En les tretze edicions de l’Europeu femení que s’havien disputat, Espanya només havia aconseguit pujar al podi dues vegades. La de diumenge va ser la tercera. A les plates d’Amsterdam 1995 i Barcelona 2003 s’ha de sumar ara el bronze aconseguit diumenge per la selecció que dirigeix Adrian Lock, que es va imposar per 3 a 2 a la tanda de “shoot-outs” a la selecció d’Anglaterra, la base d’una Gran Bretanya que és la vigent campiona olímpica, després d’empatar a un gol durant els seixanta minuts reglamentaris.
La selecció espanyola femenina es va acomiadar d’Anvers amb desbordants dosis d’alegria. El combinat d’Adrian Lock, amb set terrassenques a les seves files, ha empatat a un gol davant Anglaterra i s’ha acabat imposant per 3 gols a 2 a la tanda de “shoot-outs” amb gols de la terrassenca Clara Ycart, Begoña García i una Bea Pérez que ha arribat avui als 200 partits internacionals. Ha estat un bronze més que merescut.
Després de la cruel derrota en semifinals del passat divendres davant les alemanyes, les espanyoles van fer un molt bon partit davant d’una Anglaterra que ha ofert un molt bon nivell de joc. Les espanyoles, però, van anar clarament de menys a més en aquest torneig i han acabat essent un conjunt tremendament sòlid en defensa i amb molta qualitat al davant. La portera Mari Ángeles Ruiz va tenir una actuació sensacional, igual que una Gigi Oliva que va actuar de lliure i es va convertir en la referència de la construcció de joc de l’equip.
Tal com s’esperava, davant d’Anglaterra va tocar patir. En una primera part sense gairebé ocasions de gol, una errada defensiva als deu minuts va permetre Hanna Martin posar les angleses per davant en rematar un excel·lent servei de Sarah Evans. Espanya va buscar l’empat sense presses, arribant més al semicercle rival però sense massa profunditat. Al segon quart de joc, la portera Maddie Hinch va treure per dalt una bola desviada per la terrassenca Berta Bonastre. Amb el mínim desavantatge per a les espanyoles es va arriscar al descans. Tot era, encara, possible.
I les de Lock es van encarregar de demostrar-ho. Al minut 36, la també egarenca Maria Tost va desviar amb gran habilitat al calaix una tensa passada a l’àrea de Begoña García. L’acció va ser revisada a petició de les àrbitres per si la madrilenya havia colpejat la bola amb el cantó gruixut de l’stick, però finalment el gol es va donar per bo i l’1 a 1 es va instal·lar al marcador. Quedava tota la segona part i Espanya estava, més que mai, dins del partit.
El darrer quart va ser força tranquil, encara que era Espanya qui més tenis la bola i buscava amb més convicció la porteria rival. Cadascun dels dos equips va disposar de dos penals-córner, però tots van quedar en no res. Al minut 47, Carlota Petchamé va centrar per Maria Tost, que va flirtejar sense sort amb l’1 a 2. I a deu minuts pel final, Lola Riera va haver de salvar sota pals el segon i darrer penal-córner de les angleses. Al següent minut, Berta Bonastre gairebé va anotar el penal del sacador però la bola se li va escapar per ben poc. Espanya buscava el triomf i les angleses es defensaven.
Finalment, les espanyoles van saber gestionar molt millor que les seves rivals uns “shoot-outs que els van donar la tercera medalla de la seva història, la primera de bronze.
Holanda, per la seva banda, va saber fer bones les previsions i es va adjudicar el títol femení en derrotar per 2 gols a 0 a Alemanya amb dues accions de jugada. Kelly Jonker va posar per davant les “oranje” als dotze minuts de partit. Les alemanyes van intentar equilibrar el marcador, però no van ser capaces, de manera que al darrer minut, Lidewij Welten va establir el 2 a 0 definitiu que suposava la tretzena medalla de les holandeses en les catorze edicions d’un Europeu que s’han disputat. Holanda només va quedar-se fora del podi en la tercera edició, celebrada l’any 1991 a Brussel·les. En la resta de cites europees acumula ja un total de deu medalles d’or, dues de plata i una de bronze. Es tracta d’un domini absolutament abassegador. I d’aquí a dos anys, organitzarà l’Europeu a casa, concretament al Wagener Stadium d’Amstelveen, a tocar d’Amsterdam, on vol continuar engrandint la seva llegenda
ESPANYA, 1 Ruiz, López, Riera, Ycart, Oliva, Pérez, Guinea, Petchamé, Jiménez, Bonastre i Cano, equip inicial, Tost, Iglesias, Pons, Begoña García, Torres-Quevedo, Segú y Mélani García.
ANGLATERRA, 1 Hinch, Unsworth, Toman, Martin, Townsend, Petty, Rayer, Defroand, Ansley, Pearne-Webb i Owsley, equip inicial, Petter, McCallin, Evans, Hunter, Balsdon i Tennant..
Àrbitres. Alison Keogh (Irlanda) i Ivona Makar (Croàcia).
Gols. 0-1, minut 10, Hannah Martin; 1-1, minut 36, Maria Tost.
“Shoot-outs”. Es va imposar Espanya per 3 gols a 2. Per part de les espanyoles van marcar Clara Ycart, Begoña García i Bea Pérez i va errar Alejandra Torres-Quevedo. Per part d’Anglaterra van marcar Hannah Martin i Anna Toman i van fallar Elena Rayer, Sarah Evans i Hollie Pearne-Webb..
