Esports

El Terrassa no troba una línia regular 

El futbol del Terrassa es continua debatent entre el que vol ser i el que ofereix en el terreny de joc. Les seves bones intencions, de moment, topen amb una irregularitat insistent en el terreny de joc, on les oscil·lacions entre fases d’esperança i moments irritants continuen sent habituals. Diumenge, a Vilassar de Mar, el Terrassa va continuar instal·lat en aquest tobogan ja repetitiu en el qual és capaç de mostrar brots esperançadors de joc amb signes de dubtes que fan que els seus partits pengin d’un fil fins al darrer moment. En aquesta oportunitat, el desenllaç hauria pogut canviar en el tram final cap a qualsevol costat. Perquè el Vilassar, més insistent que els egarencs a la segona part, hagués pogut guanyar el partit al minut 82 amb un xut de Carlos Cano que va anar a parar al pal, i el Terrassa també hagués pogut decantar la balança del seu costat si l’àrbitre no hi hagués anul·lat, de forma injusta, un gol d’Arranz al 87 per un fora de joc que no es va produir.

Però el discurs general del partit del Terrassa FC evidencia que aquest equip encara té un munt de temes a resoldre. Un d’ells és el gol. Només ha marcat un en els tres darrers partits. Millorat en la faceta defensiva (fa 225 minuts que no encaixa cap gol), la porteria contrària se li està fent petita. Tampoc troba regularitat en el temps, perd el llibre d’estil en les segones parts i és vulnerable quan es distancia de la pilota. Fora de casa la seva efectivitat baixa, com indiquen els dos punts aconseguits de nou possibles.

Dibuix definit
El que si sembla consolidada cada dia més, és la idea de jugar, de forma preferent, amb un sistema de tres centrals i dos carrilers. Xevi Molist ha introduït en els darrers partits alguna modificació en aquest sentit, deixant Galeano com a únic pivot, acompanyat de dos interiors com Kevin i Coro. A Vilassar de Mar va repetir el mateix onze titular de la jornada anterior, amb l’única variació d’Adrià Prado en lloc del sancionat Yayá. L’ex del San Cristóbal va completar un molt bon partit, convertit en una de les millors eines ofensives del seu equip.

Aquesta disposició tàctica va donar un bon resultat mentre l’equip va portar la iniciativa. El nivell de pressió del Terrassa li va permetre recuperar la pilota amb rapidesa i marcar el temps del partit en el primer temps. Les incorporacions de Lucas Viña i d’Adrià Prado pels carrils i el protagonisme d’un hiperactiu Jaume Pascual en atac, van generar situacions ofensives d’interès i el bon sentit coral de l’equip va deixar el Vilassar sense opcions ofensives. De fet, els locals, amb els ex terrassistes Borges i Raúl Torres, només van xutar contra la porteria d’Ortega un cop, al minut 6, i el porter egarenc va atrapar amb seguretat un xut amb molta potència a càrrec de Sergio Mendoza.

Però aquests bons senyals col·lectius del Terrassa no es van reflectir en el marcador. Els egarencs van tenir oportunitats per marcar, però van estar desencertats en aquesta faceta. Ja al minut 8 el porter local Montiel va rebutjar una bona rematada de Coro a centrada de Lucas Viña. I al 10, Arranz va disposar d’una pilota interessant després d’un córner, però la seva rematada en semi errada no va trobar el destí desitjat. Quan el Terrassa va deixar d’insistir de forma permanent pels costats, passat el primer quart d’hora, les oportunitats de gol van ser menys. En el minut 37 es va donar l’ocasió més clara pels egarencs, en una pilota a l’àrea que Borges va treure del cap d’Arranz quan el davanter terrassista estava disposat a marcar.

El partit va fer un tomb a la segona part. El Terrassa no va pressionar amb el mateix encert, va recular uns metres i va perdre el contacte amb la pilota. El Vilassar, en canvi, va fer una passada endavant i va empènyer els egarencs al seu camp. Molist va posar en el camp Àlex Fernández per Genís i va variar el dibuix a un 4-2-3-1. Però la dinàmica del joc no va canviar. Un xut de Kevin per sobre de la porteria local al minut 70 va ser l’única acció amb intenció de gol. En canvi, conforme passaven els minuts, el Vilassar s’acostava més a la porteria d’Ortega. Al minut 79, una acció embolicada a l’àrea va acabar amb una rematada al pal de Varese. I al 82, Carlos Cano va estar molt a prop del gol en un gran xut que també es va estavellar al pal de la porteria.

El Terrassa va despertar al final. Al minut 87 l’àrbitre va anul·lar un gol a Arranz, que va rematar de cap de forma impecable una centrada de Galeano, i al 91 Jaume va provar amb un xut que es va enverinar després de tocar el peu d’un defensa, obligant Montiel a fer una gran intervenció.

El partit del proper diumenge contra el Figueres serà l’últim de Jordi Martínez a la banqueta del Terrassa FC, on ha desenvolupat la tasca de segon entrenador. Serà substituït per Ferran Costa, que l’any passat entrenava el juvenil del Gimnàstic de Manresa. Jordi Martínez deixa el Terrassa FC per una incompatibilitat d’horaris entre la seva feina professional i la seva dedicació al primer equip del Terrassa FC.

La fitxa

UE VILSSAR DE MAR. Montiel, Varese, Canelada, Fran Fuentes, Borges, Edu Domingo, Víctor Granero, Sergio Mendoza, Soufiane, Raúl Torres i Ali El Harrak. Xavi Pluvins va substituir Sergio Mendoza el minut 46; Carlos Cano, Raúl Torres al 59; i Javi Escvala, Ali El Harrak, al 77.

TERRASSA FC. Ortega, Carlos, Pelegrín, Genís, Adrià Prado, Lucas Viña, Galeano, Kevin, Coro, Jaume i Arranz. Àlex Fernández va substituir Genís al minut 66; Kilian, Coro al 77; i Jordi López, Kevin al 85.

Àrbitre. Carlos Rodríguez. Va amonestar Varese i Sergio Mendoza, del Vilassar; i Carlos, Pelegrín i Jordi Martínez (segon entrenador), del Terrassa FC. Va expulsar Víctor Granero, del Vilassar, al minut 90 per doble amonestació.

Un per un

Ortega. No va haver de fer cap aturada de mèrit. Però va mantenir un bon nivell en accions puntuals.
Carlos. Molt segur en totes les accions. Es consolida com a una peça indispensable a la línia defensiva.
Pelegrín. Millor en la contenció que en la distribució, on no estigué tant encertat com altres dies.
Genís. Correcte en les tasques defensives i amb bona aportació en les ofensives. Va ser el primer canvi.
Adrià Prado. Molt participatiu en atac i amb ganes d’aprofitar la seva oportunitat. Dels millors de l’equip.
Lucas Viña. Sòlid en la seva demarcació, va participar del joc d’atac en la primera part.
Galeano. Intermitent. Va fer algunes passades magnífiques, com la del gol anul—lat a Arranz, i va tenir moments de poca intervenció.
Kevin. S’atreveix amb més coses i busca el gol a la mínima oportunitat.
Coro. Més que notable a la primera part, on va ser un dels jugadors amb més arribada. Després va perdre notorietat.
Jaume. Excel·lent a la primera part, amb un grau de desequilibri extraordinari. Al darrer minut va poder marcar el gol de la victòria.
Arranz. La lesió al turmell fa que no estigui en plenes condicions físiques. Així i tot va ser el davanter més perillós.
Àlex Fernández. No va poder donar solidesa al centre del camp en un moment delicat del partit.
Kilian. Escassa aportació en un tram de partit de poca intervenció dels davanters.
Jordi López. Va sortir al tram final, sense possibilitats d’aportar gran cosa.
To Top