la natació adaptada a Espanya i al Món.
Quina valoració fa de la seva participació en el Campionat del Món?
Estic molt contenta. Aquest any m’ha costat trobar la motivació que tenia abans, perquè porto entrenant des dels nou anys i això significa que ja són 18 anys de la meva vida. L’any dels Jocs Paralímpics de Rio de Janeiro va ser molt intens i dur i després de tants anys dedicant-me gairebé de forma exclusiva a la natació, no és senzill. Ara que em vaig fent gran també tinc ganes de fer altres coses que amb l’esport m’és impossible.
Quatre podis a Londres. Això significa un equilibri en el seu programa de participació. S’ha sorprès en alguna d’aquestes proves?
Aquest Mundial de Londres ha estat un campionat molt difícil, ja que estem en any preparalímpic i tots els països es jugaven una part important de les places pels Jocs de l’any vinent a Tòquio, donat que les altres van per rànquing. A més, el Comitè Paralímpic Internacional ha canviat els criteris de classificacions i nedadores que durant anys estaven a una categoria amb menys discapacitat (S10) ara neden a la meva (S9), com per exemple Sophie Pascoe. Així i tot sabia que estava preparadíssima per fer una bona actuació. Encara que sabia que era molt difícil pujar al podi, també era conscient que havia entrenat millor que mai. Per tant, cada vegada que em llençava a la piscina, com sempre, ho donava tot. En tot cas, és cert que el resultat final m’ha sorprès perquè mai havia guanyat quatre medalles en un Mundial. I, a més, ho he fet amb unes marques molt bones. Les meves rivals m’ho han posat molt difícil, com demostra el fet que per poques centèsimes podria no haver pujat al podi en totes les ocasions. Per exemple, en el cas del 100 papallona, la diferència entre la segona i la cinquena era mínima. Estic molt contenta per les medalles de plata en 100 lliures i 200 estils, i els bronzes en 50 lliures i 4×100 estils. Aquesta darrera medalla de relleus ens va sorprendre a les quatre integrants, ja que mai havien guanyat una medalla en un campionat del món per relleus, però teníem un molt bon equip.
Amb els Jocs Paralímpics ja en l’horitzó, aquests resultats suposen un al·licient personal?
Naturalment és així, però els Jocs ja són un gran al·licient per si sols. És la cita més important per a qualsevol esportista, per a la qual podré classificar-me a partir de febrer tot i personalment haver guanyat una plaça per l’equip espanyol a l’haver quedat en segona posició.
Aquest any ha competit com a nedadora independent, després de la seva sortida del CN Terrassa. I ha hagut de pagar de la seva butxaca algunes despeses en la seva preparació.
Igual que en els darrers tres anys segueixo entrenant amb Miguel Vázquez. És cert que d’ençà que me’n vaig anar a entrenar fora del club ha estat complicat trobar instal·lacions, sobretot piscines de 50 metres on pogués entrenar amb ell. Per tant, la millor opció que tenia era entrenar al CAR de Sant Cugat. Allà només pot haver-hi un grup d’entrenament paralímpic, i si volia entrenar fora d’aquest grup, havia de pagar jo el carrer per nedar. L’únic ajut que he tingut per part de la Federació Espanyola de Discapacitats Físics ha estat que ells em fan la reserva i d’aquesta manera el CAR li ofereix el 50% de descompte, però segueixo pagant 300 euros al mes.
És complicat viure i treballar fora d’un club, en aquest cas del CN Terrassa?
La veritat és que han estat uns anys durs perquè no entenc com avui en dia encara hi ha aquestes desigualtats i en el teu entorn proper, com ha estat el de l’esport pel qual jo he donat la vida, encara moltes persones no et valoren igual pel fet de tenir una discapacitat. Però tinc molt clar que el problema el tenen ells, ningú m’ha de valorar per saber la importància de tot el que he aconseguit mitjançant l’esforç i la constància de tants anys. M’alegro d’haver aportat el meu granet de sorra per donar visibilitat a tantes injustícies que ens trobem i que no hagueren d’existir si hi hagués igualtat, respecte i educació.
Veu propera la seva retirada? Tòquio podria ser el punt final?
De moment el meu objectiu és participar en els meus quarts Jocs Paralímpics. Després ja veure si tinc les ganes i la motivació per seguir, tot i que també tinc ambicions i expectatives fora de l’esport.
