Les instal·lacions de Can Salas es van inaugurar el dia 25 de maig de l’any 1969, fa ja més de mig segle. Tres mesos abans, el club va iniciar la seva trajectòria dins del hockey femení. El 23 de febrer d’aquell mateix any, el primer equip femení de la història de l’Atlètic Terrassa Hockey Club va disputar el seu primer partit en un dels nous camps de terra de Can Salas. Va empatar amb l’equip de l’escola Sant Benet de Barcelona que dirigia la terrassenca Quima Barba.
Fundat l’any 1952, l’Atlètic va trigar disset anys a disposar de hockey femení. El mes de setembre de l’any 1968 apareixia un discret anunci a la revista del club, el Rusc, i també un cartell a l’antiga seu de l’entitat, al carrer del Vall, on es demanaven noies interessades a aprendre a jugar a hockey. Se les requeria els dimecres al camp de la zona esportiva. I així va començar tot. El gran responsable d’aquell primer equip femení va ser l’exporter internacional Lluís Urzanqui, que havia esdevingut un àrbitre de prestigi. La seva filla Maria Lluïsa i un bon grup de noies d’entre 15 i 16 anys van decidir embrancar-se en aquesta aventura.
Les pioneres
Per primera vegada, les noies van començar a formar part activa del club, de l’esport i de les activitats ciutadanes en general. El món esportiu estava reservat fins llavors als homes. Elles, les divuit noies que van integrar el primer equip femení de l’Atlètic, no sabien en aquell llunyà 1969 que estaven ajudant a canviar la història. Moltes d’elles es retrobaran avui a les vuit del vespre al sopar que ha organitzat l’Atlètic Terrassa per festejar el Cinquantenari del seu hockey femení. D’altres clubs, com el CD Terrassa, competien ja des de feia anys a la Lliga Espanyola. De fet, entre els anys 1958 i 1963, l’equip de Les Pedritxes es va adjudicar sis lligues espanyoles femenines de manera consecutiva.
El primer equip femení de l’entitat de Can Salas el formaven les següents divuit jugadores: Maria Lluïsa Urzanqui, Maria Lluïsa Mampel, Maria Teresa García, Glòria Astals, Carme Mampel, Anna Maria Vilanova, Montse Pujol, Magda Oller, María José Pavón, Cristina Humet, Mercè Corbera, Milores Peremateu, Maria Rosa Bistué, Maria Dolors González, Mercè Peremateu, Elisabeth Sánchez, Montserrat Vilanova i Maria Carme Ballbè.
Una de les integrants d’aquest recordat primer equip és Milores Peremateu, la mare de les olímpiques terrassenques Sílvia i Berta Bonastre. La seva relació amb el hockey va ser breu, ja que s’hi va dedicar dels 15 als 18 anys per passar-se després al tennis, però no ha oblidat en absolut ni aquells inicis ni aquell equip.
“Jo anava a l’escola a la Puríssima i tenia certa relació amb l’Atlètic. Hi anàvem sovint a festes i celebracions. Amb un grup de sis o set companyes ens vam animar a provar de jugar a hockey. Tenis només 15 anys. Fa molt de temps de tot allò, però encara me’n recordo. Tinc gravat a la memòria aquell primer partit amistós que vam jugar contra una escola de Barcelona. Vaig jugar tres anys en aquell equip i després em vaig passar al tennis”, explica. El seu marit, Lluís Miquel Bonastre, sí que va dedicar-se a jugar i entrenar al CD Terrassa. “L’afició al hockey de les meves filles, la Sílvia i la Berta, ve més per la banda d’ell. Jo vaig jugar molt poc, però recordo que en aquells partits ens ho passàvem molt bé. He de dir que gairebé sempre perdíem”, recorda. Els primers anys, amb les actuals instal·lacions de Can Salas acabades d’estrenar, l’equip s’entrenava al camp de l’avinguda de l’Abat Marcet, l’actual Estadi Martí Colomer. Però des del principi jugava els seus partits a Can Salas.
Mercè Corbera, vint anys jugant
Una de les companyes de la mare de la Sílvia i la Berta Bonastre en aquell equip és la Mercè Corbera. Totes dues tenen actualment 66 anys. “Jo estudiava a Cultura Pràctica i vaig arribar a aquell equip a través d’un professor. Recordo que per celebrar la inauguració de Can Salas vam jugar un torneig internacional amb equips francesos i alemanys. La veritat és que fa molta il·lusió que al cap de mig segle es recordi encara aquell equip, que va significar l’inici del hockey femení a Can Salas. Jugàvem per passar-ho bé. Ni ens podíem imaginar que les coses arribarien on han arribat, amb la gran quantitat d’equips femenins que hi ha. Del hockey en guardo molt bones amistats. No guanyàvem gairebé mai. Recordo que arribava a casa i ja ni em preguntaven pel resultat. Però era el de menys”, assenyala.
A partir de la següent temporada, la 1969-1970, la màquina es va començar a posar en marxa i el hockey femení va arribar a Can Salas. L’Atlètic va començar a disputar el Campionat de Catalunya. Assessorat per Vinicio Carvalho, l’entrenador Urzanqui va seguir treballant amb la màxima il·lusió amb aquell grup de joves jugadores que plantaven cara, cada vegada amb més solvència, a equips consagrats com el CD Terrassa o el RC Polo.
Competició europea
Quatre mesos després de crear-se l’equip, l’Atlètic va debutar en competició europea com amfitrió del Challenge Europeu de Clubs. Es va enfrontar a potències com el Bloemendaal holandès o el Racing Club de França.
La roda va seguir girant i després del primer equip, la temporada 1973-1974 es va creaar un juvenil. Poc a poc arribaven noies noes i va néixer el Vallès femení. El camí del hockey femení de Can Salas havia esdevingut ja irreversible. Però al 1975 el Vallès va desaparèixer i els anys següents no van ser fàcil. No fou fins al 1979 quan va arribar la consolidació. Aquella temporada, les juvenils es van proclamar subcampiones de Catalunya de hockey sala i terceres d’herba. Va ser l’empenta definitiva. L’any següent les primeres nenes van arribar a l’escola de hockey. I van començar a nodrir un primer equip que començaria a pujar al podi en competicions espanyoles i a guanyar Campionats de Catalunya. Avui en dia, la base de l’Atlètic està formada al 50% per nois i noies. De les 900 fitxes totals, 350 són femenines.
L’amenaça de pluges per a la jornada d’avui dissabte ha obligat al club a cancel·lar la Diada del Hockey femení, que incloïa una desfilada de tots els equips de l’entitat i la disputa de tres partits de cadets, juvenils i séniors. Sí que es farà el sopar i s’inaugurarà l’exposició de fotografies. I el 17 d’octubre tindrà lloc una taula rodona a l’Auditori.
